Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Inici de les obres de rehabilitació de la Casa deth Aro, a Les

Inici de les obres de rehabilitació de la Casa deth Aro, a Les

L'edifici acollirà el futur centre d'interpretació de les Festes deth Haro, que formen part de les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus, reconegudes i inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO
Casa deth Aro, a Les (Foto: Gencat)
19/02/2020 18:45

Les (Val d’Aran) ha acollit aquest dimecres la presentació del projecte arquitectònic de la Casa deth Haro, l’edifici patrimonial que serà la seu del futur centre d’interpretació de les Festes deth Haro, incloses en les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus, reconegudes i inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO el mes de desembre de 2015.

El projecte el promou el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les i l’INCASÒL, i compta amb un finançament de 295.976 euros, que assumirà el Departament de Cultura

Les obres tindran una durada aproximada de vuit mesos i les durà a terme l’empresa Ola-Architects SLP, autora del projecte. Es preveu la rehabilitació de l’edifici existent, de principis del segle XX. L'immoble, que fins al 2010 va ser la seu de la biblioteca municipal, s'ampliarà amb nous volums arquitectònics, que correspondran al vestíbul d’entrada i als serveis del futur equipament.

L'acte de presentació ha anat a càrrec de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar; l’alcalde de Les, Andreu Corts, i el director de projectes de l’INCASÒL, Ferran Casanovas. També hi ha assistit la conselhèra de Cultura e Lengua del Conselh Generau d’Aran, Maria Vergés, i el director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura, Miquel Àngel Cullerés.

Amb la creació del centre d’interpretació de les Festes deth Haro, les institucions implicades contribueixen a la posada en valor d’aquest patrimoni cultural, "de valor excepcional i únic al món".

Festes del foc als Pirineus

Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d’estiu, a bona part dels pobles del Pirineu s'hi celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons. La festa consisteix en baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble unes torxes o falles enceses amb un foc vital i renovador, que culminen en una foguera a l’entorn d’un arbre de foc. Existeixen diverses modalitats d’aquest esquema festiu, tant en la confecció i la tipologia mateixa de les falles com en la forma de manipular-les. Les variacions responen a les especificitats locals de cada indret. També s’hi inclou en aquesta modalitat de celebració les festes de foc que se celebren a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà, durant el solstici d’hivern.

Documentació sobre l'origen històric

El gener de 2020 es va fer una troballa molt important que ens aproxima a l’origen històric d’aquesta celebració, ara per ara desconegut. En un pergamí que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs, es fa referència a l’espai de la serra on cada poble podia fer “fars i falles”. El document en qüestió està datat el 5 de febrer de 1543, i constitueix la notícia més antiga de què es disposa fins ara de la celebració d’aquesta festa.

Les falles dels Pirineus són en l’actualitat un dels màxims exponents del patrimoni cultural de la serralada pirinenca i constitueix, per tant, un element cultural que aplega pobles i valls d'aquesta extensa àrea en una gran celebració de caràcter transfronterer. Seixanta-tres pobles fallaires d’Andorra, Aragó, Catalunya i França que celebren anualment aquesta important tradició van elaborar una candidatura única, encapçalada per Andorra, la qual va ser reconeguda pel seu gran valor patrimonial i inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.