Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Josep Oliver augura que l'impacte econòmic de la crisi de la COVID-19 serà menor a la demarcació de Lleida

Josep Oliver augura que l'impacte econòmic de la crisi de la COVID-19 serà menor a la demarcació de Lleida

Tot i això, el director de l'Anuari Econòmic Comarcal preveu una millor evolució a la plana que a l'Alt Pirineu. L'estudi indica que l'any 2019 els valors afegits de l'Alt Urgell i de l'Aran van créixer un 0,6%; i el de la Cerdanya, un 2,1%
Polígon Industrial de Castellciutat
01/12/2020 20:30

L'impacte econòmic de la crisi de la COVID-19 serà menor a la demarcació de Lleida que a la resta de Catalunya, segons ha assegurat aquest dimarts Josep Oliver el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i director de l'Anuari Econòmic Comarcal que publica cada any el BBVA des que aquest banc va absorbir l'entitat que se n'encarregava antigament, Caixa Catalunya.

Segons ha explicat Oliver per a l'ACN, en els tres primers trimestres de l'any, la caiguda de l'afiliació i de les pernoctacions hoteleres a les comarques de Lleida, l'Alt Pirineu i Aran ha estat menor que al conjunt de Catalunya i també s'ha mantingut relativament l'activitat de la indústria alimentària. A més a més, l'any 2019 va ser la demarcació que va registrar un major creixement, amb un augment del Valor Afegit Brut (VAB) del 2,3%. Tot i això, aquest creixement va ser asimètric; mentre que la plana de Lleida va créixer un 2,6%, les comarques de Muntanya només ho van fer un 0,5%.

Pel que fa a aquest balanç de l'any passat, per comarques, la Cerdanya va ser amb diferència la comarca pirinenca que més va créixer, amb un augment del VAB del 2,1%. L'Alt Urgell ocupa el segon lloc a nivell pirinenc atès que va augmentar el seu VAB en un 0,6% -el mateix percentatge que l'Aran- i va quedar per damunt del Pallars Sobirà (que va mantenir el valor del 2018) i del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, que van experimentar una evolució negativa (-0,9% i -2,3% respectivament).

Economia més productiva

Josep Oliver estima que per aquest 2020 es preveu una caiguda d'entre el 10% i l'11% del VAB a Catalunya, a causa de l'impacte econòmic de la COVID-19. La demarcació de Lleida no s'escaparà d'aquest retrocés, però el descens serà menor. Oliver subratlla que "l'estructura productiva de Lleida, més encarada cap als serveis personals, la construcció residencial i la indústria alimentària, metal·lúrgica i de maquinària, li donen un plus de resistència que d'altres àmbits territorials no tenen".

El balanç final, però, també dependrà molt dels resultats del sector primari, que en aquest territori hi té un pes més important que a la resta del país.

Construcció i ramaderia, cara i creu del creixement al Pirineu

Les davallades del primari (-4,0%) i, en particular, de la indústria (-1,1%) a les comarques de muntanya, sumades al creixement feble del sector terciari (1,0%) es van traduir en un augment del VAB de només el 0,5 %. La construcció és el sector que va tenir una evolució més positiva, amb un increment de l'1,8%.

Els registres agregats del 2019 mostren el lleuger increment dels serveis, que expressa l'estancament pràctic dels serveis privats (0,3%), per la moderació a l'hostaleria (0,8%) i la davallada en comerç (-2,1%), ja que els transports col·lectius van créixer un 3,3%. Pel que fa a la indústria, la davallada respon a la caiguda de les branques de l'energia (-0,9%), les més importants del sector.

Altrament, la millora de la construcció a les comarques de muntanya el 2019 es fruit de la recuperació de l'edificació i promoció immobiliària (2,8%), la branca principal del sector, reflectit en els 248 habitatges que es van començar i l'increment del 3,6% en l'afiliació. Finalment, pel que fa al primari, l'evolució negativa reflecteix caigudes tant a la seva branca principal, la ramaderia pel descens en el boví (-6,5%) i el porcí (-5,4%), que no va poder ser compensat per la millora en la llet (2,7%) com en l'agricultura, que davalla pels descensos en plantes farratgeres i cereals.

Economia més productiva que a la resta de Catalunya

Pel que fa a la plana de Lleida, aquest passat any 2019 el Segrià va liderar el creixement del VAB (3,4%), seguit del Pla d'Urgell (3%), la Noguera (1,9%), la Segarra (1,3%) i l'Urgell (1,1%). A l'altre extrem, les Garrigues va experimentar la pitjor evolució (-3,9%).

Al conjunt de la demarcació de Lleida, el sector serveis va registrar el 2019 un creixement del VAB del 3,4% (més gran que la mitjana de Catalunya, que va ser del 2,7%), fruit de l'augment més intens dels serveis privats (3,6%). Destaquen els avenços a activitats professionals, científiques i tècniques (6,0%), i transport i emmagatzematge (4,1%) però també el creixement del 4,7% en l'hostaleria, motivat, en part, pels increments de les pernoctacions hoteleres a les Terres de Lleida (10,2%) i a la Val d'Aran (4,3%). En canvi, a l'Alt Pirineu només van augmentar un 0,2%, tot i que aquesta zona representa la major part de l'oferta hotelera del territori.

En l'àmbit industrial, la demarcació va presentar un augment de l'1,0% (superior al -0,3% català), empès per la maquinària (6,2%), productes metàl·lics (5,8%) i no metàl·lics (3,2%) i la pràctica estabilitat de la rellevant branca d'indústries alimentàries (-0,2%). Tot i això, les exportacions van créixer més moderadament (1,3%), assolint els 2.100 milions d'euros, que en tot cas són novament uns registres de rècord.

La construcció va créixer un 1,9% (un 2,3% a Catalunya) pels increments destacats a promoció i edificació (4,3%) i obra civil (2,5%), i més moderats en instal·lació i acabat d'edificis (0,8%). La contracció del -0,5% del primari a la demarcació de Lleida el 2019 (a Catalunya va caure un -3,1%) respon a la forta davallada ramadera, empentada per les caigudes del porcí i l'aviram, en part compensada per la millora agrícola per l'alça de la fruita fresca, tot i la caiguda dels cereals.