Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional els gravats medievals de la Vall d'Àssua

El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional els gravats medievals de la Vall d'Àssua

El Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha documentat gairebé 4.000 gravats localitzats en 372 roques de la zona coneguda com el Solà de Saurí
05/05/2021 12:30

El Departament de Cultura acaba d'incorporar al registre de Béns Culturals d'Interès Nacional de Catalunya (BECIN) el conjunt de gravats medievals de la Vall d'Àssua. El Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha documentat, en una zona de 101,03 hectàrees del Solà de Seurí (Pallars Sobirà), 3.940 gravats localitzats en 372 roques. La rellevància i característiques del conjunt de gravats ha portat al Govern a dotar-los de la màxima protecció. D'acord amb la llei, "les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d'art rupestre", gaudeixen automàticament d'aquesta protecció per la seva fragilitat, vulnerabilitat i transcendència.

Paral·lelament, la Direcció General del Patrimoni Cultural fa també un altre tràmit per protegir l'entorn natural que envolta aquesta zona arqueològica i garantir la seva correcta contemplació, així com evitar la instal·lació d'infraestructures que alterin l'espai.

Els gravats es localitzen en cotes d'entre 1.230 metres i 2.060 metres d'altitud i es distribueixen en un terreny de 3,3 quilòmetres de longitud. Estan ubicats a la zona coneguda com el Solà de Saurí, de difícil trànsit amb orografia complicada.

Descoberta l'any 2018

Els gravats van ser descoberts l'any 2018 per un grup de veïns de la vall, que van informar de la troballa al Departament de Cultura. El Servei d'Arqueologia i Paleontologia va impulsar una primera campanya de prospecció i documentació l'any 2019, la qual va dur a terme el Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la participació i direcció dels arqueòlegs Ermengol Gassiot, Òscar Augé i Thomas Huet.

Els resultats d'aquella primera campanya ja van permetre documentar més de 2.000 gravats, però va ser necessari realitzar una segona intervenció l'any 2020 per a poder documentar tot el conjunt, amb un total de 3.940 gravats. Els primers estudis permeten apuntar a una cronologia entre el segle XIV i XV. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

Aproximació cronològica

Entre els elements que permeten l'aproximació cronològica destaquen col·leccions d'armes militars, vestits, elements singulars com ballestes o cornamuses i inscripcions. Però el que sí que ha facilitat als arqueòlegs una data fixa és la inscripció, de no més de 5 centímetres de grandària, on es pot llegir: "Aquest any del Senyor 1319 + aquesta creu pètria + s'exposa a la terra. Va fer-la 6 de maig + Pere Arnau sacerdot". El seu autor podria ser Pere Arnau que en aquesta època (1335-1369) va ser monjo i va exercir de notari al monestir de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).

Entre els prop de 4.000 gravats hi ha representats motius molt diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d'armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s'han documentat a la mateixa zona alguns gravats "naviformes" que cronològicament poden ser més antics.

Estudis

Amb el volum d'informació que han aportat els prop de 4.000 gravats als arqueòlegs es plantegen una sèrie de preguntes com si expliquen algun fet concret; si reflecteixen el clima bèl·lic i de conflictivitat política i social de la zona; si es realitzen per encàrrec d'algun senyor feudal o abat; o si són senzillament una distracció d'algun pastor o potser vassalls locals que havien prestat servei d'host i cavalcada. Propers estudis hauran de mirar de donar-hi resposta.

  • Veïns observant les roques on estan esculpits els gravats a la vall d'Àssua (Foto d'arxiu/ACN)
  • Gravat a la vall d'Àssua (Foto d'arxiu/ACN)