Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Les Falles del Pirineu, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Les Falles del Pirineu, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

L'assemblea anual de l'organisme internacional ha avalat avui dimarts l'ancestral tradició pirinenca. La candidatura conjunta ha englobat 63 pobles de Catalunya, Andorra, l'Aragó i França
01/12/2015 17:25

Les Falles del Pirineu ja són Patrimoni Immaterial Cultural de la Humanitat. La UNESCO ha ratificat aquest dimarts, en la seva assemblea anual a Namíbia, la incorporació de l'ancestral tradició pirinenca a la llista d'esdeveniments reconeguts a nivell mundial.

La candidatura 'Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus' presentada pel Govern d'Andorra, reuneix 63 poblacions fallaires de Catalunya, Andorra, l'Aragó i França i recull les diverses festes amb foc que es fan per celebrar el solstici d'estiu. El comitè avaluador ha emès informes favorables del dossier de presentació, que es va lliurar el mes de febrer. Un dels punts que més s'ha valorat és que la transversalitat de la candidatura, que compta amb el suport oficial de tres estats, i que la iniciativa hagi sortit de les entitats organitzadores de les falles. Andorra és present a Windhoek a través del coordinador multinacional de la candidatura, Joan Reguant, i del delegat permanent davant la Unesco, Andreu Jordi.

Molts dels pobles impulsors de la candidatura han celebrat la designació en el mateix moment de l'anunci, que han seguit a través d'internet als respectius ajuntaments o locals socials. Tots ells han programat per a les properes hores una celebració similar: foguera a la plaça, repic de campanes i projecció del documental de falles que els ha portat fins a la declaració. Amb aquest programa bàsic s'hi afegiran xocolatada i coca en alguns pobles o baixada de falles en d'altres.

A Andorra la festa serà similar i hi participaran diferents col·lectius de la cultura popular com ara Geganters, Esbart d'Andorra la Vella, Orfeó d'Andorra la Vella, Escudellaires d'Andorra la Vella, Castellers d'Andorra i el Cor Rock d'Encamp. El moment àlgid serà aquest dimecres a les 19.30 hores: els minuts previs a la lectura del manifest de la comunitat fallaire i el posterior repic de campanes de totes les esglésies d'Andorra la Vella. També hi haurà breus parlaments de les autoritats i una cremada simbòlica de falles i una exhibició dels fallaires de llum.

Aquest dijous, 3 de desembre es reuniran a Andorra la Vella els representants de tots els municipis de la candidatura en el que serà la VII Trobada de Fallaires del Pirineu. En aquesta trobada la comunitat fallaire signarà la Declaració d'Andorra la Vella.

Una festa pirinenca comuna

La festa de tots els pobles té una mateixa estructura: que se celebra pels volts de Sant Joan o el mateix dia de la revetlla i que el foc és el protagonista de la celebració. A partir d'aquí cada poble té la seva varietat. Per exemple, a Isil (Pallars Sobirà), declarades Festa Cultural d'Interès Nacional, s'encén un tronc d'arbre d'uns 15 metres (Falla Major) al mig de la foguera. Aquest és el senyal indicador perquè els joves comencin el recorregut amb la seva falla encesa al coll muntanya avall. Des de la plaça del poble la filera de falles enceses al coll dels fallaires baixant sembla una serp de foc que es mou fent ziga-zagues muntanya avall. L'esforç dels fallaires al poble es reconfortat amb música, coca i vi i danses tradicionals entorn de la foguera. Es tracta d'una celebració ancestral que mai s'ha deixat de celebrar.

Ja de nova fornada però amb similar característiques són la baixada de falles d'Alins (Pallars Sobirà) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Pel que fa a la festa ha coincidit la demanda de reconeixement per a les falles del Pirineu amb una revifalla de moltes Associacions i la recuperació de moltes festes que s'havien perdut. Un cas és el d'Alós d'Isil que es va recuperar el 2014. A Les (Val d'Aran) celebren la crema Eth Haro (tronc encès al mig de la plaça). Els joves ballen danses tradicionals al voltant de l'Haro fins que aquest cau. Amb peles de bedoll enceses i lligades amb filferro les fan girar creant cercles de foc visualment molt atractius. A Andorra la Vella les falles són boles molt lleugeres i es fan giravoltar.

A l'Alta Ribagorça hi ha molts pobles que celebren falles i no les ''baixen'' com al Pallars sinó que les ''corren''. Els joves en arribar al poble amb les falles enceses comencen a córrer pels carrers fins a arribar a la foguera de la plaça major. A l'Alta Ribagorça la celebració d'aquesta tradició en diverses poblacions pròximes ha fet que s'hagin repartit al llarg de l'estiu, en un calendari de falles que permet seguir-les des de principis de juny fins a l'agost. La temporada comença la segona setmana de juny al poble de Durro i la segueixen Senet, Isil, Barruera, Boí, el Pont de Suert i tanca la temporada Vilaller.

Un cas singular és el del Berguedà. A Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola se celebra des de temps immemorials la 'Fia-faia', però en aquestes poblacions la tradició no es fa pel solstici d'estiu sinó pel solstici d'hivern, ja que es fa per demanar que es torni a allargar el dia.

Se sumen al Romànic i a la Patum

En el cas de l'Alta Ribagorça, aquesta distinció la podran sumar a la del Romànic de la Vall de Boí, de la qual precisament aquesta setmana se'n complien 15 anys. I per al Berguedà, és la segona vegada que entren en la llista de Patrimoni Immaterial de la UNESCO, atès que ja fa just una dècada que hi està també inclosa la Patum de Berga.

  • Fallaires d'Andorra la Vella
  • Celebració a Alins per la declaració de la UNESCO (ACN/Marta Lluvich)