Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Els documents trobats a Sant Martí de Tost aporten informació del cadastre del segle XVIII

Els documents trobats a Sant Martí de Tost aporten informació del cadastre del segle XVIII

La gran majoria dels papers recuperats són cartes i rebuts dels contribuents. Tot i el mal estat de conservació, aporten un testimoni valuós de l'estructura social i econòmica de la vall a l'època
Document del cadastre del segle XVIII, trobat a Sant Martí de Tost
17/05/2016 18:55

Bona part dels documents trobats ara fa una setmana en les obres de restauració de Sant Martí de Tost corresponen a cartes i rebuts del cadastre del segle XVIII. És una de les dades que ha aportat l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell amb relació a la troballa dels papers, que han estat lliurats al centre de recerca perquè en faci la datació i conservació.

Tot i que la majoria de fulls han estat trobats en mal estat de conservació, atès que estaven guardats entre les voltes de la teulada, el director de l'Arxiu, Julio Quílez, ha explicat a RàdioSeu que aporten dades valuoses, ja que permeten conèixer amb molt detall com era l'estructura social i econòmica de l'Alt Urgell, i en concret de la Vall de Tost, ara fa tres segles. Aquests cadastres van ser els primers que es van fer a la comarca, després de la imposició a Catalunya del Decret de Nova Planta per part de Felip V. S'hi pot trobar dades sobre les famílies, els topònims, les finques i els mitjans de producció d'aquell moment a la zona.

Quasi tots els documents trobats són d'aquest tipus, amb l’excepció de retalls de diaris que cobrien part de la documentació i que pertanyen a finals del segle XVIII. L’abast cronològic, en un primer anàlisi, aniria des de l’any 1726 fins al 1771. Des del punt de vista del contingut, el gruix de la documentació és municipal, tot predominant la relativa a l’administració i gestió, comprès entre el cadastre de Patiño (a partir 1716) i el del Marquès de l’Ensenada (a partir de 1749) i constituït principalment per cartes i rebuts de pagament i relacions de contribuents del cadastre, amb la relació dels seus béns i la seva imposició econòmica.

També, de caràcter fiscal, es conserva documentació de l’administració de propis i arbitris, juntament amb una reial cèdula de 1771 de Carles III. Per tant, la totalitat de la documentació és municipal amb l’excepció d’un únic document d’origen i contingut eclesiàstic, un missal que porta per títol Missae Recentiores Pro Celebrantium Commoditate Congestae, escrit en llatí i publicat a Barcelona l’any 1732 i que, curiosament, és la unitat documental que es troba en millor estat. Aquest document s’ha cedit a l’Arxiu Diocesà d’Urgell.

Tot fent una valoració aproximada, el conjunt d’escrits identificats és d’uns 70, sense comptabilitzar un nombre indeterminat de petits fragments "absolutament irrecuperables" pel seu estat de degradació. La documentació en el seu conjunt es troba bastant malmesa, afectada fonamentalment per fongs i humitats en un 90%, i pateix, en la major part, importants pèrdues de suport. El procediment que es portarà a terme passarà per una neteja en sec de la documentació, una primera digitalització de la que presenti un estat més crític per preservar-ne el seu contingut, una posterior desinfecció en profunditat i una digitalització definitiva. 

La importància de la documentació rau en què cobreix "un període històric fins ara no documentat a Tost des del punt de vista de documentació de caire estrictament municipal", segons Julio Quílez. Representa" una radiografia socioeconòmica de la seva època a través d’informació relativa als contribuents, les seves propietats, tipus de conreus i una font gens menyspreable per a l’estudi de la toponímia i l’onomàstica". Tota aquesta documentació s’integrarà amb la resta del fons documental del municipi de Ribera d’Urgellet que, en breu, ingressarà a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Agraïment per la troballa

Des de l'Arxiu també han destacat "la ràpida i eficaç intervenció per part de la Delegació de Patrimoni del Bisbat, ja que des del primer moment del coneixement de la troballa va recuperar el contenidor de runa i el va buidar per recuperar possibles restes documentals amagades". També han agraït "la iniciativa, col·laboració i confiança de la persona responsable de la identificació de la documentació –Isabel Vila- pel dipòsit de la documentació en una institució de la memòria, en aquest cas, l’Arxiu de la nostra comarca".