Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Kilian Jornet fa el cim de l'Everest

Kilian Jornet fa el cim de l'Everest

L'esportista cerdà ha completat l'ascens en només 26 hores i després ha baixat lentament a causa d'una indisposició, per la qual ha decidit finalitzar el repte al Camp Base Avançat. L'atac l'ha fet sense oxigen ni cordes fixes i d'una sola tirada
22/05/2017 10:05

Kilian Jornet ha aconseguit fer el cim de l’Everest aquest dilluns 22 de maig a la mitjanit (hora local), segons han confirmat des del projecte Summits of my Life. Per fer-ho no ha utilitzat ni oxigen ni cordes fixes, ha anat amb l'equipament imprescindible i, a més a més, ho ha fet d’una sola tirada tal com s'havia proposat. En total, ha fet cim en només 26 hores, i entre l'ascens i el descens ha sumat 38 hores. Des de l'inici ha recorregut uns 50 quilòmetres, amb un desnivell positiu de 3.848 metres.

El repte l’ha aconseguit per la cara nord de la muntanya més alta del món (8.848m) seguint la ruta tradicional. Kilian Jornet iniciava l'ascens al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rongbuk (5.100m) el 20 de maig a les 22.00, hora local (+5:45 GMT) i a les 12.15h del 22 de maig (hora de l'Himàlaia, matí a Catalunya) ha arribat de tornada al Camp Base Avançat de l’Everest (6.500m) on confirmava el cim aconseguit a mitjanit, dotze hores abans.

En arribar al CBA, l'esportista cerdà explicava que fins a 7.700m s'havia trobat "molt bé i avançava segons el planning previst", però a partir d’aquell punt s'ha començat a trobar malament, presumiblement per un virus estomacal. Des d’allà ha avançat molt lentament i "havia d’anar parant a cada moment" per anar-se recuperant. Finalment, però, ha fet cim a mitjanit.

A causa de la indisposició, Jornet ha decidit donar per acabada la temptativa al Camp Base Avançat, en lloc de baixar al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rongbuk, cosa que tenia previst inicialment.

El muntanyenc català ha explicat que a dalt de tot s'ha trobat "una nit clara, sense núvols ni vent", i ha reconegut que “pujar al cim de l’Everest sense cordes fixes no és una cosa que es pugui fer cada dia". També ha detallat que ha pogut "veure una posta de sol espectacular" poc abans de la conquesta. "Estava sol però veia llums de frontals tant al vessant nord com al sud d’expedicions que començaven l’ascens". De seguida va començar a baixar, "per poder arribar el més ràpidament possible al CBA”. Abans, però, tornaria a parar durant una hora al Camp 3 per descansar abans d’encarar la part final del descens.

Expectació a les xarxes

El retorn de Kilian Jornet des del punt més alt del planeta ha generat una gran expectació. I és que al llarg de la matinada -hora catalana- no s'ha tingut notícies d'ell atès que no portava cap dispositiu de geolocalització ni de comunicació. De fet, molts aficionats a la muntanya i a l'esport en general, de Catalunya i d'arreu del món, han estat pendents de la gesta al llarg de tota la nit, tot esperant que arribés sa i estalvi. Així ha quedat reflectit a #OurEverest, l'etiqueta que ha identificat el repte a les xarxes socials per mostrar el suport popular a Jornet, en un seguiment mediàtic d'unes dimensions poc habituals en les expedicions al sostre del món.

De la seva banda, el càmera Seb Montaz ha seguit el Kilian durant part del recorregut. Montaz va sortir del CBA a les 3h20 de la matinada i va pujar fins a 7.500m per esperar-lo i filmar imatges del seu ascens i dels camps d’alçada de l’Everest. El tècnic i guia de muntanya francès, de fet, ha pujat fins als 8.020m per filmar material. Des d’allà, ha tornat al camp base avançat per esperar Jornet de tornada i ha tornat a pujar després fins als 7.000m per rebre’l.

Culminació de Summits of my Life

Amb aquest èxit, el corredor i esquiador pirinenc ha culminat el projecte Summits of my Life, que l'ha portat a establir rècords d’ascens i descens en alguns dels principals cims del planeta. El primer va ser el Mont Blanc, l'any 2012, i el mateix any va protagonitzar un espectacular ascens al Cerví, del qual també va establir el millor temps de la història. Més endavant va fer el Denali (McKinley), el sostre d'Amèrica del Nord, considerat un dels cims més difícils del món per la seva latitud i el clima extrem. I finalment va conquerir també amb el millor temps l'Aconcagua, el punt més alt de l'Amèrica del Sud. A més a més, abans de l'inici de Summits of my Life també va establir un rècord al cim més important de l'Àfrica, el Kilimanjaro. L'únic repte que no ha pogut completar per ara és l'Elbrús, la muntanya més alta del continent europeu.

L'any passat, al setembre, Jornet ja va intentar arribar a l'Everest, però hi va renunciar a causa de la meteorologia, en un moment en què la seva expedició estava literalment sola al camp base atès que és una època poc habitual per intentar fer cim. Ara finalment ho ha aconseguit. És, de fet, el seu segon vuitmil perquè pocs dies abans, el passat dia 8, també va conquerir el Cho Oyu dins del període d'aclimatació.

Temps de pas acumulats del repte

Camp Base Rongbuk (5.100m) – Camp Base Avançat (6.400m): 4h35

Descans de 2h al Camp Base Avançat

CBA de l'Everest (6.400m) – Cim de l'Everest (8.848m): 26h (Descans de 15’ al Camp 3 de pujada i 1h de baixada)

Cim (8.848m) – CBA de l'Everest (6.500m): 38h

  • Kilian Jornet, a l'Everest (Summits of my Life)
  • Ruta seguida per Kilian Jornet per fer el cim de l'Everest (FB-Eduard Jornet)