Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Els càmpings catalans unifiquen criteris per gestionar les zones inundables

Els càmpings catalans unifiquen criteris per gestionar les zones inundables

El protocol amplia a tot el país el que ja van signar l'any 2013 els establiments de Lleida i l'Alt Pirineu. El sector subscrit uns criteris de comú acord que regularan l’obertura de nous establiments i les condicions dels existents per regularitzar-se
31/07/2015 09:35

Els càmpings catalans unifiquen criteris pel que fa a gestió de zones inundables, una qüestió que implica especialment els establiments del Pirineu ja que la majoria estan a prop del riu. De fet, l'acord subscrit és la continuació del protocol que van signar l'any 2013 les empreses de la demarcació de Lleida i al qual ara s'hi afegeixen els negocis de la resta del país.

L'acord es fixa especialment en els càmpings situats en zona inundable i que tenen alguna situació urbanística irregular. Així, els recintes vulnerables davant d’avingudes hauran de delimitar les zones inundables, garantir els temps d’evacuació, redactar un pla d’autoprotecció i un pla especial urbanístic per regular la seva activitat.

Els càmpings també han subscrit, de comú acord, uns criteris homogenis que regularan les condicions a complir tant per aquests establiments que han de regularitzar-se com per autoritzar noves obertures. L’acord compta amb les signatures del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Protecció Civil, la Direcció General de Turisme, la Federació de càmpings de Catalunya i l’Associació de càmpings de Barcelona.

Activitat compatible amb la gestió del risc

La voluntat d’abordar la problemàtica dels càmpings en zones inundables deriva de la seva especial vulnerabilitat en cas d’avingudes, atès que la tipologia dels elements que els formen resulta extremadament més fràgil que les edificacions. És, per tant, necessari garantir la seguretat dels seus usuaris, fent-la compatible, quan sigui possible, amb el manteniment d’aquesta activitat econòmica.

Així, les dades mínimes per poder informar sobre la compatibilitat d’un càmping en zona inundable són: delimitació de les zones inundables per a períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys; existència d’un pla d’autoprotecció que permeti posar en marxa les actuacions necessàries per protegir els clients; determinar amb dades que l’establiment pot continuar amb la seva activitat, i que el temps d’evacuació dels ocupants sigui inferior al temps disponible entre l’avís de l’avinguda i la seva arribada.

El pla també aconsella mesures com ara obrir noves vies d’evacuació, reordenar internament el càmping per garantir que la zona d’acampada es pugui evacuar amb seguretat; establir zones de confinament properes per als usuaris, mesures estructurals per a la reducció del perill, i adequar senyalitzacions, sistemes d’avís, protocols d’actuació i coordinació amb altres càmpings.

Posteriorment, els càmpings hauran de tramitar un Pla especial urbanístic que contingui tota aquesta informació i el pla d’autoprotecció corresponent. A més, el Pla especial en delimitarà les zones d’acampada i de serveis, els allotjaments fixes i semimòbils, especificant l’estat actual, i, en el seu cas, les modificacions o ampliacions proposades.

La Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme assessorarà als càmpings sobre la necessitat de comptar amb aquest Pla especial i facilitarà una guia per a la seva redacció.

D’altra banda, la comissió de coordinació de càmpings en matèria urbanística ha establert, de comú acord, una sèrie de criteris homogenis que hauran de ser tinguts en compte tant pels nous establiments que es vulguin implantar, com també per aquells que s’hagin d’adaptar a la normativa vigent.

Els criteris fan referència a aspectes tan diversos com el tipus d’allotjament temporal que s’admetrà a primera línia de mar i en quines condicions d’instal·lació, quins plans especials s’hauran de sotmetre a avaluació ambiental i quins no, o bé les possibilitats d’alterar la quota natural d’un terreny per seguretat o adequació paisatgística.