Els apicultors demanen la implicació de l'administració per frenar la vespa asiàtica
UP i les associacions territorials veuen prioritari impedir l'expansió de l'espècie invasora a zones on encara no s'hi ha establert, com ara l'Alt Pirineu i Aran. El seu avenç suposa un perill per als invertebrats autòctons
Unió de Pagesos i diverses organitzacions apícoles catalanes han demanat públicament la implicació de l'Administració per aturar l'expansió de la vespa depredadora asiàtica (Vespa velutina), i que l'actuació se centri en les zones on la presència d'aquesta espècie és puntual i aïllada, com és el cas de l'Alt Pirineu i Aran, per evitar que hi faci nius de segona generació.
Fins al 2018, el Cos d'Agents Rurals es va encarregar de la retirada dels nius i va dur a terme el seguiment de l'evolució d'aquesta espècie a Catalunya. Actualment, aquesta gestió és en mans de les administracions locals, cosa que suposa que "el resultat obtingut és diferent segons implicació de cada municipi", segons lamenten les entitats sectorials, que hi afegeixen que la comissió tècnica de gestió d'aquesta espècie "no ha donat el resultat esperat".
Els professionals aposten per lluitar contra la vespa velutina mitjançant la captura de reines a la primavera i a la tardor, per evitar la formació de noves colònies i que els nius existents es retirin. La petició, a banda d'UP, l'Associació Catalana d'Apicultors, la Cooperativa Apícola Tarragonina i les associacions sectorials de les demarcacions de Lleida, Barcelona i Girona.
La vespa depredadora asiàtica perjudica de manera important l'apicultura perquè saqueja les arnes. Se situa davant la piquera i espera que les abelles tornin cansades i carregades de nèctar o pol·len per caçar-les fàcilment. També té efectes negatius en les espècies d'invertebrats autòctons, molts dels quals són pol·linitzadors de conreus i flora silvestre. A banda d'aquests efectes, per als humans és una espècie més agressiva que la vespa autòctona i les seves picades són més doloroses.
A Catalunya va ser detectada l'any 2012 i es va estendre ràpidament per les comarques de Girona i Barcelona, on ha trobat les condicions òptimes per al seu creixement. Tot i això, ha seguit expandint-se i el desembre passat ja se'n van trobar exemplars al Baix Ebre, als termes de Benifallet i Tivenys.
