El ple de la Seu d'Urgell aprova l'encàrrec dels nous col·lectors en alta per a l'EDAR de Montferrer
El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns al vespre encarregar al Consell Comarcal de l'Alt Urgell la realització del projecte de col·lectors en alta per a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Montferrer, que dóna servei als municipis de l'Urgellet. El projecte inclou l'ordenació, vigilància, control i gestió del servei. La proposta s'ha acordat per unanimitat dels grups municipals.
Per l'equip de govern, el vicealcalde de la Seu, Francesc Viaplana (ERC), va explicar que el Consell Comarcal té assumides les competències en tractament d'aigües residuals i en la xarxa de col·lectors en alta dels municipis. Per això, és necessari legalment aprovar aquest encàrrec. L'acord també preveu un conveni amb l'ens supramunicipal per regular les prestacions de cada part, que contempla una pròrroga per a un màxim de quatre anys i aclareix que l'obra no ha de suposar cap despesa per a l'Ajuntament.
El grup de Compromís va donar suport a aquest punt però, com ja va fer la setmana passada al ple del Consell Comarcal, ha lamentat que no s'hagi actuat anteriorment de cara a millorar la infraestructura, malgrat que els darrers anys s'ha rebut sancions de la Unió Europea per incompliment de la normativa vigent. La regidora Carlota Valls creu que les millores que s'han aprovat fins ara han estat "insuficients" i que se segueix "incomplint la normativa europea, sent multats, pagant uns cànons per no depurar bé i, a nivell de comarca, amb pobles sense depuració o sense ni tan sols aigua corrent". Valls creu que l'ens comarcal no ha defensat prou bé "les inversions necessàries que han d'arribar des de la Generalitat per la salut de tots".
Sobre aquesta valoració, el regidor d'Urbanisme, Joan Gurrera (Junts) va intervenir per recordar que, com a enginyer, ell havia participat en la creació de la depuradora de Montferrer i remarca que aquesta instal·lació es va estrenar el 1991, per la qual cosa no es va fer pensant en les futures normatives -més estrictes- que posteriorment ha imposat la Unió Europea. Gurrera va detallar que la principal diferència amb aquella època és que el sistema no estava pensat per eliminar els nutrients que van al riu. També va explicar que l'Agència Catalana de l'Aigua va encarregar l'any 2009 -en l'etapa de govern tripartit a la Generalitat- un projecte per "refer totalment" l'equipament, amb un cost d'uns 10 milions d'euros, però que l'obra va quedar en punt mort perquè "en aquell moment no hi havia disponibilitat econòmica per fer aquella inversió".
Per això, Gurrera creu que "culpar el Consell Comarcal del fet que la depuradora no funciona és molt discutible, perquè l'eina que li van posar a les mans és la que era, la normativa ha anat canviant i l'ACA, quan era el moment de refer-la, va dir que no hi havia diners". El regidor creu que "ara s'ha començat a caminar, perquè s'ha aprovat renovar el col·lector que parteix des del Mesclant de les Aigües", i properament també es licitarà "un projecte més adaptat als consums d'aigües residuals que hi ha".
El ple de l'Ajuntament també va donar compte dels períodes de pagament a proveïdors i dels informes trimestrals de morositat corresponents a l'últim trimestres de 2020, tant del consistori com dels organismes vinculats. Pel que fa al primer punt, el termini de pagament els darrers mesos ha oscil·lat entre els 26 dies de l'Ajuntament i els 39 dies de HIULS.
Felicitació a Fàbrega i Ordeig per l'elecció com a diputats
D'altra banda, en el transcurs del ple tots els grups municipals van coincidir a felicitar l'alcalde, Jordi Fàbrega, i el portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, pel fet d'haver estat elegits com a diputats al Parlament de Catalunya per a aquesta nova legislatura. Els portaveus van destacar que en el cas d'Ordeig aquesta serà la seva quarta legislatura a la cambra catalana, des que va esdevenir diputat l'any 2014, mentre que pel que fa a Fàbrega s'estrenarà com a representant de la Seu i del Pirineu. Els dos nous parlamentaris havien concorregut a les eleccions, respectivament, com a cap de llista del PSC i com a número 3 de Junts a la circumscripció de Lleida.
