Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Consell General de l'Arieja exigeix que es retiri tots els óssos dels Pirineus

El Consell General de l'Arieja exigeix que es retiri tots els óssos dels Pirineus

El manifest qualifica de "fracàs devastador" i d'"inútil" la reintroducció dels darrers anys i denuncia els continus atacs als ramats. El detonant ha estat la mort aquest estiu, a Lladorre, de 209 ovelles d'un ramat del vessant occità
Anàlisi de la mort de més de 200 ovelles a Lladorre (Foto: TES)
30/08/2017 18:50

El Consell General de l'Arieja ha publicat un manifest en el qual exigeix al Govern francès que retiri "tots" els óssos introduïts als Pirineus al llarg dels darrers anys. El text té el suport del grup majoritari a l'ens departamental, el PS, que compta amb 16 dels 26 electes del territori, i qualifica de "fracàs devastador" el programa de reintroducció dut a terme per les administracions estatals i regionals al llarg dels darrers anys a banda i banda de la serralada.

Segons recollia aquest dimarts el diari La Dépêche du Midi, el manifest considera que amb l'ós bru s'ha arribat "a un estat desesperant pel que fa als riscos i perills vinculats a una situació explosiva" que, hi afegeixen, "pot tenir conseqüències dramàtiques", en referència al malestar de la població autòctona, i especialment dels ramaders, per l'actitud agressiva mostrada pels óssos.

La gota que ha fet vessar el got ha estat precisament la mort de 209 ovelles aquest estiu quan van ser envestides per un ós al vessant de l'Arieja, que fa frontera amb Andorra i el Pallars Sobirà. La majoria dels exemplars, 169, es van estimbar per un pendent d'uns dos-cents metres quan intentaven fugir pel terme de Lladorre, ja en territori català.

En aquest sentit, el manifest denuncia que "l'Estat (francès) és l'únic responsable del retorn dels óssos al massís pirinenc", en referència al vessant nord, i "ha d'assumir les conseqüències d'aquest fracàs devastador". Així, recorda que el Govern central "va voler reintroduir els óssos deixant de banda les conseqüències i els resultats per al territori". Per això, l'equip de govern de l'Arieja apel·la "totes les parts afectades per aquesta catàstrofe" a "organitzar conjuntament i urgentment les bases del pasturatge per buscar totes les solucions que permetin posar límit a aquesta operació de reintroducció", que titllen d'"inútil i perillosa".

El document aprovat per àmplia majoria també apunta que l'escalada de tensió amb l'ós "era previsible" i que ja havien advertit dels riscos del programa. Alhora, denuncien que "les associacions pro-ós, àmpliament subvencionades pels diners públics, i l'Estat, sota el paraigües de la Convenció de Berna (...), hi tenen una gran responsabilitat".

Tensió al territori

El contundent manifest institucional arriba com a resposta al fet que el Govern francès va condemnar l'agressió soferta ara fa pocs dies per l'equip de seguiment de l'ós. Els tècnics van ser rebuts pels habitants de la zona amb amenaces de mort i trets a l'aire mentre anaven a prendre mostres d'un nou atac mortal de plantígrads contra el bestiar. El Consell de l'Arieja ha volgut així deixar clar que, més enllà d'aquest incident, el territori està clarament, i de manera oficial, en contra del programa estatal.

Aquesta tensió també és present al Pirineu català, on es va produir físicament la mort d'aquest ramat de més de dues-centes ovelles, però on els atacs a ramats locals també s'han convertit en habituals. El sindicat Unió de Pagesos ha creat aquest estiu una comissió de seguiment dels danys. Alhora, l'organització agrària ha reclamat que el Govern delimiti clarament quina població d'óssos és capaç de suportar l'Alt Pirineu sense que això perjudiqui la ramaderia. UP estudia noves mobilitzacions per aquesta tardor.

De la seva part, l'alcalde de Les, Emili Medan, va demanar el maig passat que l'ós Goiat, l'últim que s'ha alliberat, sigui retornat a Eslovènia pel seu caràcter especialment agressiu. Gràcies als mecanismes de seguiment, a Goiat se li ha pogut atribuir la mort d'almenys 19 ovelles, dues eugues i un poltre nounat, la majoria en territori aranès.