Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Isidre Domenjó ofereix una conferència sobre les trementinaires a Andorra

Isidre Domenjó ofereix una conferència sobre les trementinaires a Andorra

La xerrada se circumscriu en el cicle “Xerrades al solar de Casa Bauró”, organitzat per la Biblioteca Nacional del Principat
Trementinaires
21/05/2008 10:27

Dins del cicle de conferències “Xerrades al soler de Casa Bauró”, previstes per al mes de maig, la Biblioteca Nacional d’Andorra ha organitzat la ponència “Les trementinaires a Andorrra”, que oferirà Isidre Domenjó a les 20.00 hores d'aquest dimecres, dia 21 de maig.

L’ofici de trementinaire se situa en un moment en què la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l’èxode estacional de molts homes i dones de les valls pirinenques a zones més riques. En aquest marc de desmembració social, moltes dones de la vall es van dedicar a extreure un mitjà per sobreviure a les transformacions de l’entorn. La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral van ser, entre altres, els factors que les van motivar a exercir aquest ofici nou. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Marxaven un o dos cops l’any i podien ser fora des de tant sols uns dies fins a quatre mesos. La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que on anaven esdevenien els clients d’any rere any.

Isidre Domenjó va néixer a la Seu d’Urgell el 1959. Des del 1981 està vinculat als mitjans de comunicació. Ha estat corresponsal de TVE, Catalunya Ràdio, Avui i Segre. Va ser cofundador i director de les revistes El Passeig i Pirineu Actual. Del 1993 al 2001 ha estat columnista setmanal del Diari d’Andorra i actualment escriu cada diumenge a El Periòdic d’Andorra; a més de col·laborar a les revistes Flor del Vent i Lo Banyut, editades a Tuixén i Organyà, respectivament. Des del 1993 treballa com a tècnic de Cultura i Comunicació al Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Fins ara ha conreat com a gènere literari la narrativa curta. És en les descripcions costumistes i en la concepció fantàstica de la literatura on es troba més a gust a l’hora d’escriure.