Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / #Eleccions14F | Victòries de Junts a la Cerdanya i al Pallars, d'ERC a l'Alta Ribagorça i del PSC a l'Aran

#Eleccions14F | Victòries de Junts a la Cerdanya i al Pallars, d'ERC a l'Alta Ribagorça i del PSC a l'Aran

Els partits independentistes tornen a concentrar la majoria del vot a l'Alt Pirineu i a la circumscripció de Lleida, amb la CUP com a quarta força. Jordi Fàbrega, Òscar Ordeig, Antoni Flores i Sílvia Romero, entre els diputats elegits a la demarcació. La participació baixa entre un 17% i un 25%
14/02/2021 23:40

Junts i ERC han concentrat la majoria del vot a les cinc comarques de l'Alt Pirineu. Ambdues formacions han estat les dues més votades en tots els casos, i en alguns d'ells representen conjuntament més del 50% dels vots emesos. Tot i això, han perdut vots a totes les comarques i també han baixat en percentatge a la majoria d'elles, alhora que el PSC -que ha guanyat a l'Aran- i la CUP pugen tant en vots com en tant per cent. JxCat ha estat la força més votada tant a l'Alt Urgell com a les seves comarques veïnes, a banda i banda.

A la Cerdanya, la formació liderada per Carles Puigdemont, amb 2.294 vots, ha obtingut un 31,56%, deu punts més que ERC (21,45). Per darrera han quedat PSC (12,79), CUP (9,13), PDeCAT (6,96), Vox (5,35), Cs (3,96), ECP (3,36) i PP (2,88). A diferència d'altres comarques, en aquest cas la suma de Junts i PDeCAT (38,52%) representa un percentatge superior al del 2017, quan ambdós partits formaven part de la llista de JuntsxCat, que va rebre un 35,73% de suport. En el cas d'ERC, baixa un 4,60%, mentre que el PSC quasi dobla el percentatge (+6,21%) i la CUP puja un 3,80%.

En xifres totals, a la Cerdanya destaquen la pèrdua de vots tant de la suma de Junts i PDeCAT (-844 respecte de la llista conjunta del 2017) com especialment d'ERC (-1.098) i de Cs (-1.625). També en perden els Comuns (-47) i el PP (-139), i només en guanyen el PSC (+259) i la CUP (+120).

A Puigcerdà, Junts també ha estat la força més votada (25,3%), seguida d'ERC (20,5) i el PSC (17,1), amb el PDeCAT en quart lloc (8,3) per davant de Vox (7,3), la CUP (5,9), Cs (5,8), ECP (3,9) i PP (3,5). La capital cerdana ha estat notícia per la seva baixa participació, que no ha arribat ni a la meitat del cens (46,1%), uns 30 punts per sota de la del 2017.

A la tercera comarca més poblada de la regió pirinenca, el Pallars Jussà, les tendències han estat semblants. Junts ha vençut amb un 34,38% de vot, seguit d'ERC (23,80), PSC (16,39), CUP (9,34), ECP (3,46), PDeCAT (3,36%), Vox (2,84), Cs (1,96) i PP (1,73).

En el cas del Pallars Sobirà, com en anteriors comicis, el predomini sobiranista ha estat encara més clar. També ha guanyat JxCat (30,75%), seguit de prop per ERC (28,63) i amb la CUP com a tercera força (14,40), per davant del PSC (9,56), PDeCAT (5,90) i ECP (3,52) i amb Cs, PP i Vox -per aquest ordre- ja per sota de l'1,5% cadascun.

A l'Alta Ribagorça ha guanyat ERC, amb un 23,32%, tot superant l'anterior guanyador, Junts (21,43) i amb pocs distància també sobre el PSC, que hi ha estat tercera força (20,88). A més distància hi ha la CUP (9,46), PDeCAT (8,24), ECP (6,11), Vox (3,30), PP (2,87) i Cs (1,83).

Pel que fa a l'Aran, el PSC ha vençut amb un 30,97% dels vots, seguit d'ERC (14,95) i, quasi amb el mateix percentatge, Vox (14,54). Per darrera han quedat JxCat (10,92), Cs (7,48), PP (6,11), ECP (4,92), CUP (3,74) i PDeCAT (2,43).

Fort descens de la participació

Els resultats de l'Alt Pirineu i Aran, com a tot Catalunya, han estat marcats per la baixa participació. Destaca especialment el cas de l'Aran, on ni tan sols han arribat a la meitat de votants (48,46%) i, per tant, hi ha hagut més abstenció que participació. Els vots emesos han baixat aproximadament d'entre el 17% i el 25% respecte del 2017, quan es va assolir dades històricament elevades.

