#Eleccions14F | La revàlida sobiranista i la formació de govern centren les valoracions de les eleccions al Pirineu

La revàlida de la majoria sobiranista i les negociacions que s'obren des d'ara per formar govern, juntament amb la baixa participació, han centrat les valoracions dels principals partits que concorrien a les eleccions per Lleida, l'Alt Pirineu i Aran. Cal recordar que entre els 15 diputats elegits a la circumscripció de Lleida hi haurà quatre representants pirinencs: Jordi Fàbrega (de Junts, que ha sumat 5 escons), Antoni Flores (d'ERC, que en té 5 més) i Òscar Ordeig i Sílvia Romero (del PSC, que ha rebut 3 escons). Els altres dos diputats són per a la CUP i Vox.

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, s'ha mostrat molt satisfet per haver assolit sense problemes el repte de ser elegit, atès que anava com a número 3 de Junts. Fàbrega considera "un honor" poder representar la demarcació a la cambra catalana i s'ha compromès a "treballar incansablement per defensar tots els interessos dels urgellencs i de la gent del Pirineu, de l'Aran i de Lleida". El batlle urgellenc augura que, amb el "triple empat" en els resultats d'àmbit nacional, serà "una legislatura complicada", però defensa que "l'independentisme n'ha sortit reforçat" i creu que els resultats de Junts i ERC "obliguen a pactar, perquè és el que demana la ciutadania, que es tiri endavant amb aquesta majoria independentista tant en vots com en escons".

També des de JxCat, el seu cap de llista per Lleida, Ramon Tremosa, ha posat igualment com a prioritat immediata la recerca d'un pacte que reflecteixi aquesta majoria. Tremosa s'ha referit a les primeres valoracions fetes tant per Oriol Junqueras com per Pere Aragonès i ha destacat que "s'ha passat de 70 a 74 diputats independentistes", sumant-hi els de la CUP. També ha coincidit amb ERC a apel·lar a "l'amnistia i el referèndum", alhora que s'ha posat a disposició per negociar aquest acord. D'altra banda, Tremosa ha assegurat que haurien pogut aconseguir un sisè escó amb els vots que han anat al PDeCAT, partit que finalment s'ha quedat a les portes d'obtenir representació.

Des d'ERC, el fins ara diputat Francesc Viaplana -que enguany esdevindrà alcalde de la Seu- es mostra molt satisfet per la "fita de l'independentisme, que per primera vegada ha superat el 50% tant en escons com en vots". A nivell local, Viaplana destaca la victòria "ajustada però històrica" a la Seu d'Urgell, on Esquerra guanya per primer cop en unes eleccions al Parlament en l'actual etapa democràtica, i ha felicitat Junts pel primer lloc tant a l'Alt Urgell com a l'Alt Pirineu i Aran, com també a Jordi Fàbrega i a Òscar Ordeig per haver estat elegits diputats. Tanmateix, el vicealcalde urgellenc lamenta l'auge de Vox, a qui qualifica de formació "feixista", i creu que "és una alarma que ens hem de prendre molt seriosament", però hi afegeix que "és el que ha votat la gent i ens ha de fer reflexionar a tots". 

Des de la mateixa formació republicana, la cap de llista, Marta Vilalta ha celebrat que "gràcies a la confiança de la ciutadania, també des de les nostres comarques, hem contribuït a fer que el proper president de la Generalitat de Catalunya sigui d'Esquerra Republicana". En aquest sentit, Vilalta ha defensat que Pere Aragonès ha de liderar el nou Govern i considera que per al seu partit serà "una fita històrica després de vuitanta anys", i ha agraït la manera com hi han contribuït les comarques de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran.

Pel PSC, el reelegit diputat urgellenc Òscar Ordeig ha expressat que estan "molt contents" perquè "el PSC, després de molts anys, ha guanyat aquestes eleccions en vots" a nivell de Catalunya i perquè, a més a més, a Lleida, Pirineu i Aran han passat d'un a tres diputats. En clau pirinenca, valora que han "augmentat notablement el suport dels ciutadans". Ordeig considera que "la gent ha votat canvi i govern d'esquerres i progressista" i, en aquest sentit, defensa que el pacte per formar executiu vagi en aquesta línia.

