El Govern aprova l'ampliació del Parc Natural de l'Alt Pirineu, que celebra el 15è aniversari

El Parc Natural de l'Alt Pirineu celebrarà oficialment l'1 d'agost vinent el seu 15è aniversari. Tot coincidint amb aquest fet, el Govern de la Generalitat acaba d'aprovar l'ampliació del seu àmbit d'actuació, que passarà de les 69.850 hectàrees actuals a 79.317. Aquesta ampliació afecta 7 municipis, entre els quals a l'Alt Urgell hi ha el de les Valls de Valira, que d'aquesta manera tindrà més terrenys del seu terme dins del Parc Natural. Els altres sis són del Pallars Sobirà: Farrera, Alt Àneu, Llavorsí, Rialp, Soriguera i Alins.

Aquesta proposta s'ha elaborat amb el consens dels municipis de la zona. Els sectors ampliats són adjacents al Parc i han estat proposats pels ajuntaments i les EMD. Són indrets contenen valors naturals i paisatgístics d'interès, o bé es tracta de sectors de reduïda dimensió que havien quedat exclosos del Parc. Els ajuntaments hi veuen beneficis en la promoció i en la conservació i manteniment del medi ambient i esperen que això els ajudi a lluitar contra projectes que puguin tenir un impacte negatiu en el territori. Tots coincideixen, però, a reclamar que l'ampliació vingui acompanyada de més recursos, pel que fa a personal i finançament. El Govern ha aprovat també el protocol per a la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions.

Per volum de superfície, el municipi que aportarà més espai nou al Parc és Farrera, amb 2.585 hectàrees, seguit de Rialp, amb 2.093. Les Valls de Valira és el tercer municipi per on més creixerà la reserva, amb 2.044 Ha. Alt Àneu hi aportarà 1.460 Ha; Llavorsí,  847; Soriguera, 261, i Alins, amb 173. En el cas d'Alins, de fet, on només s'han millorat les delimitacions de diversos enclavaments.

Protecció de la zona

La secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha explicat a l'ACN que l'objectiu d'aquesta ampliació és donar coherència a les figures de protecció que ja existeixen en aquest espai (PEIN o Xarxa Natura 2000) i que no estaven dins els límits. Subirà hi ha afegit que des del punt de vista de la conservació i la protecció no canvia l'estatus de les hectàrees ampliades de manera significativa i ha assenyalat alguns dels beneficis que tindran, com ara l'accés a la capacitat de gestió del Parc i a les tasques que desenvolupen (ajuts ramaders, recuperació de prats de dall o tasques forestals).

Aquesta ampliació, per Subirà, és ''l'èxit dels 15 anys de Parc Natural de l'Alt Pirineu'', tenint en compte que els ajuntaments hi estan d'acord. L'any passat van passar per aquest espai 314.000 visitants, que van deixar un impacte econòmic directe de prop de 14 milions d'euros.

Subirà ha recordat que aquesta ampliació, inicialment ja estava prevista per ser aprovada l'any 2015, però es va allargar el procés a causa de la voluntat d'algun ajuntament d'incorporar-se en el projecte. Per a la directora general, ara fa 3 anys els nivells de finançament i personal del Parc eren baixos i la situació actual és de certa recuperació. Subirà ha dit que ''confia que l'ampliació arribi de més recursos per fer bé la feina''.

Satisfacció a les Valls de Valira

L'alcalde de Les Valls de Valira, Ricard Mateu, ha valorat positivament que l'ampliació del Parc s'hagi fet efectiva, la qual suposa una major ocupació de la zona corresponent als nuclis de Civís i Ars, tots dos pertanyents a aquest municipi de l'Alt Urgell. En aquest sentit, Mateu ha explicat que, en aquest cas, es dóna una resposta satisfactòria a la petició feta pel territori i que tant l'activitat agrícola i ramadera tradicional es podrà mantenir, ja que és compatible amb el manteniment de les condicions ambientals d'aquest entorn. A més, també ha dit que, concretament, l'àrea que s'amplia a Civís ja formava part de la Xarxa Natura 2000 i ara podrà comptar amb les ajudes que proporciona el parc.

Els criteris tècnics que s'han tingut en compte per fer la proposta han estat els valors naturals (diversitat, representativitat, singularitat, fragilitat), la coherència geogràfica i la claredat dels límits, la millora de la connectivitat entre espais naturals protegits veïns, o la coincidència amb límits administratius.

El president del Parc, Joan Ordi, ha recordat que amb l'aprovació es tanca un llarg procés que es va iniciar el 2012, a petició de diversos ajuntaments del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, per tal de millorar la gestió del parc, i aprofitar l'actiu econòmic que suposa, a més de contribuir a la preservació del patrimoni natural, geològic i cultural d'aquest àmbit. Per Ordi, la declaració del parc natural l'any 2003 ha suposat afavorir la protecció i conservació d'hàbitats i espècies però també un important factor de desenvolupament econòmic sostenible d'aquestes comarques.

Valoració dels municipis pallaresos

L'alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, ha dit que la petició d'ampliació va ser a proposta dels veïns i ha recordat que passen de 420 hectàrees a 2093. L'alcalde confia que aquesta ampliació arribi acompanyada de millora en el manteniment i conservació de senders i més recursos pel sector ramader i manteniment de pistes. Sabarich confia que els productors i artesans del municipi sabran aprofitar aquest fet per promocionar els seus productes sota el paraigua de la marca Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Pel que fa a la presidenta de l'Entitat Municipal Descentralitzada d'Isil, Sofia Isús, ha explicat que els veïns van decidir que volien aquesta figura de protecció que els ajudes a preservar el territori. Isús ha citat tres exemples en què el Parc els pot ajudar; a evitar l'explotació de tungstè a la mina de Salau, a regular la mobilitat a la pista de Bonabé on anualment passen unes 69.000 persones i a evitar la construcció d'un equipament turístic de luxe a una zona pràcticament verge.

Per l'alcalde de Soriguera, Josep Ramon Fontdevila, incrementar la zona de Parc al municipi ha de suposar suport en l'execució d'algunes obres com millores als municipis i als seus senders, Per Fontdevila és imprescindible que aquesta ampliació arribi acompanyada d'un major finançament.

Situat a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, el Parc Natural de l'Alt Pirineu acull prop de 200 hàbitats diferents així com 25 espècies de flora amenaçades o rares, i 284 espècies de vertebrats. És l'únic indret a Catalunya on creix la savina turífera (Juniperus thurifera), així com poblacions d'espècies amenaçades o rares com l'ós bru, l'almesquera, el trencalòs, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, el pardal d'ala blanca, el pela-roques, la sargantana pallaresa o el tritó pirinenc entre d'altres.

Nou parc transfronterer amb l'Arieja i Andorra

El Govern ha aprovat paral·lelament el protocol per a la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions. D'aquesta manera dona llum verda a la signatura per a la col·laboració del Parc Natural de l'Alt Pirineu amb el Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises, el de la Vall de Sorteny i de les Valls del Comapedrosa, que formen una de les àrees protegides transfrontereres més extenses d'Europa. L'objectiu és crear una marca comuna de promoció turística, dinamització i intercanvis en matèria de patrimoni natural i sostenibilitat.

Es tracta d'una de les àrees protegides transfrontereres més grans del continent europeu, que suma més de 428.700 hectàrees i 158 municipis. Així, malgrat les fronteres administratives i polítiques, els quatre espais naturals formen part d'una mateixa unitat geogràfica.