Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El síndic d'Aran critica que l'Estat espanyol vegi com "un perill" la priorització de l'aranès a l'administració

El síndic d'Aran critica que l'Estat espanyol vegi com "un perill" la priorització de l'aranès a l'administració

Tot i lamentar la sentència del TC, Carlos Barrera creu que la decisió no comportarà canvis a efectes pràctics. En canvi, l'Acadèmia Aranesa dera Lengua alerta que l'occità a la vall està en perill de desaparèixer
Carlos Barrera (Foto: CGA)
13/02/2018 17:35

El síndic d'Aran, Carlos Barrera, ha lamentat que el Tribunal Constitucional hagi declarat nul l'ús "preferent" de l'aranès a l'administració, tant per part del Conselh Generau d'Aran com dels ens locals que en depenen. Barrera ha carregat contra el fet que l'Estat espanyol interpreti aquesta definició de prioritat com un aspecte "perillós", quan la potenciació de la llengua pròpia de la vall "no va en contradicció ni amb el català ni el castellà".

Tot i això, el síndic ha assegurat que la sentència "no ha de suposar gairebé cap alteració a efectes pràctics" ja que des del Conselh Generau optaran per canviar el terme d'ús "preferent" pel de "normal" a la Llei de l’Occità aprovada pel Parlament l'any 2010, i que el govern estatal de l'època, liderat pel PSOE va rebutjar amb un recurs que ara ha generat aquesta sentència negativa del TC. En tot cas, Barrera ha reconegut que la decisió és "una afectació de prestigi, suport, acompanyament i protecció" a la llengua.

El mandatari aranès creu que la sentència del TC demostra que l'Estat espanyol "no valora la riquesa pluricultural i lingüística que hi ha arreu del territori", pel fet que, ha afegit, "se l'està carregant amb una cosa tant senzilla i inofensiva com l'ús preferent". Per tant, creu que després del dictamen, que arriba set anys després de l'aprovació de la llei, "no hi ha res més a fer que passar una nova pàgina negra". També s'ha qüestionat si hi pot haver relació en el temps entre la providència i la situació política catalana.

Recuperar-ne l'ús social

Finalment, Barrera ha animat els aranesos i araneses a, ara més que mai, fer ús de la llengua pròpia en la vida quotidiana de la vall, en comptes de passar-se al català i, especialment, al castellà, que els darrers anys ha desbancat l'aranès com a llengua preferent a l'Aran. I és que actualment l'occità només el parlen habitualment uns 5.000 habitants, la meitat de la població.

Les darreres hores també s'ha pronunciat sobre la sentència del TC l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, que s'ha mostrat més taxativa que el Conselh Generau i ha alertat que "sense un tractament preferent, l'aranès pot desaparèixer" i que ho pot fer de manera "ràpida". La preferència que aquesta Llei dóna a la llengua pròpia de l'Aran, afirmen, és una ''consideració imprescindible per assegurar a aquesta llengua el seu paper de llengua de cohesió social i d'identificació territorial''.

L'Acadèmia sí que considera important que s'apliqui íntegrament la Llei de l'Occità, inclosos els preceptes rebutjats pel TC, perquè la normativa "promou l'ús i protecció de l'aranès, donant-li un paper destacat i una valoració necessària''. Alhora, denuncia que hi ha un ''incompliment'' de l'estat espanyol respecte a les disposicions de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (ratificada per l'Estat al 2 de febrer de 2001), segons recomanacions diverses del Comitè de Ministres del Consell d'Europa. Unes mancances, manifestades en l'administració de justícia i en tota l'administració estatal en general. És per això que des de l'Institut es creu que la llengua occitana a l'Aran pateix una situació ''d'anormalitat''.

UA i el PSC creuen que la sentència "no desvirtua" el conjunt de la llei

De la seva part, Unitat d'Aran (UA) i la Federació de Lleida, Pirineu i Aran del PSC han manifestat aquest dimarts el seu desacord amb la sentència del Tribunal Constitucional, malgrat que va ser el govern estatal del PSOE qui va impulsar al 2011 el recurs que finalment ha tombat aquest precepte de la Llei de l'Occità aprovada pel Parlament amb àmplia majoria. UA considera que l'ús del terme "preferent" no hauria de ser considerat en detriment de la resta de llengües oficials, ''que són clarament predominants'', sinó tot al contrari, que hauria de ser un ''incentiu per a la llengua minoritzada''.

La formació socialista opina que aquesta sentència no hauria de desvirtuar el conjunt del marc legislatiu de la Llei de l'Aranès, així com els preceptes de la Llei d'Aran o del propi Estatut respecte a l'aranès ja que creu que "tots ells continuen vigents". La formació reclama, una vegada més, el desplegament conjunt d'aquestes lleis (la d'Aran i la de l'aranès) per part de la Generalitat i també fa especial incidència en la falta de finançament que arriba del Govern per l'aranès ja que "actualment només es compta amb un pressupost de 60.000 euros anuals, mentre que es destinen uns 40 MEUR pel conjunt de la política lingüística a Catalunya''. El diputat al Parlament Òscar Ordeig n'ha parlat en el marc del tradicional Ranxo de Ponts, al qual també hi ha assistit, entre d'altres, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.

Carles Puigdemont apunta que s'ha demostrat qui "estima i defensa les realitats nacionals"

Carles Puigdemont també s'ha referit aquest dimarts a aquest cop de porta d'Espanya a prioritzar l'aranès. En un missatge escrit en occità, el 130è president de la Generalitat ha subratllat que "Catalunya estima i defensa les realitats nacionals" com l'aranesa, en contraposició a l'Estat espanyol que, afirma, "vol escapçar aquesta visió, juntament amb el país i la llengua".

Puigdemont ha recordat que el Parlament de Catalunya és la única institució dels territoris de parla occitana -que abasta una àrea de 15 milions d'habitants, la majoria a França- que ha aprovat una llei de protecció d'aquesta llengua, perquè Catalunya sí que entén que "la diversitat lingüística, ètnica, familiar, ideològica i religiosa" és part de "la riquesa d'un país".