Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Els municipis de muntanya reclamen participar en les decisions que afecten el territori

Els municipis de muntanya reclamen participar en les decisions que afecten el territori

El president de País Rural, Josep Maria Vila d'Abadal, ha plantejat aquesta reivindicació en el marc de les Jornades per a l'Excel·lència, a Esterri d'Àneu, en un debat en què també hi participava la directora general de Medi Natural, Marta Subirà
Jornades per a l'Excel·lència 2020, a Esterri d'Àneu (@JornadaMuntanya)
05/10/2020 18:30

El desenvolupament sostenible de les comarques de muntanya i la realitat derivada de la COVID-19 han estat els temes centrals de les 7es Jornades per a l’Excel·lència, que s'han celebrat aquest dijous i divendres passat a Esterri d’Àneu, enguany sota el títol Un present responsable per un futur sostenible. El món després de la COVID-19. Enguany moltes de les ponències s'han fet per via telemàtica.

Hèctor Pipió, enginyer de Forests, Francesc Rodríguez, naturalista i educador ambiental i Neus Artigas, biòloga ambiental, van protagonitzar la primera taula rodona, moderada per l’agent rural, Xavier Farré, i en la qual van tractar del Desenvolupament i preservació dels Pirineus. Entre les seves propostes hi ha "educar en la sostenibilitat les futures generacions, preservar l’entorn natural amb un model turístic responsable i el paper fonamental de les administracions o l’educació cap a la sostenibilitat".

El debat principal de l'últim dia de les jornades va ser sobre les Polítiques de futur per a les comarques de muntanya i va comptar amb la participació de Josep Mª Vila d’Abadal, president de la nova associació País Rural, que defensa que el Parlament aprovi un estatut propi per als municipis rurals i que les polítiques que els afecten es deixin de decidir de manera unilateral des de l'àmbit urbà. També hi van prendre part Jaume Marlès, doctor i investigador en Ciència i Tecnologia Ambiental a la UAB; Joan Ordi, president de la Junta Rectora del Parc de l’Alt Pirineu, i Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat.

Els ponents van fer propostes concretes en la lluita contra el canvi climàtic, la massa forestal i la crisi ambiental, el turisme sostenible, la despoblació i el reequilibri territorial i la reindustrialització d’aquest territori. Per Vila d’Abadal, “s’ha de millorar la governança i s’ha de comptar amb el territori a l’hora de prendre les decisions que l’afecten”. Sobre aquest punt, el representant de País Rural va criticar novament la manera com s'ha creat l’Agència de la Natura de Catalunya, sense consultar prèviament els ajuntaments i propietaris de terrenys que en són els principals afectats. Sobre aquest fet, Marta Subirà va respondre que, “amb la llei aprovada, ara s’obrirà un diàleg per desenvolupar-la, que permetrà que tots els agents siguin escoltats i puguin participar de les decisions”.

Les Jornades també han donat veu a les futures generacions del territori i ho han fet mitjançant un espai de reflexió en el qual hi han participat alumnes i mestres de l’Escola La Closa d’Esterri d’Àneu. Segons ha explicat Anna Montoliu, vicepresidenta de les Jornades, “l’objectiu és implicar els més petits en qüestions que ens involucren a tots i de fer-los pensar sobre qüestions essencials com la salut, la igualtat de gènere o, en aquest cas, la sostenibilitat“.

La sessió de cloenda, El món després de la Covid-19, va incloure quatre mirades que han analitzat quins canvis haurà provocat la pandèmia des del punt de vista de la salut, l’economia, les relacions socials i la digitalització. Hi va participar el cap d'Epidemiologia i Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, que va insistir que cal invertir més en salut. El catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Oriol Amat, va dir que “el millor pla de contingència és apostar per la ciència, apostar per la R+D”. El catedràtic de lingüística general i de teoria de la comunicació de la Universitat de Barcelona, Sebastià Serrano, va dir que “la inversió més gran que ha fet la natura és en la comunicació" i que "el coneixement intuïtiu, la capacitat humana és increïble, i la pandèmia ens ha d’ajudar a conviure millor amb els altres”. Finalment, el director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat, Daniel Marco, va concloure que "el coronavirus ens ha fet conscients que la digitalització ha estat molt més estratègica que les eines tradicionals”.

La cloenda va ser a càrrec del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que va anunciar que incorporarà les conclusions d’aquestes Jornades a l’acció de Govern i que “l’agenda verda és el centre de la transició ecològica i la reactivació econòmica del nostre país”.

Les edicions anteriors de les Jornades per a l'Excel·lència van fixar-se en les persones com a vehicle de progrés, el turisme, les infraestructures i comunicacions, la sanitat i el comerç electrònic com a oportunitat de negoci global. L'edició de l'any passat, dedicat al paper de les dones a les comarques de muntanya, ha estat la que ha tingut més participació.