Ester Capella, nova delegada de la Generalitat a Madrid
La fins ara consellera de Justícia rellevarà Gorka Knörr. Nascuda a la Seu d'Urgell i amb les arrels familiars a la Pobla de Segur, anteriorment també ha estat diputada al Parlament, regidora de Barcelona i senadora
Ester Capella serà la nova delegada de la Generalitat de Catalunya a Madrid, segons han confirmat aquesta tarda fonts del Govern després que ho avancés TV3 al migdia. La fins ara consellera de Justícia, nascuda a la Seu d'Urgell i amb les arrels familiars a la Pobla de Segur, s'ocuparà des d'ara de la representació de l'executiu català a la capital d'Espanya.
Aquest dimecres mateix, Capella ha passat el relleu del Departament de Justícia a la nova titular d'aquesta àrea, la sabadellenca Lourdes Ciuró. De retruc, el seu nomenament per a la delegació de Madrid comportarà la substitució de Gorka Knörr, que ha ocupat aquest càrrec fins ara.
Ester Capella Farré, nascuda l'any 1963, va viure la infància i l'adolescència a la Pobla de Segur fins que va marxar a Barcelona per cursar els estudis universitaris. Des de llavors ha viscut a la capital catalana, on ha estat regidora de l'Ajuntament barceloní entre 2007 i 2011. Llicenciada en dret per la UB, després de finalitzar la carrera (el curs 1987-88) va col·laborar en la Càtedra de Dret Civil de Lleida. Entre 2003 i 2007 va presidir l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates.
En l'àmbit polític, després del pas pel consistori de Barcelona amb ERC, l'any 2008 es va afiliar a aquest partit i al 2011 va assumir la direcció de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona, càrrec que va deixar al 2013 en ser escollida senadora, per designació del Parlament. El 2015 va ser elegida diputada al Congrés, un escó que va revalidar als nous comicis del 2016 i que va mantenir fins al 2018, quan Quim Torra la va nomenar com a consellera de Justícia, càrrec que ha ocupat fins avui mateix. A les recents eleccions del 14 de febrer, va ser elegida diputada al Parlament per la circumscripció barcelonina.
Presos polítics i memòria històrica
En aquesta etapa com a consellera, segons ha destacat l'ACN, Ester Capella ha gestionat una de les àrees més complexes del Govern, a causa de l'actual existència de presos polítics catalans. En aquest sentit, el compliment d’aquestes polèmiques condemnes en presons catalanes ha rebut crítiques tant de l'independentisme, per l‘obediència de la Generalitat a la justícia espanyola, com del Tribunal Suprem i dels partits unionistes pel motiu contrari, ja que l'han considerat massa permissiva en l'aplicació legal dels graus penitenciaris. Tampoc no ha tingut una bona relació amb una altra institució judicial controvertida, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Un altre punt destacat de la seva tasca ha estat la recuperació de la memòria històrica. En aquest àmbit, ha reactivat -especialment a l'Alt Pirineu i les Terres de l'Ebre- la recerca i reparació moral a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, amb accions com la senyalització de les restes de soldats enterrats al cementiri de Figuerola d'Orcau o bé l'homenatge a l'activista pallaresa Conxita Grangé, l'última catalana supervivent dels camps de concentració nazis. Aquest acte es va celebrar al seu poble natal, Espui, el juliol de 2019, poques setmanes abans que Grangé morís als 94 anys a Tolosa de Llenguadoc.
