Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Els boletaires preparen el cistell per a una bona temporada

Els boletaires preparen el cistell per a una bona temporada

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya augura una producció d'entre 60 i 80 quilos per hectàrea al Pirineu i Pre-Pirineu El Pont de Suert ha aprovat una ordenança per regular la venda ambulant de bolets
Bolets - Venedors al mercat de la Seu
02/09/2009 11:59

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha fet públiques les primeres estimacions de la temporada boletaire, que confirmen que serà una campanya superior a la mitjana, sobretot al Pre-Pirineu i Pirineu, amb una producció d'entre 60 i 80 quilos per hectàrea de bolets comestibles i no comestibles. Les darreres campanyes han estat molt desiguals. Així, mentre que el 2002, el 2004 i el 2007 es va donar una mitjana de menys de 10 quilos per hectàrea, el 1996 i el 2003 es van superar els 125.

Segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya la millor campanya tindrà lloc al Pirineu i Prepirineu més que a altres zones com Tarragona, on els bolets surten més tard.

Tot i això, els tècnics del centre, ubicat a Solsona, afirmen que "és difícil fer previsió de les campanyes" ja que està estretament relacionada amb els factors ambientals dels mesos abans de la temporada, principalment agost i el setembre, i els mesos de plena producció micològica, entre l'octubre i el novembre. La previsió que fa el centre té en compte la informació climàtica que es disposa fins a dia d'avui i prediccions meteorològiques a llarg termini. Amb tot, però, caldrà saber què passarà en les properes setmanes.

Des de fa 15 anys, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha iniciat uns estudis d’estimació de la producció de bolets en 90 parcel·les permanents instal·lades en les pinedes i anualment se’n fa un seguiment per preveure la producció anual. Des d'aquest moment, es poden obtenir dades fiables sobre les diferents campanyes de bolets.

Setmanalment, els tècnics recullen les dades de les parcel·les per veure l'evolució que experimenten i poder fer una previsió.

Els pinars catalans produeixen una mitjana de 43 quilos per hectàrea de bolets, dels quals un 30% són comercialitzades en els mercats locals i, un 25% no són comestibles. A Catalunya es poden arribar a identificar un total de 340 espècies diferents.

El rovelló, el més buscat

Quant als rovellons, l’espècie més recol·lectada i preferida pels caçadors de bolets, s’estima que n'hi haurà un total d'entre 2 i 5 quilos per hectàrea. Juan Martínez de Aragón, investigador del Centre Tecnològic, explica que els boletaires es decanten més per aquesta espècie que per altres tipus de bolets perquè són 'fàcils d'identificar'. A més, afirma que dins la família dels rovellons, no n'hi ha cap que sigui molt tòxic.

Segons el Centre Tecnològic Forestal, hi ha diverses variables que provoquen que les diferents espècies de bolets creixin en un lloc o en un altre. Així, per exemple, els rovellons creixen al voltant d'arbres més joves, més en zones del nord que del sud o en funció del pendent que tingui el terreny.

Mapa de bolets de Catalunya

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha afirmat en declaracions a l'ACN que és possible elaborar un mapa on s'especifiqui els principals bolets que es troben en cada zona del territori. El problema és, segons Juan Martínez de Aragón, com es gestiona aquesta informació i a qui se cedeix.

A Sòria, per exemple, ja s'ha apostat per aquesta tècnica, però els boletaires paguen una llicència per anar a caçar bolets a canvi que se'ls atorgui el planell. A Catalunya aquesta situació és difícil reproduir-la, ja que el 85% dels boscos són privats i s'haurien de posar d'acord centenars de propietaris.

El que sí que és possible, segons el Centre Forestal, és que una comarca aposti per un tipus de bolet en concret en funció de les seves necessitats plantant uns arbres o uns altre. "Així, podria treure una doble rendibilitat: d'una banda, la fusta dels arbres plantats i, de l'altre, incrementar la varietat de bolet escollit", comenten.

Ordenança al Pont de Suert

L'Ajuntament del Pont de Suert ha aprovat una nova ordenança municipal que regula la venda ambulant de bolets. Segons ha explicat l'alcalde del Pont, Albert Alins, la normativa preveu la ubicació de parades a l'entrada sud de la població i estipula que les instal.lacions no poden superar els tres metres de llargada. A més, els paradistes hauran de ser autònoms i pagar l'IAE. De moment s'ha rebut vuit peticions.

L'ordenança vol resoldre les discrepàncies sorgides per la falta de regulació d'aquesta activitat.