Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / El Constitucional espanyol denega l'ús preferent de l'aranès a les administracions

El Constitucional espanyol denega l'ús preferent de l'aranès a les administracions

La sentència, en base a un recurs que va presentar el govern de Zapatero, retreu que s'estableixi a l'Aran una "primacia" de la llengua pròpia sobre el castellà i el català. La mesura ara rebutjada formava part de la Llei de l'Occità impulsada per la Generalitat
Aran per sa Lengua 2017
12/02/2018 20:35

El Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat, que havia presentat el Govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero l'any 2011, contra diversos preceptes de la Llei de l’Occità aprovada pel Parlament. Concretament, declara "nul" l’ús “preferent” de l’aranès per part del Conselh Generau d’Aran, les administracions locals que en depenen, els mitjans de comunicació públics, l’ensenyament i la toponímia, així com de la Generalitat i l’Estat, recollit en diversos articles de la norma.

La sentència creu que l’atribució de preferent en els àmbits referits "imposa" la “primacia” de l’aranès per sobre del català i el castellà, també cooficials en el territori, una circumstància que l’alt tribunal argumenta que no és compatible amb la Constitució. Per contra, el tribunal sí que veu constitucional considerar l’aranès com a llengua “normalment emprada per les administracions catalanes en les seves relacions amb l’Aran” ja que l’ús “normal” no implica cap exclusió ni preferència per sobre de les altres dues llengües oficials.

L’alt tribunal considera que l’atribució de preeminència és contrària a l’article 3 de la Constitució espanyola. En aquest sentit, creu que la determinació de “preferència” en l’ús de la llengua oficial respecte “transcendeix la mera descripció d’una realitat lingüística”. Així, considera que implica la primacia d’una llengua per sobre d’una altra, “imposant la prescripció d’un ús prioritari d’una d’elles en prejudici de l’equilibri entre dues llengües igualment oficials, que no poden tenir un tracte privilegiat”.

El TC també recorda que la mesura guarda “evidents paral·lelismes” amb l’article 6 de l’Estatut en què atribuïa el caràcter “preferent” del català, que ja va ser declarat inconstitucional i nul.

Per contra, la Generalitat i el Parlament van defensar en els seus recursos el fet de donar preferència a l’aranès, com una mesura de protecció lingüística perfectament “lícita i proporcionada” per corregir la situació de “desequilibri” respecte el castellà i el català, inscrita en el foment i la protecció de l’aranès. Una decisió que s’adopta, defensaven, en exercici de la competència de la normalització lingüística.

Recurs iniciat pel PSOE

El juliol de 2011, sota govern del PSOE, el Consell de Ministres va sol·licitar al president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'occità, aranès a l'Aran. Aquesta llei va ser aprovada al Parlament de Catalunya per 117 vots a favor i 17 en contra. El Govern català va avançar llavors plantejar "batalla legal" davant del Tribunal Constitucional en la defensa de la llei de l'aranès, argumentant que “allò que valia pel català, valia per l’aranès”.

A Europa, el territori lingüístic de l'occità és de 15 milions d'habitants, però només a Catalunya hi té consideració jurídica i protecció.

Mostrar formulari de contacte