El Parlament avança en la tramitació de la Llei d'Espais Agraris
La cambra recolza el text impulsat per JxS sense cap esmena a la totalitat. Pel PSC, Òscar Ordeig demana que s'hi introdueixi millores com ara més finançament i més participació dels ajuntaments
El Parlament de Catalunya ha acordat aquest dimecres continuar avançant en la tramitació de la nova Llei d’Espais Agraris, després que no s'ha presentat cap esmena a la totalitat. La proposició de llei, impulsada pel grup Junts pel Si, vol "donar resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes del mateix Parlament, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat d'aquesta llei".
El text, que va iniciar la seva tramitació parlamentària el passat dia 13, té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, amb l’objectiu de dotar el país d’una Llei que permeti planificar i actuar tenint en compte el sector agrari, com a productor d’aliments, equilibrador del territori i cohesionador social. Els objectius són, d'una banda, "definir bé què són aquests espais i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los", i de l'altra, "posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres en desús, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i afavorir el relleu generacional facilitant que més joves es puguin incorporar a l’activitat agrària així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin".
Tal i com recull el Preàmbul de la proposició de Llei, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície de les qual el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, el que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.
Un altre aspecte que destaca el text és la necessitat de “reconèixer que la funcionalitat i la sostenibilitat de l’activitat agrària vénen donades per la capacitat d’assegurar satisfactòriament el vincle entre la producció, la qualitat i la seguretat alimentària, l’equilibri territorial i la preservació del món rural i els seus habitants, el manteniment del paisatge i el respecte per les condicions mediambientals i la conservació de la biodiversitat; així com la seva contribució a la mitigació del canvi climàtic”.
El diputat del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament de Catalunya, Òscar Ordeig, ha afirmat avui que el seu grup dóna suport a la tramitació de la Llei d’Espais Agraris però consideren que "el que pot ser una molt bona eina per millorar i regular aquests espais ha de comptar amb la participació activa dels Ajuntaments, actors principals al territori, així com del finançament necessari”.
Ordeig valora com a element positiu que “amb aquesta Llei, per fi, es dóna resposta a una demanda històrica de les organitzacions agràries i es compleix amb algun dels compromisos que van sortir de monogràfics agraris i del món rural d’anteriors legislatures; a més, es dóna continuïtat a l’Avantprojecte de Llei del sòl d’ús agrari del 2015, que no es va arribar a aprovar”. El també regidor urgellenc ha explicat que “és important comptar amb aquesta eina si tenim en compte que el consum d’aliments augmentarà un 70% fins 2050 arreu del món, segons la FAO, i que del total de la superfície de Catalunya, el 90% està destinada a conreus, pastures i massa forestal, malgrat hem patit un preocupant abandonament de conreus de fins el 10% en els darrers 12 anys”. Per això, ha dit, “la Llei d’Espais Agraris ha de permetre avançar en equilibri territorial, en la recerca, desenvolupament i innovació alimentària i en la producció amb respecte al Medi Ambient, la biodiversitat i el canvi climàtic”.
Malgrat tot, Ordeig ha instat que “si realment volem una correcta identificació i gestió dels espais agraris, no ho podem fer d’esquenes a l’opinió i planificació dels Ajuntaments d’arreu dels diferents territoris”. En aquest sentit, ha demanat la compareixença de les entitats municipalistes i la seva participació en el Pla territorial agrari, "de manera que també es concretin millor els Espais d’Alt Valor Agrari i les fórmules de gestió”.
