Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / El nombre de parlants d'aranès ha disminuït un 20% els darrers deu anys

El nombre de parlants d'aranès ha disminuït un 20% els darrers deu anys

Desenes de persones s'han mobilitzat un any més per reivindicar-ne l'ús social a la cursa Aran per sa Lengua. Malgrat l'oficialitat de la llengua pròpia, el castellà s'ha convertit en predominant als carrers de la vall

Cursa per sa Lengua 2017 (Foto: ACN)
Cursa per sa Lengua 2017 (Foto: ACN)
31/07/2017 10:40

Desenes de persones s'han mobilitzat aquest diumenge a la Vall d’Aran en una jornada lúdica, esportiva i reivindicativa per defensar l'ús social de l'aranès. L'eix central és la cursa 'Aran per sa Lengua', que ja arriba a la 24a edició.

Les últimes dades de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana constaten que creix el nombre de persones que escriu i llegeix en aranès, però en canvi els parlants s'han reduït un 20% en els 10 anys d’oficialitat de la llengua. És a dir, que l'ús per part de la mateixa població aranesa en la vida quotidiana ha anat de baixa. Aquest retrocés ha coincidit amb l'avenç del castellà, que s'ha convertit en la llengua predominant a la vall ja que ara és l'idioma d'ús habitual per al 55% dels habitants, enfront del 17,6% que s'expressen en aranès. En canvi, l'any 1983 el 60% de la població feia servir principalment l'aranès i només el 30% tenia el castellà com a primera llengua.

La cursa, organitzada per l'associació Lengua Viua, tenia sortides des de Les i Montgarri i un tercer grup que ha triat l'opció més dura, la de passar el port del Vielha. Segons la portaveu de l'entitat, Angelina Cases, entre els participants hi ha veïns de la vall però també turistes i occitans que se sumen a aquesta iniciativa per defensar la llengua i la identitat aranesa. Cases assegura a l'ACN que la jornada manté cada any el nivell de participació amb gent de totes les edats i destaca la implicació dels joves.

Influència de la immigració

La portaveu de l'entitat admet que "a la Vall d'Aran, com que és una zona turística, hi ha molta immigració, i això dificulta que l'aranès es parli al carrer, ja que la gran majoria de parlants volen ser tan educats que de seguida es passen al castellà". Malgrat reconèixer que, paral·lelament, molts nouvinguts no mostren cap motivació per adoptar l'occità com a llengua pròpia en la vida quotidiana, Cases confia que la parla aranesa no es perdrà perquè "els joves la coneixen i se la senten seva, i quan surten fora, de colònies o a festivals, la continuen parlant".

El passat 7 de juny va comparèixer al Parlament Jusèp Lois Sans, president de l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, per exposar l'anàlisi dels deu anys d'oficialitat de l'occità a Catalunya i les perspectives de futur en aquest sentit. Sans va parlar de la situació de la llengua i va dir que és ''viva'' gràcies al seguit de polítiques lingüístiques que s'han fet durant els darrers anys. De cara al futur, va apostar per recuperar la participació dels àmbits socials i va assegurar que es fa una lectura errònia "quan es pensa que la protecció de l'aranès va en contra de la protecció del català''.

Mostrar formulari de contacte