Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Pirineu, protagonista de les compareixences al Parlament per la Llei de Vegueries

El Pirineu, protagonista de les compareixences al Parlament per la Llei de Vegueries

Amadeu Gallart defensa l'Alt Pirineu i critica que des de Lleida es difongui ara la por a perdre relacions comercials Esteve Maurell reivindica el reforçament de serveis per al Consell Comarcal de la Cerdanya
Parlament de Catalunya
26/03/2010 19:36

El Pirineu ha estat el gran protagonista de les compareixences al Parlament de Catalunya per debatre la Llei de Vegueries. Les intervencions han deixat novament de manifest les discrepàncies tant entre diferents territoris com, en alguns casos, dins dels propis partits polítics.

En representació dels Grups de l’Alt Pirineu, Amadeu Gallart ha defensat la utilitat de la vegueria per al desenvolupament econòmic de les comarques de muntanya. El polític d'ICV ha criticat que des de Lleida es difongui ara el temor que la vegueria trenqui relacions comercials. L’exalcalde de la Seu ho considera “un enfocament erroni” perquè “l’empresa de Lleida que tingui una distribució comercial a la Vall d’Aran o el Pallars hi seguirà distribuint, només faltaria”. Gallart conclou: “Quin problema comercial pot ser això per a Lleida? Cap ni un”.

També ha parlat el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Esteve Maurell, que ha reivindicat que es reconegui el pes de la comarca dins de l’Alt Pirineu i Aran, en cas que la nova regió es tiri endavant com s’ha previst. En tot cas, Maurell deixa clar que la prioritat de la vall és que es reforci la prestació de serveis per part del Consell cerdà i evitar que la institució comarcal quedi diluïda dins de l’estructura veguerial.

A més a més, Esteve Maurell ha advertit: “No acceptaríem que la Llei de Vegueries es convertís en font de discussió dins de la comarca, i ni molt menys que pugui provocar situacions de divisió”. I hi ha afegit: “Allò que ens uneix a tots els cerdans és el sentiment de comarca, i no la volem partida administrativament”.

Les compareixences també han comptat precisament amb l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha reiterat una vegada més la seva oposició frontal a l’Alt Pirineu. Aquesta vegada, Ros ha reconegut la necessitat d’un “tractament específic” per a les comarques de muntanya, però en tot cas defensa que segueixin depenent de la seva ciutat. El dirigent socialista vol que es torni a l’informe elaborat originàriament per Miquel Roca i Junyent, que denegava la creació d’una regió pirinenca.

Les agrupacions municipalistes també han demanat novament que se’ls torni a consultar. Qui es mostra més crític és el president de la Federació Catalana de Municipis i Comarques, Jordi Moltó (CiU), que va dir que la tramitació s’ha fet “d’esquenes al territori” i "amb presses". El responsable de la Federació Catalana de Municipis, Manel Bustos (PSC), també demanar una nova tanda de consultes, si bé en aquest cas està d’acord a reorganitzar les administracions.


La sessió ha comptat finalment amb 16 intervencions. Una xifra que CiU havia rebutjat per insuficient. El grup nacionalista acusa el Govern de callar veus en aquest debat, si bé la seva proposta englobava en total més de cent compareixences.

D’altra banda, un dels escollits, el síndic d’Aran i diputat del PSC Francés Boya, va rebutjar participar-hi perquè només li concedien deu minuts per exposar per què Aran rebutja estar integrats a l’Alt Pirineu.