Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Enfrontament parlamentari i discrepància entre comarques el dia després de la Llei de Vegueries

Enfrontament parlamentari i discrepància entre comarques el dia després de la Llei de Vegueries

CiU afirma que "ara no toca" aprovar-la i el PP sospesa recorrer-la, mentre que el tripartit replica que no descarta tirar-la endavant sense l'oposició Els alcaldes de Puigcerdà, Sort i el Pont de Suert es mostren crítics amb el projecte, que té el suport de la Seu, Tremp, els consells de l'Alt Urgell i els dos Pallars i la Diputació de Lleida
Mapa de les 7 vegueries
03/02/2010 16:28

L'aprovació de la Llei de Vegueries per part de la Generalitat ha derivat en un enfrontament entre govern i oposició al Parlament i, pel que fa al territori, ha deixat novament al descobert les discrepàncies dins dels propis partits polítics.

El grup parlamentari de CiU ha demanat l'aturada del projecte tot barrejant-lo amb l'actual crisi econòmica. El portaveu convergent, Oriol Pujol, ha recuperat la frase de l'expresident Jordi Pujol "ara no toca" per argumentar que el Govern aprova la norma "a corre-cuita, sense diàleg i crispant el territori, en un moment que hi ha milers d'aturats a Catalunya". Des del PP Dolors Montserrat s'ha expressat en la mateixa línia i no ha descartat portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries.

PSC, ERC i ICV-EUiA han replicat que, si cal, estan disposats a aprovar la Llei de Vegueries al Parlament sense CiU. El socialista Joan Ferran ha afirmat que "la premissa número u del Govern serà buscar el consens", però ha advertit que si es constata una "obstaculització interessada de l'oposició", tiraran pel dret.  Des d'ERC, Anna Simó veu "desitjable" que CiU s'hi sumi, però recorda que "no és matemàticament necessari". I per ICV, Dolors Camats ha dit que "els consensos que demana CiU solen ser paralitzadors".

Dolors Camats també ha al.ludit a l'amenaça de l'Aran de recórrer a l'Estat: els ha recordat que l'Estatut original contemplava el "fet nacional occità" de la vall i que a Madrid aquesta condició va ser rebutjada de ple.

La divisió en blocs al Parlament no es tradueix en el territori, on el posicionament dels representants locals es desmarca en molts casos del dels seus partits. Així, a les crítiques del síndic d'Aran, Francés Boya (UA-PSC), aquest dijous s'hi han sumat les dels alcaldes de Sort, Agustí López (CiU); del Pont de Suert, Albert Alins (CiU); i de Puigcerdà, Joan Planella (ERC).

Agustí López posa l'accent en la manca d'un estudi econòmic que concreti quins recursos correspondran a l'Alt Pirineu. El també diputat pallarès creu que si la vegueria no comporta més diners, hi poden sortir perdent. Albert Alins creu que l'avantprojecte s'ha aprovat sense informar prou al territori i recorda que el Consell de l'Alta Ribagorça -governat pel PSC- ha aprovat una moció de rebuig per unanimitat. De la seva part, Joan Planella reclama que la Cerdanya tingui el mateix tractament que la Vall d'Aran, com ja es plantejava en la proposta de llei de règim propi rebutjada pel Parlament.

En canvi, la llei aprovada pel Govern ha rebut el ple suport de l'alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, que ha aprofitat per demanar que mantinguin un paper clau en la capitalitat de la regió. Orrit se suma al suport expressat anteriorment i de manera massiva per la principal població del Pirineu, la Seu, i pels Consells Comarcals de l'Alt Urgell, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, a més a més dels municipis cerdans del Baridà.

La Diputació de Lleida també ha donat el vistiplau a la decisió del Govern, igual que els altres tres ens provincials. Un altre suport significatiu a la decisió és el que ha donat aquest dimecres el president de la Federació Catalana de Municipis, Manuel Bustos. En declaracions a COM Ràdio l'alcalde de Sabadell, que en d'altres ocasions havia rebutjat la idea, ha beneït ara la creació de regions com l'Alt Pirineu pel fet que la mesura va acompanyada de la llei de l'Àrea Metropolitana.