Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Pirineu vol tenir veu i vot en la redacció de la futura Llei de muntanya

El Pirineu vol tenir veu i vot en la redacció de la futura Llei de muntanya

Agents i actors socials del territori demanen que la nova legislació vagi acompanyada d'un pla d'inversions Sort ha acollit aquest dimecres un procés de participació obert a tothom
Llei Alta Muntanya - Reunió a Sort
28/01/2015 19:43

El Govern català ha celebrat aquest dimecres a Sort un procés de participació, obert als agents i actors socials d'aquestes comarques, abans d'iniciar la redacció de la futura Llei de muntanya. L'objectiu era conèixer la conveniència d'aquesta iniciativa i de com convindria orientar-la.

L'elevada assistència a l'acte ha evidenciat que el territori vol dir la seva i vol que se l'escolti en la redacció del pla normatiu. Acompanyant aquest document, la reivindicació unànime ha estat un pla d'inversió públic. Pel que fa a l'encarregat del desplegament d'aquesta llei, s'ha apuntat a l'Institut de Desenvolupament per al Pirineu o a una creació d'una futura Agència que aglutini les 10 comarques.

Les comarques incloses són l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Val d'Aran, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa. En cas de ser l'IDAPA l'organisme encarregat de desplegat la Llei de muntanya s'hauria de crear un IDAPA Plus per aglutinar les quatre comarques que actualment no formen part d'aquest organisme i sí de la Llei de muntanya.

Cal recordar que el Govern va aprovar el 1983 la Llei d'alta muntanya que partia de la base que les àrees de muntanya no havien assolit el mateix grau de desenvolupament econòmic de la resta de Catalunya i que calia un esforç addicional, per part de les administracions, per tal de dotar-les d'infraestructura i d'equipament. Les necessitats de fa 30 anys no són les mateixes que les d'aquest moment i per tant cal revisar i actualitzar el document.

Pla d'infraestructures

Albert Alins, delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, ha dit que és bàsic per aquestes comarques fer un pla d'infraestructures (comunicacions, telecomunicacions, promoció...) i un pla de desenvolupament econòmic. Totes dues coses amb l'objectiu que la gent que triï viure al Pirineu ho pugui fer amb les mateixes condicions que a un altre lloc del país.

Les comarques de muntanya del Pirineu tenen en comú una mateixa preocupació: la pèrdua de capital humà motivada per la manca de llocs de treball. Aquest és un dels objectius al qual hauria de fer front a la nova Llei d'Alta Muntanya, segons els agents públics i privats que aquest dimecres han assistit a la primera sessió de debat sobre la nova legislació.

El responsable d'actuacions estratègiques del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Miralles, ha explicat que s'emporta altres peticions com ara; la necessitat de fer polítiques integradores, prioritzar en les polítiques a desenvolupar, canvis en l'organització de la presa de decisions i apropar els organismes a la gent del territori.

Miralles comenta que l'avantprojecte de Llei hauria d'estar redactat a la tardor i deixar-lo a punt perquè el nou Govern i Parlament se'l trobin a sobre la taula per iniciar la seva tramitació. Un cop el document de Llei ja tingui més cos, no es descarta fer noves sessions de participació per anar concretant aspectes més de detall. El document que aquest dimecres s'ha compartit és un document de base per al debat.