Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Homenatge a les víctimes del franquisme a l'Alt Urgell i la Cerdanya

Homenatge a les víctimes del franquisme a l'Alt Urgell i la Cerdanya

La Sala de Sant Domènec acollirà el reconeixement als represaliats per la dictadura, aquest dimarts a les 8 del vespre Hi haurà el testimoni, entre d'altres, de Jordi Mas Capdevila, exilat i empresonat a les acaballes del règim militar
Homenatge represaliats franquisme
22/03/2010 13:23

La sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell acollirà aquest dimarts, a les 8 del vespre, un homenatge als veïns de l’Alt Urgell i Cerdanya que van ser represaliats pel franquisme. L'acte l'organitza el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació amb la col·laboració de l’Ajuntament urgellenc, i el presidiran el secretari de Relacions Institucionals, Josep Vendrell; l’alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, i el delegat d'Interior a l'Alt Pirineu i Aran, Àngel Joval.

L'homenatge comptarà amb la presència d'alturgellencs i cerdans que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. Un dels qui intervindrà és Jordi Mas Capdevila. Nascut a la Seu al 1944, Mas es va comprometre amb la lluita contra el franquisme de ben jove i al començament dels anys 70 es va exilar i va ser empresonat fins l’arribada de la democràcia. També parlarà la historiadora Sol Gasch, que ha centrat la seva tasca investigadora en l’estudi sobre processos culturals, socials i econòmics d'ambdues comarques.

En l'acte també es lliurarà un diploma de reconeixement als represaliats assistents i hi haurà una actuació de l’Escola Municipal de Música de La Seu. L'homenatge s’emmarca en el programa de 24 actes que la Generalitat celebra arreu Catalunya.

372 pirinencs represaliats, indemnitzats pel Govern

Des de l’any 2.000, 2.806 veïns de les demarcacions de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat durant la Guerra Civil i la dictadura. Per comarques han rebut la indemnització 126 persones del Pallars Jussà; 70 del Pallars Sobirà; 14 de la Vall d’Aran; 15 indemnitzats eren de l’Alta Ribagorça; 97 de l’Alt Urgell i 50 de la Cerdanya.

La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.

Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Tanmateix, s’ha tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació, entre d'altres.

Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.

150.000 morts i 700.000 empresonats a tot l'Estat

Historiadors consultats per la Generalitat asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió de Franco a tot l’Estat. Però la política de terror franquista va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració o bé els batallons de treballadors. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel·lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat.