El voltor que s'ha trobat a l'Alt Penedès es podria traslladar a Boumort
Efectius dels Agents Rurals del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a l’Alt Penedès van localitzar la setmana passada un voltor negre (Aegypius monachus) dins d’una finca del municipi de Torrelles de Foix. Aquest exemplar és un mascle jove que molt probablement ha vingut del centre d’Espanya, ja que a Catalunya només hi ha una petita població recentment reintroduïda de voltor negre al Pirineu de Lleida. A Catalunya, els exemplars de voltor negre estan marcats i l’exemplar trobat no ho està, cosa que reforça la idea de la seva procedència.
Els agents rurals de la comarca i tècnics del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa van recollir l’animal, que estava molt prim i debilitat. L’ocell va ser hospitalitzat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, on se li va practicar tractament de suport i se’l va sotmetre a un examen físic, radiològic i biopatològic. La condició corporal de l’ocell era molt baixa i presentava símptomes de deshidratació. L’estat de salut del voltor és estable i ha començat a menjar espontàniament, tot i que el pronòstic és reservat. Aquesta és la primera vegada que ingressa un voltor negre al Centre de Fauna de Torreferrussa per recuperar-lo.
Si l’animal aconsegueix refer-se’n, es durà a la Reserva Nacional de Boumort, on després d’un període d’aclimatació s’alliberarà al medi natural. És precisament en aquesta zona on el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural duu a terme un projecte de reintroducció de l’espècie. El voltor negre es va extingir a Catalunya fa més d’un segle. L’any 2010 va tornar a criar la primera parella després dels primers alliberaments de 2007. Actualment, es calcula que viuen a Catalunya uns 15 exemplars, entre els quals s’han format 5 parelles.
Característiques del voltor negre
El voltor negre també és conegut com a voltor monjo, pel seu cos negre i el cap pelat. És una de les aus voladores més grosses del món. Fa uns tres metres d'envergadura i pesa entre set i tretze quilos. Viu al sud i l’est d’Europa i al centre i l’est d’Àsia. El 80% dels voltors negres de tot Europa viu a l’Estat espanyol, on tot i que té una població d’unes 2.000 parelles continua sent una au amenaçada en la categoria de “vulnerable”. És molt sensible a la presència humana, cosa que fa que abandoni els nius amb les cries, o tingui greus problemes per alimentar-se.
Té uns hàbits solitaris, però es reuneix en grups per cercar el menjar. És un necròfag o ocell carronyaire perquè s’alimenta de cadàvers, principalment de mida petita (conills, llebres, etc.). Necessita aproximadament uns 700 grams diaris de carn, i pot consumir fins a quatre vegades aquesta quantitat per alimentar les cries o tenir reserves per als dies amb meteorologia adversa, en què no pot sortir a volar. En el temps de cria, el mascle cerca l’aliment; altrament, farà la cerca en parella, de manera similar a com ho fa el voltor comú.
El seu niu té aproximadament 2,5 metres de diàmetre i 1 de gruix. Fa els nius sobre els arbres. Acostuma a pondre un ou d’entre 210 i 280 grams, i tots dos sexes comparteixen la incubació. Al cap de dos mesos, el poll és molt actiu.
