El ple de la Seu aprova impulsar a l'Ajuntament el salari mínim de 1.000 euros
El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat per unanimitat una moció d'ERC perquè s'impulsi dins del consistori urgellenc un salari mínim de 1.000 euros mensuals, en 14 pagues, sempre que la normativa ho permeti. El text va tirar endavant mitjançant les aportacions de la resta de grups.
Per ERC, Berta Vidal va justificar la petició per sumar-se des de l'administració local a la iniciativa ciutadana que reclama un salari mínim digne i "d'acord amb el que recomanen les institucions europees". I és que, mentre a la majoria dels principals estats europeus el sou mínim supera fàcilment els 1.000 euros mensuals, a l'Estat espanyol és el tercer més baix de la UE, amb només 707,60 €/mes després de la darrera modificació. Vidal considera que aplicar la mesura a la Seu seria positiu en diversos aspectes, com ara potenciar el consum local i l'activitat econòmica, equilibrar les rendes i les cotitzacions a la Seguretat Social, si bé matisa que per fer-ho possible cal també un millor finançament tant dels ajuntaments com de la Generalitat.
Des de l'equip de govern, el tinent d'alcalde d'Hisenda i portaveu del PDeCAT, Jesús Fierro, va voler incidir precisament en les limitacions de pressupost que condicionen l'aplicació d'una proposta com aquesta. Fierro va aprofitar per denunciar que a l'Estat espanyol els ajuntaments només gestionen un 12% dels diners públics, quan la mitjana europea és entorn del 25%, i creu que per tant el primer que caldria és una modificació legislativa, perquè els consistoris disposin de més recursos.
Per Compromís, Joan Barrera es va mostrar a favor de la proposta però va instar a revisar determinats sous de l'Ajuntament "de manera general", ja que aquesta petició només implica tot just una quinzena de treballadors i, a més, pot establir un greuge comparatiu cap a molts altres empleats que actualment tenen sous que amb prou feines superen els 1.000 euros mensuals, i que en conseqüència també s'haurien de millorar. Barrera va contrastar aquest fet amb la retribució que es preveu per a la figura del gerent municipal, per damunt dels 50.000 euros anuals.
Finalment, per la CUP, Pau Lozano va considerar "necessari" aquest augment, però va recordar que per fer-ho possible cal fer canvis en la legislació i creu que actualment l'única via realista és "desobeir l'Estat espanyol ara mateix". Així, Lozano considera que ja es podria començar a dur a terme tenint en compte la possibilitat que ben aviat Catalunya ja sigui un Estat independent.
Clàusules socials a les contractacions
També amb relació al funcionament intern de l'Ajuntament, el ple municipal també ha aprovat per unanimitat la moció de la CUP que insta a incloure clàusules socials en els plecs de condicions per a l'adjudicació de serveis externalitzats. Pau Lozano va justificar la petició per la necessitat de potenciar "una economia més justa i sostenible".
El text preveu incloure més criteris socials en la concessió de serveis municipals, com ara prioritzar el cooperativisme, els col·lectius amb risc d'exclusió, els criteris mediambientals i el compliment de la legislació sobre riscos laborals. En aquest sentit, segons va detallar el regidor de la CUP, també es preveu crear un canal obert per rebre possibles demandes sobre vulneració de drets laborals i informar dels requisits a les empreses interessades i a les entitats del tercer sector.
Per l'equip de govern, Jesús Fierro va expressar el recolzament a la moció pel fet que ja s'havia negociat prèviament les esmenes i, per tant, les aportacions del grup del PDeCAT. El portaveu de Compromís, Joan Barrera també en va destacar que la moció aporta "coses positives" als requisits de contractació. Finalment, per ERC Francesc Viaplana va considera bona en general la proposta, si bé va matisar que algun dels punts pot escapar de les competències municipals.