Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Transport a la Demanda de l'Alt Urgell guanya un 10% d'usuaris els darrers cinc anys

El Transport a la Demanda de l'Alt Urgell guanya un 10% d'usuaris els darrers cinc anys

El servei compta actualment amb 17 línies gestionades pel Consell Comarcal, la majoria operades amb vehicles o furgonetes. El mitjà serveix per connectar nuclis petits amb la Seu
El Transport a la Demanda de l'Alt Urgell, a Aristot (Foto: ACN)
20/02/2018 13:05

El servei de transport a la demanda de l'Alt Urgell ha tancat el 2017 amb 9.701 usuaris, xifra que representa un 10% més que fa 5 anys, quan eren 8.723. Un dels motius d'aquest creixement és la posada en marxa del Bus Blanc cap a l'estació d'esquí de Sant Joan de l'Erm durant la passada temporada d'hivern; i l'altre, l'envelliment d'una part dels habitants que viuen en petits nuclis de població i que requereixen d'aquest mitjà, gestionat pel Consell Comarcal.

Actualment hi operen 17 línies i en bona part dels casos la ruta es fa dos cops per setmana amb un preu per trajecte d'1,20 euros. L'ens comarcal el que assumeix la diferència entre el cost del servei i els ingressos per la venda de bitllets. La ruta de transport a la demanda que arriba fins a la Seu d'Urgell des de nuclis de població del Baridà, com ara Aristot o els Arenys (al terme municipal del Pont de Bar), ha estat la que més ha crescut els darrers anys: ha passat dels 271 usuaris al 2013, als 511 de l'any passat. Una xifra que representa gairebé el doble en cinc anys de diferència i que té encara més importància si es té en compte que la població a la que dóna servei és de 70 persones, repartides per diversos pobles. Aquesta línia recorre en total 62,2 quilòmetres per arribar a tots els nuclis.

Cada dimarts, el Miguel Martinez és l'encarregat de fer la línia del Baridà amb un vehicle de cinc places i passa a recollir a les persones que ho han demanat la tarda abans. Segons ha explicat a l'ACN, "és un servei que els usuaris saben que el tenen fix i ells confien en nosaltres". Molts l'utilitzen habitualment: ara a l'hivern, un cop a la setmana; i a l'estiu, dos cops, perquè també opera els divendres. Només en cas que hi hagi molta neu o gel a la calçada se suspèn la ruta. Martínez assegura que "és un plaer" fer el servei per les complicitats que s'estableixen entre ell i els viatgers, que en fan ús per anar a comprar al mercat o acudir a una visita al metge, entre d'altres.

Una de les persones que utilitza aquest mitjà de transport per anar cada setmana a la Seu d'Urgell és la Montserrat Besolí, que farà 80 anys i des de sempre ha viscut a Aristot. Considera que sense el servei "el poble ja s'hauria perdut" per la impossibilitat que tenen els seus habitants de desplaçar-se. Per això, es mostra satisfeta amb el seu funcionament.

El president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Jesús Fierro, conclou que una part del creixement d'usuaris d'aquestes rutes s'explica pel fet que "la gent que viu en els pobles més allunyats són gent que es va fent gran" i per tant com més va més requereixen d'aquest tipus de serveis. El mitjà es va posar en marxa a l'Alt Urgell l'any 1994 i ha anat adaptant-se a les necessitats dels usuaris. De fet, Fierro defensa que aquest cotxe és l'herei directe de les "lleteres", els camions de transport de llet que a mitjan segle XX servien per portar tota mena d'articles i persones, especialment en les connexions de la Seu amb Josa i Tuixent i amb Lles de Cerdanya.

La majoria de les 17 línies de transport a la demanda que gestiona el Consell Comarcal de l'Alt Urgell es fan amb vehicles o furgonetes d'entre 5 i 9 places. Donen servei a àmbits de població reduïts, de tot just una cinquantena de persones a les línies amb més població fins a poc més de 300 a les més freqüentades. A això s'hi suma la furgoneta de 'Passem el Cantó', que connecta amb Sort; el Bus Blanc de la Seu d'Urgell fins a Sant Joan de l'Erm, a l'hivern; o bé el servei entre Oliana i Coll de Nargó, que forma part d'una línia regular que opera la companyia Alsa.