Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Josep Espunyes parla de Lluís Escaler al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona

Josep Espunyes parla de Lluís Escaler al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona

La xerrada tindrà lloc aquest dijous, 22 de gener, a les set de la tarda L'escriptor peramolí explicarà la importància de la figura del polític, folklorista i lingüista olianès
Josep Espunyes
21/01/2015 10:45

L'escriptor peramolí Josep Espunyes durà terme aquest dijous, 22 de gener, a les set de la tarda, una conferència al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona (Ronda Universitat, 1) sobre la figura del polític, folklorista i lingüista Lluís Escaler, que també va ser secretari del Centre Comarcal Lleidatà l'any 1933.

La presentació anirà a càrrec de la vicepresidenta del Centre i responsable de cultura, Joana Novau. Durant la xerrada, Espunyes aportarà dades biogràfiques d'Escaler, que ja va donar a conèixer el 20 d'abril de 2013 amb motiu de l'homenatge de l'Assemblea Nacional Catalana Alt Urgell i de l'Associació de veïns del Cap del poble d'Oliana.

Qui fou Lluís Escaler?

Espunyes explica que Lluís Escaler i Espunyes, fill de Francesc Escaler i Espuñes i de Victòria Espuñes i Orrit, va néixer a ca l'Escaler d'Oliana el 3 de febrer de 1897 i era el vuitè d'onze germans. Cursà les primeres lletres i el batxillerat a la Fundació Ignasi Esteve d'Oliana, i posteriorment es va desplaçar a estudiar a Barcelona, on va obtenir el títol de perit agrònom, un mestratge que no va exercir mai: durant vint anys va treballar de comptable a la Casa Nèlia, establerta al número 110 del carrer de Tamarit, que fabricava xocolata i galetes. L'any 1926 es va casar a Oliana amb Assumpció Coy i Caballol, de ca l’Hermenegildo. El fruit d'aquesta unió matrimonial és l'arribada al món de tres nenes, la Julieta, la Roser i la Neus, que va morir quan tot just tenia deu mesos.

Un polític independentista

En aquella Catalunya del primer terç del segle XX, farcida de moviments socials, culturals i polítics, Lluís Escaler va prendre consciència ben aviat de la seva ciutadania catalana, i instal·lat a Barcelona va simpatitzar, primer, amb la Lliga Regionalista, i posteriorment amb la Unió Catalanista, gràcies al carisma del metge i polític Domènec Martí i Julià. Tot i això, l'olianès va acabar militant en la Joventut Democràtica Nacionalista, dins la Federació Democràtica Nacionalista, organització constituïda per Francesc Macià l'any 1919 que afegeix a la qüestió nacional catalana la proposta de diverses millores socials, com el sou mínim i l'assegurança obligatòria, a més de defensar el dret d'associació, reunió, manifestació i propaganda.

Un Lluís Escaler catalanista i reformista que, jove i solter com és, s'aboca a l'organització en cos i ànima, com demostra la seva participació en mítings de propaganda i captació de militants arreu dels país: Gandesa, Benissanet, Móra la Nova, Cardona, Cornellà, Esparreguera, Lleida, Oliana, Solsona, Bassella, Ponts o la Seu d'Urgell, entre d'altres.

L'any 1922, Lluís Escaler fa costat a Francesc Macià en la fundació d'Estat Català, el moviment polític, de caràcter separatista, que rep el suport d'intel·lectuals i polítics com Josep Carner i Ribalta, Daniel Cardona, Jaume Aiguader o Ventura Gassol.

Nou anys més tard (1931), però, Lluís Escaler, disconforme amb la línia política que segueix Francesc Macià, el seu gran amic, s'escindeix d'Estat Català i és un dels fundadors de l'Agrupació Catalanista Radical Nosaltres Sols!, que s'adhereix a la Unió Catalanista, i n'és el primer president. Altrament, també fou membre del Consell Directiu del Centre Comarcal Lleidatà i soci de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, a part de practicar el dibuix ―era un caricaturista excel·lent―.

Escaler, més que un polític

Lluís Escaler havia fet de Catalunya —identitàriament, lingüísticament, culturalment— l'ideal de la seva vida. A part la política, doncs, no és gens estrany que s'interessés per l'etnografia i el folklore catalans, amb tanta empenta en la Catalunya d’aquells dies, i es dediqués a recollir, preferentment d'Oliana i la rodalia, des de jocs infantils fins a coses assenyalades, des de goigs fins a oracions populars, des de cançons de ronda fins a corrandes i codolades, des de dites fins a endevinalles, des de salutacions fins a un Calendari folklòric d'Oliana...

D’altra banda, la llengua amb què anava anotant tota la saviesa popular que recollia també el preocupava, amb la finalitat d'afermar-la i enaltir-la socialment.

Escaler, etnògraf i folklorista

Per tal d'acostar-nos una mica més a l'obra i al pensament de Lluís Escaler, respecte a l'etnografia i al folklore, Espunyes reprodueix un fragment de la introducció que fa al Calendari folklòric d'Oliana:

“Fill d'aquesta beneïda terra de l'Urgellet ont hi he viscut durant bona part de la meva vida, i amb unes quantes notes folk-loriques d'aquesta comarca aplegades fidelment, m'he proposat aduir els trets mes caracteristics de la vila d'Oliana en lo que fou i es encara. A tall d'enamorat, em limito a exposar aquests recorts de la mateixa manera que un fill faria el designi dels seus pares. Per xo, fugint de tota fressa —sempre perjudicial en aquesta mena de reculls— vaig a mostrar-vos humilment el caracter de nostres avant-passats.”

Morir per Catalunya

El dia 6 de febrer de 1939 —pocs dies després d'haver entrat Franco a Barcelona, doncs—, Lluís Escaler va ser detingut. Conduït a la presó Model —a la cinquena galeria, número 491—, va ser posat a disposició de la jurisdicció militar, que li obre un consell de guerra sumaríssim d'urgència i el sentencia a mort. L'execució té lloc el dia 23 d'abril de 1939 al Camp de la Bota, on avui s'aixeca el Fòrum, juntament amb nou companys més. Tot seguit, els seus cossos foren traslladats al Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc, on foren enterrats en una fossa comuna, sense dir-ne res a les famílies ni esmentar-ho la premsa.

En aquests dos mesos i mig de presó, Lluís Escaler va escriure clandestinament un diari, que conserva la família, d'un gran valor informatiu pel que fa al seu estat d'ànim, a la vida que es feia a la Model i a les execucions que el franquisme hi anava duent a terme.

Espunyes explica que Lluís Escaler va ser un més de la gran colla de militants catalanistes que es van creure les promeses fetes pel franquisme —per això no van prendre el camí de l'exili— i ho van pagar amb la vida. "No va dubtar, ni mica ni molla, que el franquisme respectaria la dignitat i la vida dels lluitadors republicans que no tinguessin les mans tacades de sang, com havia anunciat diverses vegades", remarca. I afegeix: "No comptava, ni ell ni els qui van morir com ell, que el pitjor crim per al franquisme era ser catalanista. Si a Lluís Escaler i Espunyes no se li féu justícia en vida, que valgui, si més no, de fer-li'n en el record".