El món casteller destaca la seva implantació en àrees com el Pirineu en el balanç de la darrera dècada
La Coordinadora de Colles Castelleres resumeix com a "revolucionària" aquesta darrera dècada per al món casteller i, entre d'altres factors, esmenta com a canvi significatiu la seva irrupció i consolidació en territoris amb poca o gens de tradició en aquest àmbit, com és el cas del Pirineu. De fet, en el balanç que han fet aquest cap de setmana, l'associació esmenta l'aparició aquests darrers anys dels Castellers d'Andorra (que compten amb membres tant del Principat com de l'Alt Urgell) i de noves colles a Catalunya Nord. En aquest segon punt, també s'ha creat la Colla Castellera de Cerdanya, de caràcter transfronterer atès que aglutina castellers de l'Alta i de la Baixa Cerdanya.
Ara fa just deu anys, la UNESCO reconeixia els castellers com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, tot sumant-la a d'altres tradicions catalanes amb aquest reconeixement com ara la Patum de Berga o -més endavant- les Falles del Pirineu. Aquest fet, sumat a que els anys anteriors ja havia augmentat la seva popularitat, ha fet que gairebé es dobli el nombre de colles: de les 56 del 2010 s'ha passat a les 102 actuals.
El president de la Coordinadora, Sergi Font, ha valorat per a l'ACN que la declaració ha contribuït al "ressorgiment i l'interès cap a la cultura popular catalana" i, a més a més, ha coincidit amb l'augment de l'independentisme i amb el procés per reclamar l'Estat català, en el marc del qual, més enllà del debat polític, els castells s'han posicionat "com a cultura popular referencial". Font esmenta que, a més d'Andorra i Catalunya Nord, també han augmentat el nombre de colles a les Illes Balears i a Catalunya mateix.
El reconeixement internacional, però, també ha permès anar més enllà i ara hi ha una dotzena de colles arreu del món, entre les quals s'hi inclouen els Gatos de Madrid, els Castellers de París, els Castellers de Londres, els Castellers de Berlín, els Xiquets de Copenhagen, la Colla Castellera d'Edimburg, els Cangurs de Sydney, els Koales de Melbourne, els Castellers de Montreal, Lo Prado de Santiago de Xile o els Xiquets de Hangzhou.
La Coordinadora reconeix el suport institucional a Catalunya, però Sergi Font considera que encara fa falta aprovar una llei per protegir i fomentar les diferents expressions catalanes que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, especialment ara que la pandèmia de la Covid-19 ha provocat que, almenys de moment, aquestes activitats hagin quedat pràcticament en punt mort.
Un altre dels responsables d'haver fet possible el reconeixement va ser UNESCO-Catalunya. El seu president, Eduard Vallory, ha manifestat que els castells són una expressió cultural que sorprèn arreu del món perquè "barregen tradició, arrelament, vincle associatiu i també tècnica i càlcul". Vallory creu que la declaració ha donat a aquesta expressió cultural "rellevància i reconeixement més enllà dels que la practiquen i la gaudeixen". Aquests anys s'ha viscut un creixement de l’activitat dels castells, del seu seguiment, i "d’alguna manera la ciutadania ha mostrat el mateix tipus de reconeixement que va fer fa deu anys la UNESCO", afirma.
Els Castellers d'Andorra com a model d'expansió
Una de les colles que va sorgir després de la declaració, en ple moment d'efervescència dels castells, és la dels Castellers d'Andorra. El seu president, Juli Peña, en destaca la importància per l'impuls que ha suposat pel territori, tenint en compte que "el Pirineu i Andorra no és una zona de tradició castellera". Així, explica que en els sis anys de trajectòria de la colla ja s'han donat més de 250 camises.
Peña reconeix que encara els queda molt camí per recórrer respecte altres colles plenament consolidades, però destaca que la temporada passada van poder aixecar un 3 de 6 per sota i un 5 de 6 i precisa que es troben en un moment "ascendent" respecte l'entrada de gent nova. De fet, comptaven amb unes 110 persones de forma efectiva, algunes de les quals provinents de la Seu d'Urgell o d'altres poblacions de l'Alt Urgell.
Colles en creixement
Un altre dels canvis significatius després d'entrar a la prestigiosa llista de la Unesco l'han experimentat colles castelleres que no apareixien als grans titulars però que feia anys que plantaven construccions a les places. És el cas, per exemple, dels Moixiganguers d'Igualada, que enguany compleixen 25 anys. Per a aquesta colla anoienca, els castells s'assenyalen des de fa una dècada com "una activitat singular i de prestigi", fet que fa que hagin notat un interès "més alt" per la colla, segons relata el president dels Moixiganguers, Oriol Solà. Per ell, l'interès ha estat doble: tant de persones particulars que s'han unit a la colla, com també d'ajuntaments i institucions que els criden per fer actuacions.
Un cas similar és el dels Castellers de Sant Cugat, que han experimentat de primera mà un canvi significatiu en el sector, tant per la percepció que es té de la seva activitat com per l’experiència guanyada i posen la mirada en la seguretat. "Caiem menys que fa 20 anys, hem incorporat una analítica més conscient i rigorosa, la coordinadora mira les dades amb lupa, i sabem que hi ha hagut més incidència de lesions amb castells grans", explica Marcel Serra, cap de colla dels Gausacs.