Identifiquen una víctima del franquisme que va ser enterrat en una fossa a Tremp
El Govern ha pogut identificar, per primer cop des del 2008, unes restes òssies trobades en una fossa de la dictadura franquista, i ho ha fet al cementiri de Tremp. Es tracta de Vicente Santolaria Escrich, un militant anarquista de Cirat (Alt Millars) que s'havia amagat primer a Barcelona i després a prop de la capital del Pallars Jussà, acusat de col·laborar amb els maquis. Els seus familiars el buscaven des del 2005 i finalment han pogut confirmar que el seu parent va morir a la caserna de la Guàrdia Civil de Tremp el 1948, nou anys després de la fi de la Guerra Civil.
El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, es va reunir aquest dimecres al matí amb els familiars de Santolaria. Les proves d’identificació genètica de les restes òssies s’han contrastat amb les d’un nebot seu i així se n'ha pogut confirmar la identitat. El germà, Francisco Santolaria, i el nebot, Juan Santolaria, han assistit a la trobada per recollir la documentació i formalitzar el traspàs de les restes, que quasi set dècades després rebran una sepultura digna aquest dissabte mateix al seu poble d'origen, a la demarcació de Castelló.
El conseller Romeva va anunciar el juliol passat que el Govern també està actuant en la localització de fosses al Pallars Sobirà i a les Terres de l'Ebre. De fet, la majoria de fosses civils resultants de la repressió estan localitzades a l'Ebre i el Pirineu, territoris on la dictadura franquista es va acarnissar especialment amb els desafectes al règim.
Els familiars del desaparegut van sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la localització de les seves restes. El Departament d’Afers Exteriors, mitjançant la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament i en col·laboració amb l’Ajuntament de Tremp, va atendre la sol·licitud per a la recerca i l’exhumació de les restes de la persona desapareguda i va documentar exhaustivament el cas per poder determinar exactament el lloc on havia estat inhumat: a l'única fossa del cementiri que no tenia nom. Les excavacions es van iniciar al juny i entre els dies 3 i 5 d’octubre es va fer la intervenció arqueològica que va posar al descobert un esquelet. Estava enterrat de bocaterrosa, sense taüt i dins d'una bossa de plàstic, però tocant al cadàver d'una dona.
Finalment, el resultat de les proves d'identificació genètica han permès confirmar que les restes corresponen a la persona que s'estava cercant. Tot i que va morir sense descendència, les proves s’han fet mitjançant anàlisis comparatives i encreuament de dades genètiques de les restes òssies del desaparegut i del seu nebot.
La primera identificació des del 2008
Aquesta és la setena vegada que s’identifica una persona exhumada en una fossa a Catalunya, i la primera des de l’any 2008. La identificació dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme ha esdevingut una política prioritària del Govern per tal de dignificar les víctimes, per això s’ha impulsat el Programa d’Identificació Genètica i s’està treballant en l’elaboració d’un Pla de fosses per tal que el cas de Tremp no sigui una excepció. A principis de novembre el Departament va iniciar les proves genètiques dels familiars de persones desaparegudes per aconseguir una base de dades que permeti l’encreuament amb les dades genètiques de les restes òssies i els familiars. El proper divendres es presentarà un pla detallat per explicar-ne més detalls.
Exalcalde de Cirat
Segons la documentació recollida, Santolaria va ser detingut sota l’acusació de col·laborar amb els maquis i va morir a les dependències policials de Tremp el desembre del 1948. Segons la versió oficial es va suïcidar, tot i que no es descarta que fos assassinat. Va néixer el 1902 a Cirat i quan era adolescent, el 1916, va marxar a Barcelona, on va treballar al sector de la construcció i es va afiliar a la CNT. Es va exiliar a França durant la dictadura de Primo de Rivera i va tornar amb la proclamació de la Segona República. El 1931 va fundar la CNT de Cirat, va impulsar diverses cooperatives i el 1936 va arribar a ser alcalde del seu poble, com a cap de llista del Front Popular. Un any més tard es va mobilitzar amb l’exèrcit republicà, va estar en un camp de concentració i el 1939 va ser condemnat a 16 anys de presó, tot i que només en va complir dos i mig. Després va tornar al seu poble i va treballar al camp.
Santolaria havia estat acusat de maqui i per això, arran de l’assalt guerriller a un poble veí al començament del 1948, va fugir de la seva localitat a peu per refugiar-se primer a Barcelona i més tard en un mas de Mata-solana (Pallars Jussà) tot fent ús d’una identitat falsa. L’11 de setembre del 1948 la Guàrdia Civil el va detenir, i el 12 de desembre del mateix any va morir. Segons la versió oficial del règim, es va suïcidar a la cel·la de detenció del dipòsit municipal amb un cordill, fet que l’anàlisi forense no ha pogut determinar. En canvi, sí que es va constatar que tenia el cap esberlat i escuma als pulmons, cosa que podria evidenciar que va ser ofegat en aigua.
Després de la mort, els guàrdies civils van trucar la família del mort i els van oferir recuperar una maleta del finat, però un nebot seu ho va rebutjar i va dir que l'enterressin ells mateixos a Tremp.
Després que Romeva hagi lliurat la documentació que acredita la identitat a la família, el conseller ha dit que "és de justícia recuperar la memòria històrica i tractar amb dignitat les víctimes de la guerra civil i la repressió franquista". Segons el conseller, "si es vol construir un país nou, s'ha de començar per recuperar casos com aquests". A més a més, ha dit que "no es pot posar d'excusa els diners per no obrir fosses i analitzar-ne les restes".
Juan Santolaria, fill d'un nebot de la víctima, ha explicat que quan el seu pare es va jubilar el 2005 va voler recuperar les restes del seu tiet perquè "era una bona persona i no es mereixia estar enterrat lluny de la seva família". Va començar una recerca de documentació i sabent que el cos era a Tremp, la família va rebre algunes informacions a través de la Guàrdia Civil de la capital pallaresa. Casualment poc després es va destruir part de la documentació. Però partir de la Llei de Memòria Històrica del 2007 van trobar informació digitalitzada del Ministeri de Defensa sobre el judici que el va portar a ser detingut a Tremp. Al registre dels jutjats de Tremp van trobar l'autòpsia i informes policials sobre la detenció i més tard, també a través de Defensa van trobar l'expedient militar del primer judici que el va portar a presó per incitació a la rebel·lió.