Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El ple de la Seu desestima encarregar de manera immediata les obres de la nova residència

El ple de la Seu desestima encarregar de manera immediata les obres de la nova residència

L'equip de govern considera que la proposta de la moció és "començar la casa per la teulada" perquè abans cal que el Govern determini les places i com es financen. Compromís lamenta el rebuig a aquesta petició i a la de crear una taula de treball sobre l'Hospital
Sant Hospital de la Seu
13/11/2019 12:35

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha desestimat una moció de Compromís en què es proposava crear una taula de treball sobre l'Hospital i també fer l'encàrrec "immediat" de la construcció d'una nova residència de gent gran als terrenys de l'Horta del Valira. La proposta va rebre 9 vots en contra, de l'equip de govern (Junts i ERC) i 8 vots a favor dels grups de l'oposició (Compromís i CUP).

L'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, va expressar que està d'acord amb la idea de crear una taula de debat, però creu que si es fa hauria de ser per debatre sobre la sanitat en general a la Seu, i no només sobre el Sant Hospital. Pel que fa a la petició de començar a construir immediatament una nova residència, Fàbrega creu que aquesta idea és "començar la casa per la teulada". El batlle urgellenc subratlla que està "molt d’acord que la residència és urgent", per l'actual envelliment de la població i la manca de recursos, però que "les coses s’han de fer serioses i ben fetes, no amb presses". A més a més, recorda que, en tot cas, a la moció "no es pot obviar que ja han començat unes obres que triplicaran les places, amb 28 de noves" i que, tot i que "seguiran sent insuficients", es millorarà "la quantitat i la qualitat", i que també cal sumar-hi les 71 places de la residència d’Oliana.

Fàbrega va advertir que encarregar ara mateix la construcció de la residència seria "hipotecar l’Ajuntament", perquè "és el departament de Treball i Afers Socials qui determina les places i com es financen", i "si no hi ha aquest concert acordat, no podem fer res" i el consistori es gastaria uns 5 milions d’euros sense garanties de poder obrir l'equipament, o bé veient-se obligat a obrir-lo amb gestió privada. A més a més, des de l'equip de govern consideren que cal dissenyar un projecte d’àmbit comarcal i que per això aquest mes d'octubre ja hi han treballat amb els altres ajuntaments de l'Alt Urgell.

Jordi Fàbrega calcula que actualment falten entre 100 i 120 places, i que aquesta és la xifra que ha de tenir la futura residència, però creuen que cal apostar per "un model més modern i no per la clàssica residència", com també que s'hi contempli 40 places de centre de dia i que es complementi amb la creació de 20 places tant a Organyà com a Coll de Nargó. "Amb la concertació d’aquestes places, llavors és el moment d’encarregar el projecte, incloent pisos petits on hi pugui viure gent gran", conclou.

De la seva part, la portaveu de la CUP, Xènia Antona, es va mostrar "bastant d’acord amb la moció" i amb la necessitat d'una taula de treball que inclogui no només l'hospital sinó també la residència. Antona va defensar novament el posicionament del seu grup segons el qual l’hospital urgellenc s'hauria d'integrar totalment a la xarxa pública de l’Institut Català de la Salut (ICS) perquè creu que es milloraria "les condicions dels usuaris però també dels treballadors". Pel que fa a la residència, considera que hauria ha de ser de titularitat municipal. D'altra banda, la CUP creu que caldria estudiar la possibilitat que sigui l'Hospital l'equipament que s'ubiqui a l'Horta del Valira, amb un edifici de nova planta, i que la residència es concentrés a l'actual edifici del centre mèdic. Antona conclou que "no s'ha de tancar cap possibilitat".

El portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, va lamentar "profundament" el rebuig a la moció per part d'ERC i del que va qualificar com "hereus de Convergència", perquè creu que "prioritzen els interessos partidistes als interessos dels ciutadans i ciutadanes de la Seu d’Urgell". Ordeig afirma que "s'ha rebutjat trobar un espai de diàleg on es pugui parlar del futur tant de l’Hospital de La Seu com de la sanitat a la ciutat" i que "cal tenir en compte que el servei sanitari és el servei públic més important per a la població de qualsevol indret, però encara és més important al nostre territori per trobar-se lluny de les grans ciutats, cosa que comporta una major mobilitat per als usuaris" i considera que això implica que "els ciutadans amb dificultats econòmiques tenen menys oportunitats que els de les grans ciutats, com ara Lleida i Barcelona.

Compromís X La Seu ha avançat que seguirà "insistint, perquè el tema hospitalari i de la sanitat a la ciutat i la comarca és cabdal per fixar la població". Ordeig apunta que "no es pot aturar la despoblació sense uns serveis públics bàsics de qualitat" i que en aquesta taula de treball "hi haurien de participar els polítics que representen els habitants de la Seu, juntament amb experts exteriors i tècnics de l’Hospital per pensar, entre tots, quin futur volem per la sanitat i, en definitiva, quin futur volem per a la Seu".

Durant el debat, d'altra banda, Compromís va assegurar que "sempre" han defensar "que el problema de l’hospital no són els treballadors, sinó la mala gestió política" i que "sort n’hi ha hagut dels treballadors, a tota la sanitat pública de Catalunya". També va dir que ja fa molt de temps que proposen una nova residència i que "hi ha hagut molt de temps per parlar-ne amb tothom", i que "no hi ha res més constructiu que proposar una taula de debat". En aquest sentit, Ordeig creu que si l'equip de govern no està d'acord amb el to de la moció hauria pogut proposar transaccions per facilitar-ne l'aprovació, perquè considera que "era una bona oportunitat per obrir una nova etapa de debat. També va defensar novament que l'Hospital d'Andorra esdevingui el centre de referència per a la Seu.

Dades sobre l'Hospital

Pel que fa justament al contingut de la moció, Jordi Fàbrega va assegurar que les dades que s'hi presentava com a argument, i que al·ludien a una pèrdua d'inversió, personal i serveis, "són errònies". Entre d'altres punts, l'alcalde va recordar que al pressupost del 2008 el Departament de Salut hi va afegir 1 milió d'euros per pagar obres i també per a les unitats maternoinfantil i de salut mental, i que als comptes actuals, de 13,2 milions, cal sumar-hi l'aportació directa de Salut pel conveni amb Sant Joan de  Déu, per la qual cosa, afirma, "l’aportació actual de Salut és igual o superior".

El també exdirector assistencial del Sant Hospital, alhora, va qualificar de "fals" que s'hagin perdut llocs de treball, perquè "si es compta maternoinfantil i salut mental, hi ha els mateixos que fa 10 anys", i va enumerar diverses especialitats que s'han incorporat els darrers anys. A més a més, Fàbrega creu que actualment no és necessari obrir la segona planta perquè "abans, amb les dues plantes obertes, hi havia una ocupació del 50%, i ara és del 70%", cosa que atribueix al fet que "s'ha desenvolupat molt la cirurgia ambulatòria" i a que "la tendència ara és ingressar molt menys els pacients i atendre’ls més a domicili". A tot plegat hi va afegir que "s’ha millorat l’equipament i el confort de les habitacions, s’ha eliminat el pagament pels seients, i l’Hospital resol el 70% de les actuacions als pacients", per la qual cosa també considera "fals que hagin augmentat les derivacions".

Finalment, l'alcalde va dir que, quant a la petició que Andorra sigui el centre de referència, "totes les parts hi estan d'acord, però actualment està bloquejat pel Govern espanyol en funcions". Fàbrega conclou que "l’hospital ha estat en una  situació complicada, però s’ha millorat els darrers anys" i que, tot i la dificultat per atraure especialistes, "per millorar no es farà amb dades falses, sinó amb rigor".