Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Parlament aprova la Llei d'Espais Agraris de Catalunya

El Parlament aprova la Llei d'Espais Agraris de Catalunya

La normativa ha estat impulsada pels grups de JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP. L'objectiu principal és millorar l'aprofitament dels terrenys, preservar-los per a l'activitat primària i recuperar les 45.000 Ha de conreus abandonats els darrers anys al país
Foto oficial de l'aprovació de la Llei d'Espais Agraris (ACN)
29/05/2019 20:20

El Parlament ha aprovat aquest dimecres la llei d'espais agraris, amb els vots favorables de tots els grups tret del PP, que s'hi ha abstingut, i la CUP, que no ha participat de la votació. La nova norma l'han impulsat els grups parlamentaris de JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP i té l'objectiu de garantir la continuïtat de les activitats agrícola, ramadera i forestal.

La llei estableix l'elaboració d'un pla territorial sectorial i crea un registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, que ha de servir per posar en producció terres que ara estan abandonades. Així mateix, la llei estableix les condicions en què l'administració podrà forçar-ne l'arrendament. A Catalunya hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha defensat que és una llei "valenta" i "de país" que marca "un abans i un després" en la protecció de l'espai agrari. Jordà ha celebrat que per fi es faci realitat una "reivindicació històrica" del sector i l'ha qualificat de llei "imprescindible per al país". En aquest sentit, ha considerat de "vital necessitat" la protecció dels espais agraris i ha afegit que són necessaris perquè "sense ells no hi ha aliments". Tot i definir la llei com a "valenta", la consellera ha volgut deixar clar que no es fan "coses rares" sinó que "es facilita que finques que no tenen activitat productiva tinguin la possibilitat de ser llogades per posar-les en producció". "Som aquí per treballar. Si hem sigut valents per fer-la serem valents per desplegar-la i aplicar-la. Perquè el país segueixi sent un país on l'agricultura i la ramaderia bateguin", ha conclòs des del faristol de l'hemicicle.

La llei vol definir que són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los; i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres, focalitzat especialment les que estiguin en desús o en estat no productiu, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció. L'objectiu és també facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional, així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.

Tal i com recull el preàmbul de la Llei, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal.

Òscar Ordeig valora positivament la llei però creu que cal anar més enllà

Al debat per a l'aprovació de la llei hi ha pres part el diputat urgellenc Òscar Ordeig, com a portaveu del PSC a la Comissió d'Agricultura del Parlament. Ordeig s'ha felicitat del fet que finalment s'hagi consensuat aquest instrument perquè va "en el bon camí", si bé considera que "no n'hi ha prou" i que ara cal posar en pràctica aquesta "llei llargament reivindicada". El parlamentari creu que cal "recursos i bona coordinació de les administracions perquè la productivitat d'aquestes terres funcioni i siguin viables i rentables".

En aquest sentit, el també regidor municipal ha recordat que la demanda d'aliments va a l'alça a nivell mundial i que per tant caldran en el futur més terres conreades. A més a més, Ordeig remarca que aprofitar aquests espais -especialment els que han estat abandonats- és clau per "frenar la despoblació, empobriment i envelliment" en determinades zones rurals de Catalunya. Alhora, també veu necessari capgirar la tendència cap la desaparició d'explotacions agràries i ramaders i, en conseqüència, la concentració d'aquest sector en poques mans.

Tres eines bàsiques

Ara es preveu la creació de tres eines bàsiques: la primera, el Pla Territorial Agrari de Catalunya, fet a partir dels Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats. Aquests plans, d’àmbit geogràfic coherent, hauran de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorials del sector agrari i seran impulsats, elaborats i redactats pel territori.

La segona eina és l’anàlisi d’afectacions agràries. Segons la norma, aquest anàlisi ha d’establir les mesures correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària que s’hi desenvolupa. L’anàlisi d’afectacions agràries no prohibirà, però sí que posarà condicions a l’hora d’executar qualsevol infraestructura que es vulgui implantar i que afecti una zona agrària.

El tercer dels instruments és un registre de finques agràries en desús, pensat per protegir la producció agrària. Aquest registre té com a funcions gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, per afavorir l’accessibilitat als professionals, joves o noves incorporacions que vulguin dedicar-se al sector, per afavorir el relleu generacional i la cohesió social. També establirà la renda de lloguer anual de les terres, així com les condicions per accedir a les finques i adjudicar-les en una procés de convocatòria pública per concurrència competitiva.