Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Els més propers a Joan Martí i Alanis n'elogien la vàlua humana i intel.lectual

Els més propers a Joan Martí i Alanis n'elogien la vàlua humana i intel.lectual

Manel Pal afirma que “confiava en la gent” amb “personalitat ferma i tracte senzill” i Albert Batalla constata que va deixar "una petjada profunda" Ramon Sàrries creu que “va voler ser un ciutadà més” i Joan Ganyet en destaca el bagatge cultural
Catedral de la Seu
13/10/2009 10:48

Els responsables religiosos i polítics que van conviure més de prop amb Joan Martí i Alanis a la Seu d’Urgell han coincidit a subratllar-ne el tracte proper i el fet que passarà a la història pel seu protagonisme en l’elaboració de la Constitució de 1993.

Mossèn Manel Pal és un dels membres de la diòcesi que va tenir una relació més propera amb Alanis. Un coneixement que s’havia iniciat en l’assemblea conjunta de preveres i bisbes, abans no fos escollit bisbe d’Urgell. Dels cinc primers anys de mandat en recorda: “Van ser uns anys molt importants de reorganització de totes les estructures diocesanes i ell sempre va fer confiança en la gent”, amb una “personalitat molt ferma i un tracte senzill amb tothom”.

En aquest punt, mossèn Pal recorda per a RàdioSeu que mentre es feien les obres de reforma del Palau Episcopal “va viure en un pis normal i allò va marcar-li molt l’apreciació de la gent”. També assenyala les obres que va emprendre als arxius diocesans.

Mossèn Ramon Sàrries, actual rector d’Andorra la Vella, va ser durant setze anys vicari general de Pastoral. Esmenta els primers anys de Martí i Alanis com a bisbe com “una alenada d’aire fresc”. Una etapa en la qual es va aplicar algunes renovacions d’acord amb el Concili Vaticà II. En el vessant de copríncep, considera que va treballar en base a “la voluntat de servei” i “el respecte a la decisió del poble”, amb una voluntat de “democratitzar Andorra i crear un Estat modern”. Dels darrers anys, en recorda que, tot i abandonar el primer pla a causa de la malaltia, “va mantenir l’interès per l’evolució de la Diòcesi i d’Andorra, amb el goig del deure fet”.

Pel que fa a la relació del bisbe amb la Seu, mossèn Sàrries afirma que “va voler ser-ne un ciutadà més i no era estrany trobar-lo pel carrer o passejant pel parc del Segre”, i que “va col.laborar en tot moment amb l’Ajuntament per qüestions com ara la cessió de terrenys per al Col.legi Pau Claris o la reubicació provisional de veïns al Seminari durant les obres dels Jocs Olímpics”.

De la seva part, Mossèn Fermí Casal, director de l’Escola Diocesana de Teologia durant més de trenta anys, afirma que “tots hem sentit la seva mort” i qualifica el doctor Alanis com “un bisbe entranyable” que “mereix un racó d’honor al cor dels capellans del Bisbat”, pels quals procurava que se sentissin bé en l’exercici de la tasca pastoral. Creu que “va fomentar una església plural, escoltant a tothom encara que no pensessin com ell, i per tant una pau a l’interior del Bisbat”.

Casal assenyala també la bona relació, política i personal, que van mantenir el bisbe i l’aleshores alcalde de la Seu, Joan Ganyet. Un fet que confirma l’actual director general d’Arquitectura i Paisatge del Govern català. “Vivíem a la mateixa plaça, de fet érem veïns”, apunta Ganyet, que té el seu domicili a davant mateix del Palau Episcopal. I hi afegeix: “La seva personalitat reunia dos trets essencials: home d’Estat i intel.lectual”. I és que, a banda de la coneguda i “decisiva” aportació a la Constitució, “era una persona molt formada, amb interès per la teologia, per la filosofia, per la història, pels grans clàssics de la música...Era un humanista, un savi, i les converses amb ell éren una delícia”.

Joan Ganyet també considera important el seu tarannà “catalanista i proper als sectors progressistes de l’Església”. De la relació entre l’Ajuntament i el Bisbat, l’exalcalde urgellenc en recorda “una col.laboració franca, amb exemples com ara l’eixamplament del Camí Ral de Cerdanya, ja que el que molta gent no sap és que era una persona molt interessada per l’urbanisme i l’arquitectura”.

Per la seva banda, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ha destacat que Joan Martí Alanis va deixar "una petjada profunda" a la ciutat i al bisbat d'Urgell en un moment de total transformació de la ciutat i el país, i ha ressaltat que es tracta d'una persona "molt culta i visionària". Batalla ha remarcat l'impuls que va fer per aconseguir que Andorra esdevingués un estat democràtic i constitucional.

Preparatius per a la missa exequial

A tot plegat, ahir dilluns a la tarda van començar a la Catedral de Santa Maria els treballs per preparar la missa exequial per Joan Martí i Alanis, que s’oficiarà demà dimecres a les 11.30. Al llarg del dia, el copríncep Joan-Enric Vives va atendre desenes de visites i trucades, tant de representants institucionals que volien expressar el condol per la pèrdua com de mitjans de comunicació interessats en la figura de l’antic bisbe. Al Palau Episcopal mateix, avui tothom qui ho desitgi podrà visitar la capella ardent des de les 16.30 i fins a les 22.00.