El segon Congrés de Municipis de Muntanya abordarà solucions a la "desertització" demogràfica

El segon Congrés de l'Associació Espanyola de Municipis de Muntanya se celebrarà a Lleida i abordarà mesures per evitar la "desertització" d'aquestes zones, sobretot a través del foment de l'emprenedoria i la creació d'indústries. La trobada se celebrarà el 12 de febrer, en el marc del tercer Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya, i reunirà un centenar de representants locals de tot l'estat.

El president de l'associació, l'aranès Paco Boya, ha remarcat una dada per alertar de la situació actual: si a mitjans del segle 20 vivien a les 84 comarques de muntanya de l'estat el 15% de la població, ara aquest percentatge és del 0'70%, 1,5 milions de persones. L'entitat va néixer l'octubre del 2013 i, després d'una etapa de "queixa constant i permanent" per fer sentir les reivindicacions d'aquests territoris en matèria d'infraestructures, serveis socials o noves tecnologies, ara toca passar a la fase de la "proposta" per avançar cap a solucions que posin fi a la despoblació del 40% del territori estatal.

Un dels projectes que l'associació presentarà la congrés és el que s'ha batejat com a 'Smart Mountains', un itinerari d'emprenedoria específic per a zones de muntanya. I és que, segons Boya, aquesta és una línia que es considera clau per revitalitzar un territori on el sector primari ha anat molt a la baixa i que ha perdut algunes de les poques indústries que encara tenia durant els anys de crisi. "Cal tenir un projecte clar que sigui multifuncional; a les comarques de muntanya no serveix només tenir polítiques agràries perquè l'agricultura representa només el 10% de la seva economia, per tant, calen polítiques que permetin implantar-hi també algun tipus d'indústria", afirma Boya.

De la seva part, l'alcalde de Rialp i diputat provincial, Gerard Sabarich, ha confirmat que la principal preocupació d'aquests territoris és oferir oportunitats de feina per als joves "ja que actualment es dóna la circumstància que quan més formats estan menys possibilitats tenen de desenvolupar-se laboralment a les comarques de muntanya, i cal revertir aquesta situació".

L'altre gran objectiu és que els territoris de muntanya guanyin pes als pressupostos de les administracions públiques, tant al del govern de l'estat com de les comunitats autònomes, ja que actualment se senten clarament maltractats. En aquest sentit, el president de l'associació ha explicat que volen teixir complicitats amb el món urbà mitjançant un compromís ferm dels municipis muntanyencs amb el manteniment del patrimoni cultural i natural i la lluita contra el canvi climàtic. Ha de ser la manera, segons Boya, que des de les ciutats es reconegui la importància de les zones de muntanya i puguin rebre el finançament adequat per sortir d'una situació que ha qualificat de "molt crítica". El president de l'Associació també ha recordat que l'estat espanyol és l'únic d'Europa on la muntanya perd població.