Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Consell de l'Alt Urgell reivindica la suficiència financera dels ens locals

El Consell de l'Alt Urgell reivindica la suficiència financera dels ens locals

El ple aprova per unanimitat una moció que insta les administracions superiors a facilitar l'autonomia econòmica d'institucions municipals i comarcals. També s'ha acordat, per àmplia majoria, rebutjar la inhabilitació de Quim Torra
Ple del Consell Comarcal de l'Alt Urgell - Octubre 2020
19/10/2020 18:00

El Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha aprovat una moció en defensa de la suficiència financera dels ens locals. La proposta, presentada per l'equip de govern, demana a les administracions superiors que garanteixin aquesta autonomia econòmica i eliminin les condicions que actualment en limiten el funcionament, com són la regla estatal de despesa i el sostre de dèficit. El text, presentat per l'equip de govern (Junts i ERC), es va aprovar per unanimitat després que s'hi va sumar el grup de Compromís.

Algunes de les reivindicacions actuals d'ajuntaments i consells s'han de debatre precisament aquest dimarts al Congrés dels Diputats. Per això, el vicepresident del Consell Comarcal, Martí Riera, va recordar al començament del debat que darrerament el Govern espanyol "s'ha mogut" per rectificar algunes de les seves polítiques -després que la cambra baixa va tombar el seu projecte de fons comú anti-Covid per als ajuntaments- però que de moment només hi ha hagut "declaracions d'intencions" i que ara cal que aquestes noves idees es concretin.

L'executiu estatal ha dit que permetrà al conjunt de les administracions un dèficit de fins al 7,7% del PIB, però que encara no s'ha aclarit com es repartiria, i que per les informacions que els han fet arribar la major part del marge seria entre l'Estat i les autonomies, amb un marge més reduït per a les administracions més petites, segons ha indicat Riera. Tot i això, el també alcalde de Coll de Nargó confia que aquesta setmana hi hagi avenços tant pel que fa a la regla de despesa com a que es garanteixi el dret dels ajuntaments a disposar del romanent i del superàvit propis sense que això els tanqui les portes a accedir a d'altres ajuts tal com pretenia inicialment el Govern espanyol.

La moció també inclou reclamacions a la Generalitat. Concretament, insta el Govern català a crear un fons de suport als ens locals, dotat amb 150 milions d'euros enguany i la mateixa quantitat per al 2021. A més a més, reclama que l'executiu compensi els ajuntaments per les despeses extraordinàries que han assumit en diferents àmbits des de l'inici de la pandèmia i que no corresponien a les seves competències. Finalment, també es demana que qualsevol altra nova regulació que afecti ajuntaments i consells vagi acompanyada de mesures compensatòries.

Compromís pel Pirineu va recolzar la moció, però va reivindicar les passes endavant que ha fet darrerament el Govern espanyol i que valoren com a "increïbles". La portaveu de l'oposició, Carlota Valls, va defensar que l'executiu estatal s'ha compromès a "flexibilitzar" els objectius de dèficit del 2020 i el 2021, i per això creu que "no era el moment adequat" de presentar aquesta moció  "en un moment positiu en què s'està guanyant moltes coses des del municipalisme". Tot i això, Compromís va sumar-se finalment a la petició després que l'equip de govern va explicitar que no creuen que el contingut d'aquest text pugui perjudicar en cap cas les negociacions d'aquests dies i perquè estan d'acord que "els ajuntaments han de tenir més marge en una situació tan complicada".

La presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós, va respondre que cal recordar que, tot i les darreres rectificacions per part del PSOE i Podemos, "aquestes promeses no van a missa i encara no han estat signades ni s'han ratificat al Congrés, només han sortit en notes de premsa". A més a més, Lladós recorda que "no seria la primera vegada que s'anuncien mesures i després no es fan realitat", i hi afegeix que aquesta moció es va impulsar en el moment de màxim rebuig del món local català a la intenció de l'Estat d'apropiar-se dels superàvits i romanents per fer-ne un fons comú. Per això, l'equip de govern creu que "és important deixar constància que estem en contra que es facin servir els fons locals per uns mitjans que no està clar com retornaran".

Moció de suport a Quim Torra

Al mateix apartat de mocions, també va prosperar una moció per mostrar el rebuig de l'Alt Urgell a la inhabilitació del 131è president de la Generalitat, Quim Torra, per part del Tribunal Suprem Espanyol. El text es va aprovar per àmplia majoria, amb el suport dels 15 consellers de l'equip de govern (Junts i ERC), 2 vots en contra i 2 abstencions.

La moció mostra el "rebuig absolut" a la decisió d'inhabilitar Torra pel fet d'haver penjat al Palau de la Generalitat una pancarta en què es reclamava la llibertat dels presos polítics i exiliats. El document reivindica el respecte pels drets fonamentals i condemna la persecució judicial per motivacions polítiques que l'Estat espanyol està duent a terme a Catalunya. Per això, reclama "una justícia que no faci política i respecti la separació de poders" i s'hi deplora la "instrumentalització de diverses institucions de l’Estat" i el fet que Quim Torra "ha patit dos processos injustos per defensar la llibertat dels presos polítics i la llibertat d’expressió". Per tot pleagat, la moció fa una crida a refermar el "compromís per materialitzar l’Estat català" i "que s’acabi la persecució contra un moviment polític com és l’independentisme".

Els consellers de Compromís van demanar votar els punts per separat. Carlota Valls justificava la petició perquè poden estar d'acord amb alguns punts, com ara el respecte als drets fonamentals, però creuen que la moció "va més enllà" i inclou conceptes amb els quals no hi estan d'acord, com ara quan s'hi recorda els molts antecedents històrics de maltractament de l'Estat espanyol contra Catalunya, quan s'hi afirma que "Catalunya és un poble que sempre té l’estat en contra" i que és constantment "tractat com una colònia", o bé el final del text, que Valls veu com "un clam absolut a favor de la independència de Catalunya com a resposta i solució a tota aquesta problemàtica". Atès que es va descartar la votació per punts, finalment dos consellers de Compromís van votar-hi en contra i els altres dos es van abstenir.

L'equip de govern va considerar justificat el vot conjunt de tota la moció perquè "tota aquesta repressió que hi està havent contra els líders independentistes, tant al Govern com al Parlament com a la resta de representants públics, s'emmarca en aquest atac a la democràcia i als drets més fonamentals i en el marc d'aquest Estat espanyol on és evident que no hi ha separació de poders", segons va expressar Josefina Lladós. La presidenta comarcal entén que d'aquest fet "n'hi ha moltíssimes mostres, i contínuament". Lladós subratlla que "si visquéssim realment en una democràcia plena i consolidada, tots aquests punts ja no s'haurien ni de debatre, ni als ajuntaments ni als consells comarcals ni en cap altra institució", i conclou que "la gravetat de la situació que estem vivint a Catalunya és la que ens porta a haver de defensar i recordar aquests drets i que els estan atacant, i per tant no podem deslligar la inhabilitació del nostre president d'aquesta defensa de la democràcia i de la separació de poders".