Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Cineclub la Seu enceta un minicicle sobre Fellini amb 'I vitelloni'

El Cineclub la Seu enceta un minicicle sobre Fellini amb 'I vitelloni'

El film, estrenat l'any 1953, és considerada l'obra més sòbria i poètica de l'emblemàtic director italià. Es podrà veure aquest dijous a les 10 de la nit a Cinemes Guiu
'I vitelloni' (Federico Fellini)
25/02/2020 14:07

El Cineclub la Seu ofereix aquesta setmana, a la quarta sessió de l'any, la reposició de la pel·lícula I Vitelloni (Els inútils), de Federico Fellini, que enceta el minicicle dedicat al recordat realitzador italià amb motiu del centenari del seu naixement. La projecció tindrà lloc aquest dijous, dia 27, a les 10 de la nit a la sala 2 de Cinemes Guiu.

Els protagonistes d'aquest film, estrenat l'any 1953, són els veïns d'un poble de la Costa Adriàtica italiana, amables, cortesos i que es dediquen amb afany a la feina. Cinc joves, però, trenquen l'harmonia de la comunitat: cap d'ells ha treballat mai i ni tan sols se n'avergonyeixen. Fellini hi retrata la vida d'uns amics en una ciutat de províncies i com tracten de vèncer l'avorriment. Són un seductor caradura, un gandul, un intel·lectual amb un concepte romàntic de l'art i un amic que és el més madur de tots ells.

El Cineclub inaugura aquest minicicle amb aquesta grandíssima pel·lícula que no gaudeix de la fama que mereix, potser per haver-se realitzat en els inicis de l'autor i tenir un to força diferent a aquestes altres obres que va realitzar en la seva plenitud, com ara Amarcord, Casanova i Roma. Com a guió és potser el millor construït de Fellini i un dels més complicats. Cadascun dels personatges té el seu espai, la seva petita història que ho individualitza; i totes s'alternen d'una manera molt precisa. El grup de tots ells és un personatge més, que passeja pels racons de la ciutat intentant viure les poques possibilitats que li brinda. I finalment, la ciutat, plasmada com un embolcall monòton i entranyable al mateix temps.

Estem, doncs, davant d'una pel·lícula realista, o més aviat costumista, atenent al temps en què va ser realitzada i a to amb l'estil imperant italià d'aquella època. Però narrat en forma de records autobiogràfics que la converteixen en l'obra més sòbria i més poètica de l'autor, transcendint amb molt el simple retrat descriptiu. A més, en la realització, especialment en les diverses seqüències corals, s'esbossa ja el mestratge del Fellini posterior.