El ple de la Seu aprova fer una comissió de valoració del brot a la Llar de Sant Josep
El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat per unanimitat crear una comissió municipal per avaluar el recent brot de coronavirus a la residència Llar de Sant Josep. La moció presentada per la CUP va ser acceptada amb transaccions per l'equip de govern (Junts i ERC) i per Compromís, després que es va descartar la petició inicial, que era d'establir una comissió d'investigació.
La tinent d'alcalde d'Atenció a les Persones, Marian Lamolla, va exposar al ple la gestió que s'ha fet d'aquest cas i ha indicat que des de fa uns dies la Llar ja ha recuperat la condició de residència "verda", lliure de COVID-19, i que el brot s'ha superat, després que ha causat 9 defuncions. Des de la corporació municipal s'ha tramès el condol a les famílies de les víctimes i el suport a tota la comunitat de la residència que ha patit aquesta situació.
Lamolla va recordar que des de l’inici de la pandèmia tant els centres mèdics com les residències i l'Ajuntament han "tingut clara la vulnerabilitat de la gent gran, especialment a les residències". Per això, els primers dies de l'estat d'alarma es va traslladar usuaris de la Fundació Sant Hospital al Seminari i ara s’ha ofert suport a la Llar de Sant Josep, amb capacitat per a 95 residents. Al llarg de tots els primers mesos, recorda la regidora, no hi va haver cap cas a les residències de la Seu. Alhora, assegura que "des que hi va haver el primer cas, es va actuar per evitar nous casos". Lamolla també ha detallat que en un primer moment es va valorar intervenir la residència, "que vol dir apartar-ne els treballadors", però recorda que "això es fa quan hi ha molts treballadors afectats o mala gestió, i aquí cap dels dos supòsits no es donava. La doctora Montse Bonet va assumir la direcció mèdica i es va traslladat pacients a Puigcerdà, tal com ja es va explicar als grups i en reunions. Igualment, els familiars han estat informats en tot moment.
Per tot plegat, des de l'equip de govern no veien adient fer una comissió d'investigació i, en tot cas, sí que es van mostrar d'acord a fer una comissió per veure com s’hi ha treballat i què es pot millorar. Marian Lamolla hi va afegir que no tenen constància d'haver rebut cap queixa directament a l’Ajuntament, ni que hi hagi hagut "diverses trucades" de denúncia, sinó que "ben al contrari, han arribat agraïments dels familiars". Afirmen que només els va arribar una queixa per manca d'equips adients de protecció i que tot seguit els van facilitar.
Per Compromís, Carlota Valls va agrair a la CUP que porti aquest tema al ple perquè "al marge d’estar-hi o no a favor, és un tema que ha preocupat molt". Alhora, també es va mostrar d’acord amb les explicacions fetes per Marian Lamolla. Per Valls, que prop de 25.000 persones hagin mort de COVID-19 en residències a tot l’Estat és "esfereïdor" i creu que, "si bé el sector s’ha defensat dient que les residències no estaven pensades per ser hospital, cal professionalitzar-les més, i més inversió pública", tenint en compte que només un 27% de residències són públiques. Valls creu que cal "evitar que això torni a passar, i donar més qualitat de vida", però també "reconèixer la tasca que ha dut a terme històricament la Llar de Sant Josep, a la qual hi ha molta gent que hi està molt agraïda".
La regidora de Compromís valora que "la vida i la salut de les persones és un tema molt sensible, I cal ser molt escrupolós" perquè "si hi ha un indici de mala praxis, Salut ha d’intervenir i fer-se’n càrrec", com s'ha fet a Tremp. Tanmateix, apunta que a la Llar, Salut no va veure necessària la intervenció i sí que hi va instaurar nous mecanismes de gestió. Pel que fa a la comissió, Compromís creu que "si hi hagués indicis més greus, de negligència, caldria recórrer a la fiscalia" en tot cas, i recorda que els ajuntaments no tenen competències per constituir una comissió com aquesta. Finalment, pel que fa a ús de recursos públics, demanen que l’Ajuntament passi comptes al ple.
Des de la CUP, Bernat Lavaquiol va acceptar transaccionar la moció i va exposar que "a la primera onada no va entrar la COVID a la Llar, però això no implica que ja es fessin les coses bé". En aquest sentit, Lavaquiol va reiterar que els Mossos van rebre "trucades anònimes des de la residència" en què es deia que les treballadores no tenien EPIs, i creu que "potser no es va expandir perquè la COVID no hi havia entrat.
D'altra banda, la CUP va demanar que a la comissió de valoració hi hagi representants del Departament de Salut i que es demani als Mossos d'Esquadra que confirmin quantes trucades de queixa van rebre denunciant presumptes irregularitats.