Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Dansàneu, distingit als Premis Nacionals de Cultura 2021

El Dansàneu, distingit als Premis Nacionals de Cultura 2021

El CoNCA reconeix l'esdeveniment de les Valls d'Àneu per la seva fusió de dansa, música, territori, tradició i modernitat. Els altres premiats d'enguany són l'escriptor Narcís Comadira, l'editora Maria Carme Dalmau, la fotoperiodista Maria Contreras i l'artista Mònica Rikić
Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2021, que han distingit el Dansàneu (Foto: ACN)
27/05/2021 12:35

El Festival de Cultures del Pirineu-Dansàneu ha estat guardonat amb un dels Premis Nacionals de Cultura 2021, que ha lliurat aquest dijous el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), en un acte celebrat al recinte modernista de Sant Pau, a Barcelona.

L'esdeveniment pirinenc, impulsat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu, ha estat reconegut per la seva fusió de dansa, música, territori, tradició i contemporaneïtat. Enguany la proposta pallaresa celebrarà la seva 30a edició. Hereu de l’escola d’estiu de dansa i música tradicional, fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra l’any 1992, el Dansàneu es va refundar l’any 2015, amb "un projecte obert a públics de totes les edats que marida la riquesa patrimonial i natural dels pobles de les Valls d'Àneu amb les propostes artístiques més innovadores, en un respectuós diàleg amb la cultura d’arrel", segons n'han destacat des del CoNCA.

A banda del Dansàneu, entre els qui han rebut els Premis Nacionals de Cultura 2021 destaca l'escriptor, traductor i pintor gironí Narcís Comadira. Es distingeix així el conjunt de la seva obra artística. Conegut sobretot com a poeta, amb una vintena de llibres publicats i la seva obra completa reunida al volum 'Poesia' (2014) i a 'Manera negra' (2018), Comadira ha conreat també d’altres gèneres literaris, com l’assaig, la crítica i el teatre. Com a dramaturg, ha publicat obres com 'La vida perdurable', 'L’hora dels adéus', 'El dia dels morts' (Un oratori per a Josep Pla) o 'Al cel'. Quant a la seva obra pictòrica, beu del mateix lirisme que la seva obra escrita, lligada a la natura i a les formes de l'arquitectura. Ha guanyat nombrosos premis literaris i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, i recentment es va endur el XX Premi Jaume Fuster.

El món literari també ha estat reconegut en la figura de la barcelonina Maria Carme Dalmau, una pionera de l’edició en català al capdavant de Rafael Dalmau Editor, empresa de la qual va ser cofundadora l’any 1959 i que va convertir en un segell de referència, amb vinculacions tant amb el món acadèmic com amb l’associacionisme cívic i cultural d’arreu dels Països Catalans. En plena dictadura franquista, Dalmau va consolidar la mítica col·lecció 'Episodis de la Història', va enllestir obres enciclopèdiques com 'Els castells catalans' i es va especialitzar en divulgació històrica i patrimonial i de disciplines afins, com l’excursionisme, la geografia o l’etnografia. L’any 1978 va ser l’única dona que va signar el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

La premiada més jove d'enguany és la fotoperiodista Maria Contreras Coll, nascuda a Barcelona el 1991 i especialitzada en drets de les dones. Actualment treballa pel diari The New York Times i és exploradora de National Geographic. Després de retratar la crisi dels refugiats a Europa, va establir-se durant dos anys al Nepal, on va recollir amb la seva càmera la lluita de les dones contra les restriccions menstruals, un treball pel qual va ser premiada amb un POY Latam l’any 2019. Durant la pandèmia, Contreras va retratar l'ajuda humanitària que l'Hospital de Campanya de la parròquia barcelonina de Santa Anna prestava a persones vulnerables.

Un altre Premi Nacional per a joves valors és el que ha rebut la també barcelonina Mònica Rikić, de 35 anys, per l'excel·lència i innovació dels seus projectes "tecnoartístics". El seu interès rau en l’impacte social de la tecnologia, la convivència home-màquina i la reapropiació de sistemes i dispositius tecnològics, per manipular-los i replantejar-los a través de l’art. Rikić centra la seva pràctica en codi, electrònica i objectes no digitals per crear projectes interactius sovint emmarcats com a jocs experimentals. Ha participat en festivals internacionals a Linz, Nova York, Austràlia i el Brasil, entre d’altres, i ha estat guardonada al Japan Media Arts Festival.