Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Pirineu català viu la primavera més plujosa en 69 anys

El Pirineu català viu la primavera més plujosa en 69 anys

Poblacions com Oliana, Vielha, Tremp i el Pont de Suert han marcat els registres d'aigua més alts des de la sèrie d'observació iniciada el 1950. A Espot s'ha acumulat prop de 800 l/m2 els darrers tres mesos
Núvols damunt la Seu (Foto: Ignasi Cervera)
08/06/2018 17:35

El Pirineu català, i també el Prepirineu, han viscut aquest 2018 una primavera meteorològica (de l'1 de març al 31 de maig) excepcionalment plujosa, segons confirma el recull de dades del Servei Meteorològic de Catalunya. El balanç conclou que ha estat l'estació amb més pluja des del 2013, tot i que en moltes poblacions els registres han superat tots els de les darreres dècades i han esdevingut els més importants dels darrers 69 anys.

La distribució de la precipitació mostra una primavera molt plujosa (més del 190% respecte de la precipitació mitjana climàtica) al Pirineu i Prepirineu, sectors de Ponent i de les serralades prelitorals. En analitzar les sèries històriques disponibles, que s'inicien l'any 1950, 4 sèries del quadrant nord-occidental presenten el rècord de precipitació per a una primavera: Oliana, Vielha, Tremp i el Pont de Suert. Per tant, en aquests indrets la primavera de 2018 ha estat la més plujosa d'almenys els darrers 69 anys.

En xifres absolutes, la pluja recollida ha estat superior a 600 mm a punts elevats del Pirineu occidental. El valor més alt enregistrat per les estacions de la XEMA i de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM) ha estat de 789,9 mm a Espot (2.519 metres), seguit de 664,6 mm a Boí (2.535 metres), a l'Alta Ribagorça, i de 626,4 mm a la Bonaigua (2.266 metre), al Pallars Sobirà.

A banda de la precipitació total, cal fer esment de l'alt nombre de dies de precipitació durant els tres mesos. Al Pirineu occidental el nombre de dies de pluja superior als 0,2 mm ha sobrepassat els 60, mentre que al Prepirineu ha superat els 40 dies, entre 30 i 40 a gran part de l'interior i el prelitoral, i finalment entre 20 i 30 dies al litoral, el prelitoral Sud i punts de Ponent.

La temperatura mitjana ha estat semblant o superior als valors mitjans climàtics a la major part del territori, malgrat algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on l'estació es pot qualificar de freda. Al contrari que les primaveres del 2017 i el 2015, les anomalies positives no s'han enfilat fins a valors gaire elevats, i com a màxim han assolit +1,8 ºC a la ciutat de Barcelona.

La pluviometria d'aquesta primavera ha presentat superàvit a la major part del país, un fet que no succeïa des del 2013. En alguns punts del Pirineu i Prepirineu occidental, amb dades des de l'any 1950, ha estat la primavera més plujosa de les respectives sèries. També cal destacar punts de Ponent i de la serralada prelitoral, on s'han recollit quantitats que permeten qualificar la primavera de 2018 de molt plujosa, i fins i tot localment la més plujosa de, com a mínim, els darrers 20 anys.

Tot i aquesta abundància global de precipitació, enguany, a diferència de l'esmentat 2013, ha tingut també alguns sectors secs. Destaca en aquest aspecte el Delta de l'Ebre i altres punts del litoral Sud, però també de part del litoral Central. A l'extrem sud del país, el dèficit pluviomètric estacional s'arrossega des de ja fa més d'un any.

Anomalies de temperatura

La temperatura mitjana estacional d'aquesta primavera s'ha caracteritzat per l'absència de valors cridaners.Tot i això, destaca el fet que al Pirineu s'ha situat entre 0,5 i 1,5 graus per sota de l'habitual. En canvi, a la plana de Lleida ha estat entre 0,5 i 1,8 graus per damunt del normal.

El balanç de temperatura ha estat resultat de tres mesos en què es poden identificar diferents comportaments; l'abril va ser càlid en conjunt, mentre que el març i el maig van tenir valors de temperatura contrastats, amb alguns sectors càlids i altres normals o freds, però sense anomalies extremes.

Contrastos a la resta de Catalunya

A banda dels espectaculars registres del Pirineu, 9 estacions de la XEMA amb 20 o més anys de dades, situades a les comarques de la Noguera, la Segarra, la Conca de Barberà, Osona i el Vallès Oriental, han enregistrat el rècord de precipitació primaveral. Per a altres 9 estacions, la primavera del 2018 ha estat la segona més plujosa, mentre que per 6 ha estat la tercera en el rànquing, i a 4, la quarta més plujosa. S'evidencia així, al marge dels rècords absoluts, que la primavera d'enguany ha estat d'entre les més plujoses de les darreres dècades a àmplies àrees del territori.

A l'altre extrem es troben alguns punts del Montsià, que han recollit menys de 60 mm, és a dir, menys d'una desena part de la precipitació recollida als indrets amb més abundància. A les estacions de la XEMA, destaca Illa de Buda, amb només 47 mm i els Alfacs, amb 58,8 mm.