Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Cineclub La Seu projecta el documental 'Un món que no és el nostre'

Cineclub La Seu projecta el documental 'Un món que no és el nostre'

La pel.lícula, dirigida per Mahdi Fleifel i premiada en més de 30 festivals, explica a la vida a l'exili de tres generacions de refugiats libanesos
'Un món que no és el nostre'
09/12/2015 20:05

Cineclub La Seu d'Urgell projectarà aquest dijous, 10 de desembre, a les 22 hores, el film Un món que no és el nostre, un documental palestí-libanès dirigit per Mahdi Fleifel que explica la vida a l’exili de tres generacions de refugiats al camp d’Ein El-Helweh, al sud del Líban. La presentació de la pel.lícula i el cinefòrum posterior anirà a càrrec de Txell Bragulat, directora de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya que organitza Sodepau, una ONG que treballa pels drets humans, la solidaritat i el Desenvolupament al Mediterrani.

Un món que no és el nostre és una pel·lícula en forma de retrat íntim i sovint humorístic que va ser enregistrada durant més de vint anys per diferents membres de la mateixa família mitjançant el recull de documents personals, arxius familiars i gravacions històriques. L’obra fa palès l'intent de preservar allò què s’està oblidant i subratllar allò que no hauria de ser mai esborrat de la memòria col·lectiva. 

El film forma part del cicle “Cinemes àrabs en ruta. Projeccions itinerants de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya” i està organitzat per la Federació Catalana de Cineclubs i Sodepau, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació.

El director, Mahdi Fleifel

El director Mahdi Fleifel, encara que va néixer a Dubai i va ser créixer a Dinamarca, sempre ha sentit que Ein el-Helweh era casa seva. Quan tornava després de passar-hi les vacances d’estiu, es veia incapaç d’explicar als seus companys a quina mena de lloc havia anat. Això li va generar una necessitat compulsiva d’explicar històries sobre la família i amics que havia deixat al camp.

Amb els anys va heretar del seu pare l’obsessió per a gravar-ho tot. A través de la càmera, Mahdi troba que pot posar el camp en el seu context i entendre millor les vides d’aquells que hi viuen. Filmar és assegurar la seva identitat i la memòria del lloc d’on prové.

Un documental amb més de 30 premis

Aquest documental s’ha presentat en 63 festivals i mostres de cinema, com la Berlinale 2013, el Festival de Documentals de Munich 2013, Edinburgh International Film Festival 2013, Toronto International Film Festival, 2013, Montreal International Documentary Festival, 2014, Cambridge Film Festival 2013 o Tokyo Docs 2013. El film ha rebut més de 30 premis.