Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Parc Natural de l'Alt Pirineu commemora el 15è aniversari

El Parc Natural de l'Alt Pirineu commemora el 15è aniversari

El decret de creació de l'espai, del qual formen part les Valls de Valira i Montferrer i Castellbò, es va publicar l'1 d'agost de 2003. Aquest estiu s'ha anunciat l'ampliació de l'àrea protegida fins a les prop de 80.000 Ha
Parc Natural de l'Alt Pirineu
01/08/2018 18:57

El Parc Natural de l'Alt Pirineu commemora aquest dimecres, 1 d'agost, el 15è aniversari de la seva creació. La data ha anat acompanyada de l'anunci, ara fa pocs dies, de l'ampliació dels seus límits geogràfics en més de 9.500 hectàrees.

De l'evolució que ha patit aquesta àrea protegida entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell des del 2003, el Departament de Territori i Sostenibilitat n'ha destacat cal destacar-ne "l'impacte econòmic directe del turisme", que xifren en 14 milions d'euros, com també "l'important suport a la ramaderia extensiva, per la conservació del paisatge, i la millora de l'estat de conservació de nombroses espècies i hàbitats".

Per commemorar l'efemèride s'han programat diferents actes pels propers mesos, la majoria al Pallars Sobirà. Entre aquests s'hi inclou les trobades transfronterera del port de Salau (5 d'agost), el port de Tavascan (23 d'agost) i el port de Boet (25 d'agost), i la propera signatura del protocol de col·laboració internacional per la creació de la marca comuna 'Parc Pirinenc de les Tres Nacions' (24 d'agost).

El Parc Natural de l'Alt Pirineu va ser creat per decret de la Generalitat l'1 d'agost del 2003, després d'un important procés de negociació del Govern amb el territori que va tenir lloc entre el 2001 i 2003, arran d'una proposta inicial del 1999 que havien impulsat el Centre Excursionista Catalunya i l'entitat conservacionista Depana, juntament amb l'impuls embrionari exercit prèviament per l'ADF Mig Pallars en el marc del projecte Life 'Pirineu viu'. Tot i això, la necessitat de protegir certes zones que avui en dia configuren el Parc es va constatar ja fa temps. L'any 1932 el Regional Planning (primer intent de planificació integral del territori de Catalunya) proposava una xarxa d'espais naturals; dins d'aquests, es pretenia incloure les zones de Sant Joan de l'Erm, la vall de Santa Magdalena, els boscos de Soriguera i altres sectors adjacents. El 1966 es va crear per llei la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran; l'àmbit d'aquesta Reserva comprèn bona part de l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

La primera consideració legal com a espai protegit, però, arriba mitjançant el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Govern mitjançant el 1992. La major part de l'àmbit del Parc el formen tres espais del PEIN: l'Alt Àneu, capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós, i la vall de Santa Magdalena. D'aquesta manera es va crear inicialment el Parc, amb l'objectiu de conservar i protegir el patrimoni natural i cultural d'una àrea 69.850 hectàrees que abastava 15 municipis, entre els quals n'hi ha dos de l'Alt Urgell: les Valls de Valira i Montferrer i Castellbò. La resta són al Pallars Sobirà: Alins, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i la Vall de Cardós.

Espai protegit singular i únic a Catalunya

El Parc Natural de l'Alt Pirineu és un espai protegit únic a Catalunya, per la singularitat d'espècies animals i vegetals que acull, el seu llegat arqueològic i geològic, i el patrimoni cultural. En aquest sentit, comprèn més de 200 hàbitats diferents, així com 25 espècies de flora amenaçades o rares, i 284 espècies de vertebrats. És l'únic indret a Catalunya on creix la savina turífera (Juniperus thurifera), així com poblacions d'espècies amenaçades o rares com ara l'almesquera, el trencalòs, l'ós bru, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, el pardal d'ala blanca, el pela-roques, la sargantana pallaresa o el tritó pirinenc, entre d'altres.

A més a més, conté set espais d'interès geològic inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya, així com un important patrimoni arqueològic en forma de jaciments vinculats a l'activitat ramadera des del neolític i la mineria del ferro des de l'època romana, i jaciments paleontològics com els d'antics arcosaures del triàsic. Pel que fa al llegat cultural disposa d'un extens patrimoni arquitectònic en forma d'ermites, bordes, cabanes, orris, pletes, moles, serradores hidràuliques, i forns de calç, entre altres, i acull tradicions i festes d'interès cultural, artístic i turístic, declarades patrimoni immaterial Unesco com és el cas de les Falles del Pirineu, aplecs, i fires ramaderes.