La participació més elevada ha estat novament al Pallars Sobirà (65,53%), seguida del Jussà (58,29), l'Alta Ribagorça (57,29) i la Cerdanya (55,19). A l'Alt Urgell, ha estat del 53,62%.

Junts venç a la circumscripció de Lleida, seguit de prop per ERC

Al conjunt de la circumscripció de Lleida, Junts ha guanyat amb 44.787 vots (28,04%), uns dos mil vots més que ERC, que n'ha rebut 42.455 (26,58%). De la seva part, el PSC n'ha rebut 23.965 (15,00%) i ha quasi triplicat el seu percentatge, seguit de la CUP, amb 11.812 (7,40%), i de Vox, amb 8.839 (5,53%).

Aquestes cinc formacions s'han emportat els 15 escons de la demarcació. I d'aquests, dos terços es reparteixen entre Junts (5 diputats) i ERC (5 electes més). El PSC passa d'un a 3 escons, mentre que la CUP (1) recupera la representació per Lleida i Vox (1) n'hi obté per primera vegada.

Així, entre els nous parlamentaris hi ha quatre candidats pirinencs: l'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega (número 3 de JxCat); el portaveu de Compromís X La Seu, Òscar Ordeig (que repetia com a cap de llista del PSC); el tinent d'alcalde de Tremp, Antoni Flores (número 4 d'ERC) i Cristina Romero, també regidora de Tremp (número 3 del PSC). Entre els nous electes també hi ha Ramon Tremosa (actual conseller d'Empresa i cap de llista de Junts), Marta Vilalta (número 1 d'ERC), l'exconsellera Meritxell Serret (número 2 d'ERC), Pau Juvillà (cap de llista de la CUP) i Toni López (cap de llista de Vox).

Pel que fa a la resta de formacions que no han obtingut representació, la que hi ha estat més a prop és el PDeCAT (7.345 vots, 4,60%). De fet, la formació liderada per Marc Solsona s'ha quedat a només 644 vots d'aconseguir un escó, segons ha informat el web oficial de les eleccions. Ja més lluny han quedat el PP (3,54%), En Comú Podem (3,23%) i Ciutadans (3,21%).

Aquesta última formació (Cs) ha perdut la totalitat dels 3 diputats que tenia fins ara -incloent l'aranès Javier Rivas, número 2 de la llista- i ha passat de la tercera a la 9a posició. Entre els candidats pirinencs que s'han quedat fora del Parlament també hi ha, entre d'altres, la pallaresa Jeannine Abella (número 6 de Junts), la urgellenca Elisa Farré (número 10 d'ERC), l'aranès Andreu Cortés (número 6 del PSC), l'urgellenc Bernat Lavaquiol (número 4 de la CUP) i la ribagorçana Maria José Erta (número 4 del PDeCAT).

Junts s'imposa a Girona

Pel que fa a la circumscripció de Girona (on voten la gran majoria d'electors de la Cerdanya), la victòria de Junts -liderada per Gemma Geis- hi ha estat més clara que a la de Lleida: han obtingut un 32,7% dels vots, uns onze punts més que ERC (21,8%), amb la consellera Teresa Jordà al capdavant, i més del doble que el PSC (15,1%), tot i que els socialistes -amb Sílvia Paneque de número 1- guanyen més de 6 punts en percentatge. Els segueixen la CUP (9,0%) i Vox (6,1%). Ja per sota del 5 per cent de vots han quedat -per aquest ordre- ECP, Cs, PDeCAT, PP i PNC.

Amb aquests resultats, JxCat obté 7 dels disset escons de Girona; ERC, 4; el PSC, 3; la CUP, 2; i Vox, 1. Cap d'ells no correspon a candidats cerdans, entre els quals hi havia l'alcalde de Ger, Alfons Casamajor (número 11 de Junts), Montse López (número 10 d'ERC) i Àlex Rubio (número 4 del PDeCAT), de manera que la Cerdanya seguirà una legislatura més sense diputat propi al Parlament.

  • Resultats de les eleccions al Parlament 2021 a la circumscripció de Lleida (Infografia: Generalitat de Catalunya)
  • Resultats de les eleccions al Parlament 2021 a la Cerdanya (Infografia: Generalitat de Catalunya)