Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Els petits municipis del Pirineu reclamen la millora dels accessos

Els petits municipis del Pirineu reclamen la millora dels accessos

Poblacions com Taús i Sant Esteve de la Sarga recorden que aquest és un element imprescindible per a la pervivència dels nuclis. El Govern preveu anunciar les properes setmanes la convocatòria d'ajuts per enguany
Taús (Foto: ACN)
21/05/2019 14:15

Molts dels municipis aïllats i amb poca població de l'Alt Pirineu coincideixen, en el marc de l'actual campanya de les eleccions del 26-M, a marcar la millora de carreteres locals i accessos com una de les seves grans preocupacions actuals. A la queixa històrica per la manca de millores a les vies transversals -principalment, l'N-260 o Eix Pirinenc- ara s'hi suma la preocupació per esllavissades o manca de manteniment en vies locals, amb el problema afegit que en molts casos aquestes carreteres són de titularitat municipal i que els ajuntaments responsables tenen pocs habitants i, per tant, pocs recursos.

Un punt d'inflexió en aquesta reivindicació va ser, l'any passat, la gran esllavissada de roques que hi va haver a l'LV-9124, a Castell de Mur (Pallars Jussà), que va atrapar mortalment un vehicle en el qual hi anava un matrimoni de Sant Esteve de la Sarga. La fatalitat va fer que, de fet, les víctimes fossin els pares de l'alcalde d'aquest municipi, Jordi Navarra, que alerta per a l'ACN que els problemes geològics de la zona es mantenen. A més a més, Navarra recorda que hi ha el risc de més víctimes si es té en compte que aquesta via porta a un dels destins més de moda actualment a Catalunya: el Congost de Mont-rebei.

Al municipi de Sant Esteve de la Sarga hi ha 40 quilòmetres de carreteres que uneixen un total de 9 pobles. Navarra explica que el pressupost de l'Ajuntament és de 200.000 euros i que reparar 1 quilòmetre de carretera pot arribar a costar uns 40.000 euros. Aquest és el cas de molts petits municipis del país. Per tot plegat, aquest i d'altres ajuntaments demanen com a solució que el manteniment de molts d'aquests camins sigui assumit per la Diputació -que actualment ja gestiona una extensa xarxa- o directament per la Generalitat, que té la titularitat principalment de les carreteres supracomarcals, com ara la C-13, la C-14 i la C-28.

A Baro, al municipi de Soriguera també han fet visible aquesta legislatura per la seva lluita per exigir unes carreteres dignes al municipi. Un grup de veïns, cansats que les administracions no els escoltin, van decidir fer una jornada de voluntariat i tapar els forats de la carretera ells mateixos. Sense deixar el Pallars Sobirà, a Baiasca, on un esfondrament a la carretera va deixar el poble incomunicat durant unes setmanes. Amb un pas provisional, i passant sota la seva responsabilitat, van estar més de sis mesos, quan finalment es va fer un pas alternatiu, solucionant el tema de les esllavissades. Reparat aquest tram, la resta de la via segueix en un estat bastant precari, sense asfaltar i plena de forats. Altres pobles del Sobirà com Mencui reclamen que se'ls asfalti la carretera.

A l'Alt Urgell, nuclis com Taús també esperen aquestes millores per, entre d'altres coses, poder assegurar la mateixa pervivència del poble. La Diputació de Lleida acaba de començar les obres d'un tram de poc més de 2,5 quilòmetres que encara estava sense asfaltar, per poder tenir finalment un accés digne. L'alcalde pedani del poble, Salvador Bigordà, rep positivament la mesura, reivindicada des de feia anys, però espera que el projecte vagi més enllà i en el futur també s'asfalti fins al nucli dels Castells i fins i tot es connecti amb el Pallars Sobirà, fins a Gerri de la Sal, cosa que permetria potenciar-la com una carretera per gaudir de l'entorn natural.

Una de les millores pendents i reclamades des de fa anys en vies de l'Alt Urgell és també la millora de la carretera C-462, que connecta la Seu amb Tuixent i que es preveu començar a executar enguany, segons va prometre el conseller de Territori, Damià Calvet. Mentrestant, la via que dona accés al poble de Torà de Tost, a Ribera d'Urgellet, va estar tancada gairebé tres mesos el 2018 per un despreniment de roques que va afectar-ne un dels seus trams. En aquest cas, l'actuació va comportar una inversió de 75.000 euros, dels quals 40.000 els va aportar la Diputació de Lleida i la resta el consistori del municipi alt urgellenc.

Des del Govern, el director de polítiques de muntanya i exalcalde del Pont de Suert, Albert Alins, es mostra conscient d'aquesta problemàtica i corrobora el "compromís ferm" en continuar les línies de subvencions existents i si es poden incrementar, s'augmentarà la seva dotació. Alins diu que l'ajut per accessos a nuclis és una "línia estratègica i fonamental" donat que la titularitat és municipal i els Ajuntaments petits no tenen possibilitats de fer manteniment de carreteres. Per Alins el tema de les carreteres és important per la comunicació però també en l'àmbit social, econòmic, turístic, educatiu i sanitari. Per això, la Generalitat preveu una nova convocatòria d'aquí a poques setmanes.