Exposició 'Viure a pagès. L'estudi de la masia catalana' a l'Ecomuseu de les valls d'Àneu
Des del dia 16 d'agost i fins al proper 11 de setembre, l'Ecomuseu de les valls d'Àneu d'Esterri d'Àneu acollirà l'exposició "Viure a pagès. L'estudi de la masia catalana" al Paller de Casa Gassia. La mostra, organitzada per Unnim Obra Social, Obra Social SA NOSTRA Caixa de Balears, Centre Excursionista de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ecomuseu de les valls d'Àneu, recull un seguit de material fotogràfic i documental, fruit del treball realitzat entre el 1923 i el 1936 per un grup de científics i humanistes que van recórrer les terres de Catalunya i les Illes Balears.
L'equip de l'Estudi de la Masia Catalana va dur a terme un projecte d'investigació impulsat per Rafael Patxot que buscava deixar testimonis escrits, orals i gràfics de les característiques arquitectòniques de les masies i les possessions. El grup pretenia recopilar les formes jurídiques d’herència i matrimoni, documentar les feines del camp, les tradicions, la llengua, la indumentària, les festes i els costums dels seus habitants, ja que s’adonaven que aquest món que retrataven i que per ells representava l'essència de la catalanitat i la família s'estava extingint. Es van organitzar per crear el què, en termes actuals, denominaríem una "enciclopèdia del món rural".
El projecte es va encarregar al Centre Excursionista de Catalunya, un focus de recerca en l’època de l’excursionisme científic. Es va redactar una ponència i una metodologia d’execució que identificaven una proposta multidisciplinar i de dimensions èpiques, ja que “…havia de començar prenent la vila romana com a punt de partida, per tal d’anar derivant, sota el caire jurídic, envers tots els aspectes, com ara l’històric, moral, arquitectònic, pintoresc, social, toponímic, etnogràfic, geogràfic, folklòric, religiós, literari i musical".
Entre el 1924 i 1925 es va crear una oficina per centralitzar els treballs de l’Estudi, es van contractar persones en nòmina i es va organitzar una Comissió Directora formada pel president del CEC, els arquitectes Josep Danés i Torras i Lluís Bonet i Garí –principals impulsors de l’Estudi–, a més de l’etnòleg Josep M. Batista i Roca. Durant 10 anys es va establir una xarxa de col·laboradors que van compartir fitxes, qüestionaris i enquestes, que van enviar-se a centenars de pobles i col·laboradors de Catalunya i les Illes Balears.
La Guerra Civil va aturar el projecte de forma brusca i un vel de silenci en cobrí els resultats fins el 1975, quan va incorporar-se al CEC un armari que contenia, classificades en àlbums, 7.700 fotografies en fitxes. Les imatges es van documentar, digitalitzar i difondre mitjançant exposicions.
Finalment, el 2007 una nova recerca va permetre localitzar la correspondència de l’Oficina de l’Estudi. La interpretació d’aquesta documentació ha permès conèixer millor l’abast d’aquell projecte, així com totes les recerques que es van encarregar. Alguns d’aquests estudis s’han pogut localitzar i estan encara inèdits; d’altres materials que es van rebre no s’han pogut localitzar. Aquesta exposició valora l’Estudi de la Masia Catalana a la llum d’aquests nous resultats.
L'exposició mostra nous materials provinents del Pirineu i Pallars Sobirà, ajustant els seus continguts a l'àmbit geogràfic on s'exposa.
