El Parc Natural de l'Alt Pirineu divulga amb un pòster el seu passat glacial

El Parc Natural de l'Alt Pirineu vol reivindicar el seu passat glacial. Per fer-ho ha editat un pòster que reprodueix l'extensió que tenia la glacera més important que hi va haver al sud dels Pirineus, la de la Noguera Pallaresa. Aquesta llengua de gel va arribar al seu màxim ara fa més de 40.000 anys, quan mesurava 63 quilòmetres de longitud i 600 metres de gruix. Anava des del Pla de Beret fins gairebé a Sort. I havia arribat a tenir un gruix màxim de 730 metres a Bonabé, 600 a Esterri d'Àneu i 365 a Llavorsí.

El pòster permet descobrir d'altres curiositats, com ara la formació de l'estany de la cubeta d'Esterri d'Àneu. Aquest espai aquàtic va arribar a ser el més gran del sud dels Pirineus, amb 6,5 km de longitud i 400 m de profunditat. A banda del curs actual del riu Noguera Pallaresa, també s'hi pot comprovar com en aquella època estaven coberts pel gel indrets com ara la vall de Cardós, Espot, la Vall Ferrera, Tor i, ja dins de l'actual Alt Urgell, l'entorn del pic de Salòria i els nuclis de Civís i Os de Civís, a més de bona part del riu Valira, amb una glacera que ocupava les fondalades d'Andorra i que arribava fins a prop d'Anserall.

Marc Garriga, director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ha explicat a l'ACN que l'objectiu d'aquest pòster de 70 x 100 centímetres és apropar a la ciutadania el passat glacial que ha marcat per sempre la seva geomorfologia. Els guies tindran des d'ara una eina per promoure la descoberta del patrimoni natural amagat en el modelatge de les valls, els circs, i els estanys d'alta muntanya. Garriga hi ha afegit que també és important explicar l'origen i com ha influït en el paisatge actual l'evolució de les glaceres ara fa milers d'anys.

Aquest material s'ha elaborat a partir d'estudis recents que inclouen dades procedents de treballs previs realitzats per diversos grups investigadors. El disseny l'ha fet l'empresa urgellenca Sent. L'ha coordinat Josep Ventura, expert de referència en geomorfologia glacial del Parc Natural. Es nodreix també de l'Inventari de llocs d'interès geomorfològic del Parc Natural de l'Alt Pirineu, publicat el 2010. Ventura detalla que s'ha cartografiat i marcat els límits d'aquesta glacera i veure amb quines altres glaceres s'ajuntava la de la Noguera Pallaresa, per exemple la de la Vall Ferrera. Ventura ha afegit que també s'han cartografiat altres glaceres que van quedar situades a cotes més altes com les del Salòria, Massís de l'Orri o Llessui. El pòster dona a conèixer quines zones estaven ocupades per glaceres i quines no fa milers d'anys.

El que ara és el Parc Natural de l'Alt Pirineu, l'alta conca de la Noguera Pallaresa, va estar ocupada per importants glaceres al llarg de diferents períodes glacials del Quaternari. Ventura, pujat a una pedra de granit, ha explicat que de l'últim període es conserven la majoria de morfologies i dipòsits, facilitant el seu estudi i la reconstrucció de la seva extensió. Durant el Darrer Màxim Glacial, d'edat anterior a 40.000 anys, s'han identificat 65 glaceres ocupant una superfície de 796,9 Km2. La glacera de la Noguera Pallaresa va ser la més extensa del vessant Sud dels Pirineus. Després del Darrer Màxim Glacial s'identifiquen diverses fases glacials amb importants avenços retrocessos de les glaceres fins als 18.000-20.000 anys on s'inicia la Deglaciació.

Els pòsters es distribuiran gratuïtament a centres educatius i entre el col·lectiu de guies. Els particulars o establiments turístics que el vulguin, el podran aconseguir gratuïtament en algun dels punts informatius del Parc Natural. A més a més, pels qui se'l vulguin imprimir des de casa, ja es pot descarregar des de la pàgina web del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Nou Centre de Descoberta a Rubió

Paral·lelament, el nou recurs formarà part de la documentació gràfica sobre el patrimoni geològic del Parc Natural que s'està organitzant en col·laboració amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i que s'ubicarà al futur Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra, a Rubió (Soriguera).

Aquest Centre funcionarà com a punt d'informació especialitzat, amb itineraris i lIocs d'interès geològics (LIGs) durant la temporada d'estiu, de juny a setembre, a partir d'aquest estiu. S'ubicarà al costat del Jardí de Roques, el primer museu a l'aire lliure de Catalunya. i que explica la geologia del Parc. Aquest recurs es va inaugurar el 2018. Rubió, amb 1.687 metres d'altitud, és el poble habitat més alt de Catalunya.