Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Els partits andorrans difereixen sobre la solució a l'augment de preu dels lloguers

Els partits andorrans difereixen sobre la solució a l'augment de preu dels lloguers

DA aposta per potenciar obra nova i rehabilitació, L'A i PS proposen més habitatge social i SDP demana establir un índex de preus. Pel que fa a l'avortament, només dos dels set candidats defensen obertament la despenalització
Consell General d'Andorra (Arxiu)
02/04/2019 19:25

Els partits que concorren a les eleccions generals d'Andorra -previstes per aquest diumenge vinent- difereixen sobre quines solucions cal aplicar aquesta propera legislatura davant la crisi de l'augment de preu dels lloguers dels pisos. Aquest fet ha esdevingut una de les principals preocupacions ciutadanes, fins al punt que molts residents opten ara per anar a viure a la Seu d'Urgell, un fet que no es produïa de manera clara des d'abans de la crisi immobiliària.

Consultat per l'ACN, el candidat a cap de Govern per Demòcrates (DA), Xavier Espot, ha dit que per "moderar" els preus cal promoure l'obra nova o la rehabilitació d'habitatges i descarta aplicar mesures "excessivament intervencionistes" com ara fixar-ne un topall màxim. A més a més, el fins ara ministre d'Interior proposa crear un índex de referència, com el que compten d'altres països, que serveixi de guia a l'hora de saber el valor mitjà de mercat que tenen, segons la zona en la qual estiguin les vivendes.

Pel cap de llista de Liberals (L'A), Jordi Gallardo, creu que cal tornar a posar en marxa el departament d'habitatge que es va impulsar quan ells formaven part del govern. Gallardo considera que s'ha de construir més habitatge social i de protecció i que els comuns  també s'impliquin en aquesta qüestió. En el mateix sentit es pronuncia el candidat del PS, Pere López, que està d'acord amb impulsar l'habitatge públic i crear un organisme governamental amb el qual donar sortida al mercat als pisos que estan buits. Per SDP, Josep Roig afegeix que cal establir un índex de preus al lloguer i que aquests no es situïn més enllà d'un increment del 15 per cent en el cas d'una renovació de contracte.

Pel que fa als nous partits que es presenten, Josep Pintat, de Terceravia, recorda que hi ha uns 4.000 pisos que s'han retirat del mercat arran de l'aplicació de la llei d'intercanvi automàtic d'informació fiscal amb Espanya. Pintat creu que cal afrontar aquesta nova realitat i que una de les opcions és "augmentar les volumetries de les noves promocions d'habitatges" i intentar posar-les als mercat a un preu més baix o subvencionat. Des d'Units pel Progrés (UPA). Alfons Clavera planteja crear un gabinet d'habitatge per "acompanyar" als propietaris estrangers, del més d'un miler de pisos ara tancats, en el procés de declaració dels seus béns als seus països d'origen. Finalment Eusebi Nomen, d'Andorra Sobirana, proposa habilitar un fons nacional que actuï com una companyia d'assegurances i que suposi un incentiu per posar els pisos en lloguer.

Debat sobre l'avortament

Un altre dels temes socials a la campanya és la campanya de grups feministes per la despenalització de l'avortament a Andorra, almenys en els supòsits de malformació o de risc per a la mare. Només dos dels set partits, PS i SDP, hi estan clarament a favor, si bé d'altres formacions es mostren oberts a buscar solucions que s'adaptin al coprincipat.

Pel que fa a DA, que fins ara ha governat amb majoria absoluta, Xavier Espot considera que autoritzar l'avortament posaria "en risc" l'estructura del coprincipat i que a més a més, per fer-ho possible, s'ha de modificar la Constitució del 1993 amb una majoria qualificada. Com a alternativa, proposa crear un servei d'atenció integral a les dones que vulguin interrompre voluntàriament el seu embaràs, en el qual se les pugui "orientar sobre on fer-ho", tenint en compte que les dones que avorten fora del país "no estan cometent cap delicte". De fet, des del mateix Departament de Salut els consa que un total de 107 persones residents a Andorra ho van fer en hospitals catalans durant l'any 2017.

Per L'A, Jordi Gallardo creu que les dones han de poder decidir "quan volen ser mares" i que "el coprincipat no pot passar per sobre d'aquest dret". Per això, planteja organitzar un referèndum per abordar aquest tema com una qüestió de "sobirania". El cap de llista del PS, Pere López, creu que hi ha una "enorme" majoria de ciutadans que estan "incomodats" amb que el "dret a decidir sobre el propi cos tingui una categoria de delicte penal" i per això en defensa la despenalització en tres supòsits. Aquesta visió la compateix també el número 1 d'SDP, Josep Roig, que creu que coprincipat i interrupció voluntària de l'embaràs poden ser "compatibles".

Josep Pintat (Terceravia) es considera que cal tractar la qüestió "amb tacte" i que actualment hi ha mecanismes i "formes de poder-ho resoldre". En la mateixa línia es pronuncia Eusebi Nomen (AS), que addueix que a Andorra "mai cap dona no ha anat a la presó per haver avortat", i també Alfons Clavera (UPA), que reconeix obertament que està en contra de l'avortament i afirma que el seu partit defensa l'article 8 de la Constitució andorrana, el qual es diu que cal respectar el dret a la vida "en totes les seves fases".

Llei de la Funció Pública

D'altres temes socials que han entrat al debat electoral són l'augment de les pensions i el salari mínim, que algunes formacions volen situar per damunt dels 1.200 euros mensuals i igualar les prestacions a aquest valor, mentre que d'altres plantegen revisar-lo de la mà del sector empresarial.

Pel que fa als funcionaris, la majoria de candidats aposten per modificar o, directament, derogar la recent aprovada llei de la Funció Pública, mentre que d'altres candidats plantegen revisar-la pendent de desplegar-se en diversos reglaments, que aquesta darrera legislatura s'ha aprovat mitjançant la majoria absoluta de DA. Des d'aquesta formació, Xavier Espot defensa que la norma aporta "millores" concretes i per aquest motiu faran "pedagogia" per explicar-les i "recuperar el clima de confiança que, potser, en els darrers temps s'ha anat desdibuixant".

Jordi Gallardo creu que aquesta llei no modernitza el sector i aplica "retallades salarials", mentre que Pere López hi afegeix que "s'han vulnerat els drets dels sindicats", i Josep Roig opina que cal "repensar" el sistema públic. Alfons Clavera considera que "no s'han respectat les condicions de joc" i Eusebi Nomen defensa que cal "blindar" als funcionaris perquè no siguin un "ninot" del partit que governi. De la seva part, Josep Pintat es mostra més prudent i creu que cal "cercar un encaix òptim" de la nova llei.