Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Pont d'Arcalís celebra 20 anys damunt l'escenari amb un concert al Palau

El Pont d'Arcalís celebra 20 anys damunt l'escenari amb un concert al Palau

El grup pirinenc protagonitza, aquest dilluns al vespre a Barcelona, el concert central del Festival Tradicionàrius Enguany presenten nou disc, Foc al tribunal, després de tres anys sense novetats
El Pont d'Arcalís
21/03/2010 09:00

El Pont d’Arcalís, grup de referència en la recuperació de la música pirinenca, compleix 20 anys. I ho celebrarà amb tots els honors: amb un concert al Palau de la Música Catalana, aquest dilluns 22 de març.

El recital serà la data més assenyalada del XXIII Festival Tradicionàrius, que s’està celebrant al llarg d’aquest hivern a Barcelona i que coordina precisament un dels membres d’El Pont d’Arcalís, Jordi Fàbregas. La filosofia de la cita al Palau serà “celebrar els vint anys amb els amics, tant els de dalt de l’escenari com els de la platea”, segons explica Artur Blasco, alma màter del grup i col.laborador habitual de RàdioSeu.

Així, juntament amb el repàs als 20 anys de trajectòria, estrenaran el nou repertori que s’inclou al seu vuitè treball discogràfic, Foc al tribunal. A més a més, pujaram a l’escenari “convidats excepcionals, que han format part del grup i que han compartit projectes artístics i il•lusions durant tot aquest temps”. És el cas de Vincenzo Chacho Marchelli, Lorenzo Boioli i Rinaldo Doro, del grup piemontès Ariondassa, juntament amb Eduard Casals, Marc Egea, Cati Plana, Eugeni Gil i el grup Les Violines.

El Pont d’Arcalís està format per Artur Blasco (veu, acordió diatònic i canya), Jordi Fàbregas (veu, guitarra i gralla), Jordi Macaya (viola, tarota i veu), Isidre Tito Pelàez: (tarota, flauta, flautí i simbomba), i Quim Soler (bateria, percussions i veu).

La recuperació i musicació de cançons tradicionals de les comarques pirinenques és i ha estat sempre el tret distintiu del grup, fruit del treball de formiga dut a terme per Artur Blasco i reflectit a la recopilació A peu pels camins del cançoner.