El primer secretari socialista a la demarcació ha fet "un agraïment a totes les persones que han participat a les eleccions i, de manera molt especial, a totes les persones d'administració, de les meses i de seguretat, que han vetllat perquè fossin unes eleccions segures, amb una participació tranquil·la i sense cap anomalia ni cap dificultat per votar, tot i les dificultats de la pandèmia". Finalment, Ordeig ha apel·lat a "la prudència" i a "parlar, dialogar, cedir i intentar acordar un Govern que representi el que han votat els catalans i les catalanes".

Pel que fa a la CUP, el nou diputat Pau Juvillà creu que han fet "bona feina" i que "ha estat novament una feina col·lectiva, perquè la CUP és un projecte col·lectiu". En aquest punt, el cap de llista assegura que "les assemblees locals s'hi han implicat molt" i ara es proposa "portar aquesta veu del Pirineu, de l'Aran i de Ponent al Parlament". Tot i això, Juvillà ha valorat negativament "l'entrada de la ultradreta al Parlament". Per això, creu que "cal combatre-la des del Parlament mateix", però que cal fer-ho "amb propostes concretes des de l'esquerra". El cap de llista també ha lamentat la baixa participació i, en aquest sentit, ha recordat que el seu partit va reclamar "que les eleccions s'ajornessin perquè tothom hi pogués participar". Tot i això, l'activista lleidatà celebra el resultat que han obtingut i que es proposen fer servir "per transformar i per crear república des de la base".

Des del PDeCAT, el seu principal candidat, Marc Solsona, ha felicitat Ramon Tremosa i Marta Vilalta com a "guanyadors" de les eleccions a la demarcació de Lleida. Tot i que finalment no han entrat al Parlament en cap circumscripció, l'alcalde de Mollerussa ha avançat que "el projecte del PDeCAT continua viu" i que "ara s'aboca a preparar les eleccions municipals del 2023", en què volen consolidar la seva proposta. Solsona assegura que tenen "un projecte, país i més de 200 alcaldies" i ha agraït el suport de "tothom qui ens ha fet confiança".

Per En Comú Podem, Jaume Moya ha valorat que tot i perdre vots han estat el cinquè grup més votat a la Seu i el sisè a l'Alt Urgell, i conclou que a l'Alt Pirineu han mantingut la seva posició i han "salvat els mobles". Tot i això, el candidat dels comuns ha reconegut que estan "decebuts" pel resultat de la demarcació de Lleida, que "no ha complert les expectatives" perquè s'han quedat lluny d'obtenir representació. Per això, creu que els caldrà replantejar l'estratègia, si bé avança que volen mantenir-se en un "espai d'esquerres, de justícia social i ecologista", perquè creu que és "útil" pel territori. A nivell més general, Moya creu que ECP "segueix sent una força decisiva per a qualsevol govern de canvi".

Victòria del PSC a Catalunya, empatat a escons amb ERC, i majoria independentista

Pel que fa als resultats globals de les eleccions, cal recordar que el PSC ha estat la força més votada (23,04%) i ha doblat representació amb 33 escons (+16). ERC (21,30%) també ha obtingut 33 diputats (-1), seguit de prop per Junts (20,04%), amb 32 escons (-2 respecte de la llista de JuntsxCat del 2017). Vox (7,69%) s'estrena amb 11 electes, mentre que la CUP (6,67%) n'obté 9 (+5), i ECP (6,87%) manté els 8 que tenia (=). Cs (5,57%) pateix una davallada històrica i es queda amb 6 escons (-30). Finalment, el PP (3,85%) suma 3 seients (-1).

Per primera vegada, les forces que defensen la independència de Catalunya (Junts, ERC, CUP i PDeCAT) han sumat majoria absoluta a les eleccions catalanes no només en escons (74, quatre més que fins ara) sinó també en vots, atès que ara ja aglutinen un 51,4% del total dels sufragis.

Poc menys de 2,9 milions d'electors han pres part en aquests comicis, cosa que representa una participació de només un 53,54%, la més baixa de l'actual etapa democràtica en unes eleccions al Parlament. La xifra arriba en un context en què el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va suspendre l'ajornament dels comicis -que havia aprovat una àmplia majoria del Parlament, per la situació sanitària actual- i va ordenar que se celebressin el 14 de febrer, la data prevista inicialment. Finalment, el resultat ha estat que la participació s'ha quedat més de 25 punts per sota de la del 2017, quan van votar gairebé 4,4 milions de persones (79,09%), i fins ara només havia arribat a un nivell tan baix el 1992 (54,87%) i el 2006 (56,94%).