Els candidats a les eleccions d'Andorra discrepen sobre la construcció d'un aeroport al país
Els candidats a Cap de Govern d'Andorra tenen punts de vista diferents sobre si el Principat ha d'apostar per potenciar l'Aeroport de la Seu d'Urgell o bé ha de dotar-se d'un aeroport dins mateix del Principat; una proposta que va llançar aquest any passat la Cambra de Comerç andorrana però que està pendent d'un estudi de viabilitat.
El cap de llista de Demòcrates (DA), Xavier Espot, defensa des de l'ACN que cal seguir apostant per la infraestructura de l'Alt Urgell i subratlla que aquesta instal·lació serà més atractiva per a Andorra si, tal com es preveu, properament ja hi podran aterrar avions amb el sistema d'aproximació GPS, que facilita els aterratges o enlairaments en cas de mal temps. Tot i això, Espot deixa la porta oberta a "analitzar infraestructures dins el territori andorrà".
El candidat de Liberals, Jordi Gallardo (L'A) es mostra "prudent" pel que fa a la proposta de la Cambra de Comerç i creu que cal conèixer el detall de la seva hipotètica viabilitat, si bé coincideix amb Espot que no es pot descartar un aeroport dins del país "si serveix perquè arribi més gent a Andorra".
El cap de llista del PS, Pere López, es mostra favorable a un aeroport nacional, però "sempre i quan es pugui finançar, estigui en un bon espai, sigui accessible i no tingui un gran impacte ambiental". A més a més, López creu que, mentre això no es vegi factible, Andorra s'ha de seguir implicant en el desenvolupament tant de l'aeroport de la Seu com del d'Alguaire. Josep Roig, d'SDP, es mostra més taxatiu i no veu prioritària la construcció d'un aeroport en territori andorrà.
Josep Pintat (Terceravia) sí que defensa obertament que hi hagi una pista de vol dins d'Andorra i, com a argument, critica el fet que encara no s'hagi implantat el sistema d'aproximació amb GPS al de la Seu, perquè el Govern espanyol encara no l'ha autoritzat. "Andorra no es mereix aquestes situacions de bloqueig", afirma. Alfons Clavera, d'UPA, creu que s'ha d'aprofitar la instal·lació de l'Alt Urgell, però també està a favor impulsar-n'hi un al Principat "si aquest és operatiu", perquè ho veu com "una garantia de la sobirania". Finalment, Eusebi Nomen (AS) diu que el seu partit "no es posiciona en contra de cap infraestructura que sigui viable des d'un punt de vista constructiu i financer".
Obertura del sector financer i diversificació de l'economia
Si la passada legislatura va començar amb la crisi de Banca Privada d'Andorra (BPA), que va comportar la intervenció de l'entitat financera per part de l'executiu, aquesta acaba amb la sortida del país de la llista grisa de paradisos fiscals. Sobre aquesta qüestió, Xavier Espot destaca la importància de tenir un sistema "homologat internacionalment", fet que, afegeix, contribueix a captar inversió estrangera. Jordi Gallardo conclou que arran del cas BPA "s'ha endurit l'accés al crèdit", motiu pel qual creu que cal reflexionar sobre quines mesures de control són les necessàries per evitar que s'acabi "ofegant el sistema".
Mentre, tant el PS com Progressistes-SDP coincideixen a afirmar que l'acord d'associació amb la UE ajuda a "reforçar" el sistema bancari i que cal, a més, fer més tasca diplomàtica per donar a conèixer els "esforços" que s'han fet en matèria fiscal i transparència financera. El líder de la Terceravia i el d'UPA valoren l'avenç que hi ha hagut en aquest àmbit a l'hora que defensen ser "sobirans" en el model d'impostos. Finalment, des d'AS demanen un sistema financer "fort" i creuen que l'actual model "necessita una revisió".
Un altre dels temes que haurà de gestionar l'executiu que surti després dels comicis d'aquest diumenge és el de l'obertura del primer casino del país, després que l'empresa guanyadora en el procés d'adjudicació no hagi obtingut la llicència i tant ella com altres de les que van participar en el concurs hagin fet arribar el cas a la justícia andorrana. En aquest sentit, Espot defensa que el govern sempre ha actuat sota el "principi de legalitat" però la majoria dels altres candidats lamenten la situació que s'ha produït i en responsabilitzen l'executiu.
