Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional el jaciment d'ous de dinosaure de Coll de Nargó

El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional el jaciment d'ous de dinosaure de Coll de Nargó

La Generalitat destaca l'"alt valor científic" del jaciment paleontològic de l'Alt Urgell, un dels més importants d'Europa i del món. Mitjançant l'espai Dinosfera, el municipi ofereix la possibilitat de contemplar les postes i conèixer el passat
Dinosfera de Coll de Nargó
23/03/2016 18:55

El Govern ha acordat aquest dimarts declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zona paleontològica, els jaciments d'ous de dinosaure de Coll de Nargó, ubicats als nuclis de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider. També s'ha concedit aquesta qualificació, en la categoria de zona arqueològica, al jaciment ibèric de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà).

El conjunt paleontològic de Coll de Nargó presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l'abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives, segons ha destacat l'Executiu. La zona reuneix la major quantitat de postes d'ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món. A més a més, s'hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d'altres faunes i de restes vegetals d'una varietat d'estrats molt extensa, que fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s'ha avançat en l'estudi de l'evolució, el comportament i de la desaparició d'aquests grans rèptils ara fa uns 65 milions d'anys.

Atesa l'àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s'han considerat les àrees de màxim aflorament i s'han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades. Un d'aquests, la Vall del Riu Sallent conserva jaciments paleontològics únics al món amb restes directes i indirectes de diversos tipus de dinosaures. Destaca el registre oològic (ous, closques i postes) de Megaloolithus siruguei, Megaloolithus aureliensis i Cairanoolithus cf. Roussetensis, atribuïts a sauròpodes titanosaures, a més de la presència excepcional de possibles dinosaures armats o anquilosaures.

Al jaciment de Pinyes s'hi han registrat estrats amb ous de dinosaures de 42 nivells diferents, per la qual cosa comprèn, com a mínim, 2,5 milions d'anys, el període més gran mesurat al món en un sol jaciment. Aquest fet permet deduir que aquesta zona va poder ser un hàbitat preferent dels dinosaures i un indret ideal per a la niuada al llarg de milions d'anys.

A més a més de les restes, que permeten conèixer el comportament reproductiu i de nidificació dels titanosaures, s'han recuperat restes òssies i icnites de dinosaures i d'altres faunes de vertebrats, d'invertebrats i de restes vegetals, tot el qual ajuda a configurar un marc paleoecològic i paleoambiental únic.