Durant els anys de gestió del Parc s'ha millorat el coneixement i catalogació de gran part d'aquest patrimoni, del que en destaca la descoberta de la savina turífera, hàbitats poc coneguts com ara els boscos torbosos, la sargantana aranesa, el rat-penat orellut alpí, fòssils i petjades d'arcosaures desconeguts del Triàsic, així com noves espècies de flora, lepidòpters (papallones) i odonats (libèl·lules) dels quals es desconeixia la seva existència al Parc.

A més, el Parc Natural de l'Alt Pirineu, des de l'any 2007, disposa d'un Programa de Seguiment de la Biodiversitat integrat per 62 elements entre hàbitats, espècies i seguiments d'àmbit nacional, per tal de fer un seguiment periòdic de la biodiversitat mitjançant una sèrie d'indicadors i així avaluar el seu estat de conservació i la qualitat de la gestió del Parc en l'àmbit de la conservació. Aquest Pla ha servit de moment per constatar la millora de l'estat de conservació de nombroses espècies i hàbitats, com el trencalòs, així com detectar aquelles en que l'estat de conservació ha empitjorat, i per tant així poder focalitzar els esforços en millorar el seu estat, com el gall fer.

Accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda

El Parc té dinou portes d'entrada principals, set centres d'informació al visitant, així com divuit centres d'interpretació associats de titularitat pública i privada per facilitar la descoberta d'aquest indret. Gràcies a la inversió impulsada pel Parc en equipaments d'ús públic durant els quinze anys del Parc, aquest ja compta amb més de 950 quilòmetres de xarxa de camins senyalitzats, 23 miradors panoràmics nous, millores diverses en els onze refugis guardats i nou refugis lliures, i 78 itineraris nous a peu de diferent dificultat, alguns dels quals adaptats a persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb la voluntat del Parc d'apropar tothom la riquesa natural, geològica i cultural de les seves valls.

L'espai inclou alguns dels pics més emblemàtics del país, dels quals destaca el sostre de Catalunya, la Pica d'Estats (3.143 m). També en formen part el Sotllo (3.072 m), Monteixo (2.905 m), el Mont-roig (2.863 m), Moredo (2.750 m), Salòria (2.789 m) i Certascan (2.853 m) que fan del Parc una de les meques del Pireisme. També inclou 144 estanys d'origen glacial, entre el que cal destacar l'estany d'origen glacial més gran del vessant sud dels Pirineus (Certascan).

Dinamització turística

A més d'afavorir la protecció del medi, la declaració del parc ha suposat un revulsiu per al desenvolupament de l'activitat econòmica de la seva àrea d'influència. Així, ha servit per atraure el turisme vinculat a la natura, i, alhora afavorir la creació de noves empreses, com les actuals sis empreses de guies-interpretadors acreditades pel Parc Natural i de productes locals artesans i agroalimentaris, a través de la seva promoció, valorització, com la realització anual de la Fira de productors del Parc a Arrós de Cardós i el suport a altres fires locals.

El 2017 el Parc va rebre prop de 314.000 visitants, que van generar un impacte econòmic directe de prop de 14 milions d'euros. Des del 2011 en què es tenen dades recollides a través d'ecomptadors i enquestes, s'ha registrat un increment de més de 100.000 visitants, la qual cosa representa prop d'un 32% en sis anys. El pressupost mig anual del Parc ha rondat els 1.700.000 euros anuals.

Pel que fa a la ramaderia extensiva, el parc ha concedit ordres d'ajut per a explotacions ramaderes pel maneig d'hàbitats de pastura (dels quals s'han certificat fins a la data 922.330 euros en ajuts), la creació i manteniment d'infrastructures ramaderes (pletes, passos canadencs, mànigues, cabanes, bordes i abeuradors, dels quals s'han concedit i certificat ajuts per valor 1.467.471 euros), així com la recuperació de zones de pastura envaïdes per matollar, suport a fires ramaderes locals i iniciatives de valorització del seu paper en el manteniment del paisatge i la valorització local del seu producte.