El Picurt arrenca amb un documental històric sobre el Retaule de Sant Ermengol
La mostra de cinema de muntanya 'Picurt' arrenca aquest dimarts, 21 de juny, amb un documental mai vist fins ara del prestigiós cineasta Val de Omar. Es tracta d'un fragment d'onze minuts de durada que va gravar a la Seu d'Urgell el 1963 i que romania inèdit. El documental gira entorn els ciutadans de la capital alturgellenca que representaven el Retaule de Sant Ermengol al claustre de la Catedral de Santa Maria d'Urgell.
Tanmateix, Val de Omar no va arribar a muntar el material al qual ha donat forma ara Eugeni Bonet, comissari de la retrospectiva dedicada al cineasta al Museu Reina Sofia de Madrid, que va comptar amb les indicacions del Patronat del Retaule. La mostra es podrà veure a partir del 13 de juliol al Palau de la Virreina de Barcelona.
Aquesta filmació s'hauria d'haver integrat en els Festivales de España, ja que va ser un projecte nascut amb motiu dels preparatius per al Pavelló d’Espanya a la New York World’s Fair, que es va celebrar entre 1964 i 1965.
Val del Omar va concebre una sèrie de deu documentals sobre manifestacions folklòriques, entre els quals va incloure el Retaule. Malauradament, la sèrie va quedar inacabada i les imatges del Retaule mai es van muntar. Es tracta d'un valuós document sobre una de les joies del patrimoni de la Seu.
Val del Omar
José Val del Omar va néixer a Granada el 1904. De 1932 a 1936 va participar en l’experiència de les Missions Pedagògiques de la República. Va rodar en aquells anys un ampli nombre de documentals, que algunes fonts xifren en més de quaranta, dels que, lamentablement, només se’n conserven uns pocs.
Durant la Guerra Civil va col·laborar amb Josep Renau, artista de gran renom pels seus cartells i fotomuntatges activistes, i va contribuir al salvament dels fons més valuosos del Museu del Prado i la Biblioteca Nacional. Director i inventor, va experimentar tota la seva vida amb la imatge i el so. Va rebre un guardó a Cannes l’any 1961 pel curtmetratge Fuego en Castilla, el mateix any que Buñuel guanyava la Palma d’Or amb Viridiana. Des de finals dels 50, va treballar en el desenvolupament de nous formats i perfeccionaments tècnics per al cinema i la televisió, i per a usos educatius dels mitjans audiovisuals.
Val del Omar anhelava un cinema o una cinegrafia, tal com ell li anomenava, que materialitzés el seu somni tàctil, un cinema total. Per això va inventar un objectiu d’angle variable perquè la lent de la càmera imités la versatilitat fisiològica de l'ull humà, és a dir, va inventar el zoom abans que els alemanys el popularitzessin. Es va anticipar al súper 16, va investigar la diafonia (prèvia a l’estèreo), les pantalles grans i còncaves (antecedent de sistemes com el IMAX), la visió tàctil, els efectes especials i el desbordament panoràmic. Volia integrar en el cinema fins i tot olors i sabors i en aquest sentit és un pioner de la realitat virtual.
Ja en la seva última etapa, va reconciliar la seva mentalitat de poeta i artista amb la seva constant curiositat per la tècnica. La seva panòplia de mitjans es va ampliar amb el làser, el vídeo, les intuïcions cibernètiques i les seves tècniques PLAT (de Picto-Lumínica-Àudio-Tàctil).
Malgrat tot, va morir ignorat a Madrid el 4 d’agost de 1982 a conseqüència d’un accident d’automòbil.
